Primer els dos afegits, la primera sóc jo en un autoretrat fet des d'una foto, de fet va ser l'últim que vaig fer.
En un prat, plantem dues cadires i ens posem a pintar. Tots dos. És el primer cop que pintem junts. Una estona bonica, amb els solet que ens escalfa i un ventet que ens refresca i fem , tots dos, diversos intents. El resultat és el de menys. Ell pinta molt millor que jo, sense cap dubte.
En un prat, plantem dues cadires i ens posem a pintar. Tots dos. És el primer cop que pintem junts. Una estona bonica, amb els solet que ens escalfa i un ventet que ens refresca i fem , tots dos, diversos intents. El resultat és el de menys. Ell pinta molt millor que jo, sense cap dubte.
Plantar cadires
ResponEliminai estrenar-se a pintar.
Llum-aquarel·les.
Fantàstic, Carme! Segur que un bon moment per compartir!
Impressionada per la traça d'ambdós!
M'agraden moltíssim, i potser si intentés de reconéixer els teus...no m'equivocaria! :)
i que mes don qui en sap mes??
ResponEliminaja es prou important sapiguer compartir una estona aixis,
felicitats!
i un peto
El moment compartit és tan bonic o més que les imatges que pinteu. La meva dona i jo, com la única cosa que pintem és la mona, agafem un llibre cadascú i ens posem a llegir.
ResponEliminaPuc dir, també, que aquests moments lectors són tan o més bons que els llibres que llegim.
Els trobo macos avui, agradables. Igual que maco i agradable devia ser el moment que vas compartir. Així les coses surten millor segur.
ResponEliminaAquests són els meus, fanalet, no se m'ha acudit de demanar-li si me'ls deixa penjar... :)
ResponEliminasargantana, no importa gens, tens raó!
óscar, m'agrada la comparació que fas, l'important és el moment.
Xexu, sobrretot és que si no surten... tampoc importa gens!
Quins colors més bonics! m'encanten les aquarel·les, m'encanta pintar i m'encanta compartir-ho amb algú en un prat primaverenc!
ResponEliminaQuin bon rotllo!!!
aquest taronja, el verd el blau.... mmmmmmm me'ls menjaria..
el resultat no està pas tant malament, però el moment de fer-ho ha de ser incomparable
ResponEliminaPintar en companyia.. diferent i bo, no?!:)
ResponEliminaMolt bonics tots!!!
ResponEliminaPintar junts...sens dubte, tot un acte d'amor.
ResponEliminaSempre m'agrada el que pintes, especialment les aquarel·les i d'aquest moment compartit... què puc dir?, col·lecciona'l, que bé val la pena.
ResponEliminaTots són teus!! Quan has dit que ell pinta millor he pensat que els dos últims serien els seus perquè estan MOLT BÉ!!
ResponEliminaI el primer auto-retrat també m'agrada!!
Ooooh!!! Has de penjar els seus!! Va, pregunta-li si "et deixa" ;-))
M'encanta l'escena! M'has fet pensar en quan el Josep Lluís i jo ens asseiem a llegir tots dos junts ;-))
Una estampa per emmarcar!
ResponEliminaM'has fet pensar en uns tius meus. Ell pintava cases de la garrotxa i ella l'acompanyava. No pintava. Només li feia companyia :)fes fred o calor...
Bon cap de setmana wapa!
Saps el que més m'agrada de la teva col-lecció? Que cada moment és únic i irrepetible.
ResponEliminaM'agraden molt els d'avui.
Precioses aquarel.les.
ResponEliminaSalut.
Gràcies, lolita, guapa!
ResponEliminaUn bon moment, garbí!
Clara, molt més divertit!
Gràcies kweilan!
Vida... doncs segur que més que no pas quedar-me penjada davant de l'ordinador... :)
Gràcies, Noves Flors!
Doncs ja m ho faré, Assumpta! gràcies, maca!
JOana, doncs segur que és millor posats a seguir-lo pintar tots dos! :)
Pilar, per això els col·lecciono, els moments! Gràcies guapa!
Gràcies, Calpurni!
Això em passa per "chula"! ;)
ResponElimina