dissabte, 12 de juny de 2010

164 è Joc literari -

 


Crea  perplexitat  i  tot el barri  s'esvalota.   Estem  acostumats  als  senglars,  però  una guineu  no  es  veu cada  dia.   El jovent  la veuen sovint  a  les  matinades quan arriben de gresca.

Avui,  però,   ha  travessat  el jardí  de  dalt  a  baix.   A  ple  dia,  passa  per  davant  de les  vidrieres  del menjador.  Nítida  la mirada.  Sense cap  por.  Sortim  a poc  a  poc  per  admirar-la.  Ens  mira  ella  a nosaltres.  Encara més  nítida la mirada.    Manté  les  distàncies  prudencials, però  no fuig.    

M'agradaria  ser  un Petit  Príncep i  poder  parlar  amb  ella,  qui  sap  si  em domesticaria  ella  a mi, una mica.


17 comentaris:

  1. La teva rabosa (guineu) és unimaló amistós i tranquil; ara només cal un camp de blat perquè ens puga domesticar.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Segur que si es creuen les vostres mirades a diari, tu li ensenyaràs a parlar en el silenci...A partir de llavors haureu anat més enllà de la fase de domesticació.
    Bondia, Carme.

    ResponElimina
  3. A vegades als animals "salvatges" els agrada tornar als llocs que eren seus i d'on els hem anat fent fora. I potser és millor que no hi puguem parlar, ves a saber que ens dirien! ;-D

    ResponElimina
  4. Als que no estem acostumats als senglars, però, ens hagués clavat un bon ensurt!

    ResponElimina
  5. Molt bonic, Carme... Hem d'estar disposats a tot. Inclús per ser domensticats per una guineu...
    Bon cap de setmana! ;)

    ResponElimina
  6. Sí si és la del petit príncep Carme....m'ha agradat la teva guineu que passa sense por per davant de casa teva

    ResponElimina
  7. Si la tractes bé cada dia s'acostarà més

    ResponElimina
  8. Potser deixarem de tenir por, quan s'apropi a nosaltres.

    ResponElimina
  9. Tan quieta i mansoia, em fa l'efecte que vol que la dibuixis.

    ResponElimina
  10. Saps que jo tenia una guineu al costat de casa? tenia el seu cau molt a prop del meu, però grans màquines per fer carreteres i vies pel TGV l'han fet fugir! Jo també voldria haver creat lligams i que m'hagués domesticat!

    ResponElimina
  11. Ai si fos la del Petit Príncep... pobreta guineu preciosa :-)
    Em posa molt trista sempre aquella escena en que ella es sent domesticada i sap que ell marxarà... Val, seré una criatura, però això fa que li tingui mania a la rosa...

    ResponElimina
  12. Francesc, això del camp de blat ho tenim complicat... però com que no soc rossa, potser també funcionarà sota els pins i le s alxines... :)

    Pilar, gràcies pels teus mots.

    Mc, és que aquest lloc encara és seu, som tant aprop del bosc!

    Una abraçada Jesús!

    Gràcies abebe...

    Albert, segur que no... era bonica!

    Joan, no sabem mai d'on podem treure lliçons de vida! :)

    deu ser-ho, Elvira!

    Garbí, ni bé ni malament... no ens dóna gaires ocasions... tot just passa.

    No fa por, Montse!

    Rafel, ar a que la tinc en foto, la dibuixaré, no se n'escaparà pas!

    Jo tampoc he tingut temps dem crear lligams! llàstima!

    ResponElimina
  13. Assumpta, doncs jo trobo que és una lliçó d'aprofitar els lligams en la distància. A vegades la distància és inevitable. És una mica trist tens raó, però preciós! Petonets no gens tristos!Ah! I la rosa... una mica "especialeta" si que és eh? presumida, caprociosa...m fins i tot sense agafar-li mania!

    ResponElimina
  14. Coses més estranyes s'han vist.
    L'actitud de la guineu, desconfiança o desconeixença?
    Una postal literària perfecte.

    ResponElimina
  15. Jo diria que l'actitud de la guineu era força tranquil·la amb una punt de dsconeixença... però jo què sé de guineus... si és que no ha arribat a domesticar-me, Perdició!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari