dijous, 3 de juny del 2010

Tres intents sobre el mateix tema i dos afegits

 Primer  els  dos  afegits,  la primera  sóc  jo en un autoretrat  fet  des  d'una foto,  de fet  va  ser  l'últim que  vaig  fer.


En  un prat,  plantem  dues  cadires i ens posem  a pintar.  Tots  dos.  És  el primer cop que pintem  junts. Una estona  bonica,  amb  els solet  que ens  escalfa  i un ventet  que  ens  refresca  i fem , tots  dos,   diversos  intents.  El resultat  és  el de menys. Ell  pinta molt  millor  que jo,  sense cap dubte.







17 comentaris:

  1. Plantar cadires
    i estrenar-se a pintar.
    Llum-aquarel·les.

    Fantàstic, Carme! Segur que un bon moment per compartir!

    Impressionada per la traça d'ambdós!
    M'agraden moltíssim, i potser si intentés de reconéixer els teus...no m'equivocaria! :)

    ResponElimina
  2. i que mes don qui en sap mes??
    ja es prou important sapiguer compartir una estona aixis,
    felicitats!
    i un peto

    ResponElimina
  3. El moment compartit és tan bonic o més que les imatges que pinteu. La meva dona i jo, com la única cosa que pintem és la mona, agafem un llibre cadascú i ens posem a llegir.

    Puc dir, també, que aquests moments lectors són tan o més bons que els llibres que llegim.

    ResponElimina
  4. Els trobo macos avui, agradables. Igual que maco i agradable devia ser el moment que vas compartir. Així les coses surten millor segur.

    ResponElimina
  5. Aquests són els meus, fanalet, no se m'ha acudit de demanar-li si me'ls deixa penjar... :)

    sargantana, no importa gens, tens raó!

    óscar, m'agrada la comparació que fas, l'important és el moment.

    Xexu, sobrretot és que si no surten... tampoc importa gens!

    ResponElimina
  6. Quins colors més bonics! m'encanten les aquarel·les, m'encanta pintar i m'encanta compartir-ho amb algú en un prat primaverenc!
    Quin bon rotllo!!!
    aquest taronja, el verd el blau.... mmmmmmm me'ls menjaria..

    ResponElimina
  7. el resultat no està pas tant malament, però el moment de fer-ho ha de ser incomparable

    ResponElimina
  8. Pintar en companyia.. diferent i bo, no?!:)

    ResponElimina
  9. Pintar junts...sens dubte, tot un acte d'amor.

    ResponElimina
  10. Sempre m'agrada el que pintes, especialment les aquarel·les i d'aquest moment compartit... què puc dir?, col·lecciona'l, que bé val la pena.

    ResponElimina
  11. Tots són teus!! Quan has dit que ell pinta millor he pensat que els dos últims serien els seus perquè estan MOLT BÉ!!

    I el primer auto-retrat també m'agrada!!

    Ooooh!!! Has de penjar els seus!! Va, pregunta-li si "et deixa" ;-))

    M'encanta l'escena! M'has fet pensar en quan el Josep Lluís i jo ens asseiem a llegir tots dos junts ;-))

    ResponElimina
  12. Una estampa per emmarcar!
    M'has fet pensar en uns tius meus. Ell pintava cases de la garrotxa i ella l'acompanyava. No pintava. Només li feia companyia :)fes fred o calor...
    Bon cap de setmana wapa!

    ResponElimina
  13. Saps el que més m'agrada de la teva col-lecció? Que cada moment és únic i irrepetible.
    M'agraden molt els d'avui.

    ResponElimina
  14. Gràcies, lolita, guapa!

    Un bon moment, garbí!

    Clara, molt més divertit!

    Gràcies kweilan!

    Vida... doncs segur que més que no pas quedar-me penjada davant de l'ordinador... :)

    Gràcies, Noves Flors!

    Doncs ja m ho faré, Assumpta! gràcies, maca!

    JOana, doncs segur que és millor posats a seguir-lo pintar tots dos! :)

    Pilar, per això els col·lecciono, els moments! Gràcies guapa!

    Gràcies, Calpurni!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari