diumenge, 27 de juny de 2010

Perfums

 

Tendra,  la flor
fragàncies  perdurables
olor a les mans 
.......................................Carme

Tendra la flor
dolç el mot
giravolt de color
aroma de bosc

...........................................Elvira


Acaricio la tendresa de les flors...
i sempre em queda l'enyor a les mans.
No perdura com jo voldria,
res no és com abans...
........................................onatge

Perfumant l'innocència
escampava seva aura
glops tendres de paraula
lluint perdurable presència.
La flor esdevé la ciència
d'intimisme en nova faula.
...............................................Anton.


Mareselva,
sempre fragància a les mans.
Tendresa acompanya.

...............................................................Fanal blau 

I la magnòlia? Sap que creix
Per enamorar els núvols demà,
Quan vespregi, quan l'arpegi
De la brisa ressoni dins nostre?

Mentrestant, l'abella liba
La vida que resta en el nèctar...
..............................................................................deomises



20 comentaris:

  1. El perfum del gessamí, mmmm, un dels meus preferits. M'acabo de rentar les mans amb el sabó natural del gessamí que em vaig comprar la setmana passada i el poema que has escrit és perfecte, sembla escrit per a mi. :) Bon diumenge, Carme.

    ResponElimina
  2. Fragancia que aixopluga imoltes besades noctirnes.

    ResponElimina
  3. Els matiners podrem gaudir millor de la seva fragància. Alguna cosa bona havia de tenir matinar un diumenge... ;-)

    ResponElimina
  4. Més m'estimo la fragància de les teves sempre dolces paraules, Carme...

    ResponElimina
  5. Tendra la flor
    dolç el mot
    giravolt de color
    aroma de bosc

    ResponElimina
  6. Acaricio la tendresa de les flors...
    i sempre em queda l'enyor a les mans.

    No perdura com jo voldria,
    res no és com abans...

    Una abraçada en flor.
    onatge

    ResponElimina
  7. Perfumant l'innocència
    escampava seva aura
    glops tendres de paraula
    lluint perdurable presència.
    La flor esdevé la ciència
    d'intimisme en nova faula.
    ....................Anton.
    Ja s'apropa el dia, espero acomplir amb aquest goig de molts.

    ResponElimina
  8. La fragància dels molts, dels teus mots impregna els dibuixos...

    ResponElimina
  9. Potser es una de les fragancies mes poetiques que conec.

    ResponElimina
  10. fragància perdurable... tots tenim a resguard les fragàncies que ens han fet, viure a vegades és retrobar-les als racons més insospitats.

    ResponElimina
  11. Vida, un sabó perfecte, sens e cap dubte, ara mateix me'n passaria una mica per les mans! Bona setmana, bonica!

    Striper, tot el que pot aixoplugar una fragància!

    Ferran, els matiners sempre hi guanyeu alguna cosa! Segur!

    Zel, gràcies, guapa, ja veig que el final de curs et torna una mica de temps... :)

    Gràcies pel poema, Elvira!

    onatge, el segon que puja cap al post!

    Anton, quina alegria veure que has pogut esgarrapar una mica de temps pels blogs! Gràcies pel poema. Ens trobem al juliol, sense cap compromís, ni olbigació, Anton, quan puguis i quan vulguis. Fins molt aviat!

    Gràcies, Noves Flors!

    Gurmet, gràcies també a tu!

    ResponElimina
  12. lolita, les olors tenen molta memòria... ens porten moltes coses a dins, com un regal...

    ResponElimina
  13. Em quedo amb la fragància dels versos!
    mmmm...

    ResponElimina
  14. mmmm, des d'aquí i amb el teu dibuix, recordo el perfum del jardí de l'avi amb els seus gesamins!

    ResponElimina
  15. Joana, fràgancia dels versos... tot un afalac! Gràcies!

    rits, bons records, doncs, no els deixis escapar!

    ResponElimina
  16. Què xulo! Llegia i sentia les olors :)

    ResponElimina
  17. Jo diria que en comptes d'un gessamí, és una mareselva...
    Tot i que la fragància és perdurable i tendra.

    Mareselva,
    sempre fragància a les mans.
    Tendresa acompanya.

    ResponElimina
  18. kweilan, les olors... en el record, evocades, segur que les pots sentir.

    Fanalet, doncs crec que tens raó: mareselva, xuclamel, lligabosc, una d'aquestes que són mé s o menys semblants, a més a més de fragàncies porten una música bonica, dins d'uns mots preciosos. Gràcies pel poema!

    ResponElimina
  19. I la magnòlia? Sap que creix
    Per enamorar els núvols demà,
    Quan vespregi, quan l'arpegi
    De la brisa ressoni dins nostre?

    Mentrestant, l'abella liba
    La vida que resta en el nèctar...


    d.

    ResponElimina
  20. Gràcies, deomises, per la tev a aportació, de la mareselva a la magnòlia... ens hem omplert de perfums diferents, avui.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari