Tendra, la flor
fragàncies perdurables
olor a les mans
.......................................Carme
Tendra la flor
dolç el mot
giravolt de color
aroma de bosc
...........................................Elvira
Mareselva,
sempre fragància a les mans.
Tendresa acompanya.
...............................................................Fanal blau
olor a les mans
.......................................Carme
dolç el mot
giravolt de color
aroma de bosc
...........................................Elvira
Acaricio la tendresa de les flors...
i sempre em queda l'enyor a les mans.
No perdura com jo voldria,
res no és com abans...
i sempre em queda l'enyor a les mans.
No perdura com jo voldria,
res no és com abans...
........................................onatge
Perfumant l'innocència
escampava seva aura
glops tendres de paraula
lluint perdurable presència.
La flor esdevé la ciència
d'intimisme en nova faula.
...............................................Anton.
escampava seva aura
glops tendres de paraula
lluint perdurable presència.
La flor esdevé la ciència
d'intimisme en nova faula.
...............................................Anton.
Mareselva,
sempre fragància a les mans.
Tendresa acompanya.
...............................................................Fanal blau
I la magnòlia? Sap que creix
Per enamorar els núvols demà,
Quan vespregi, quan l'arpegi
De la brisa ressoni dins nostre?
Mentrestant, l'abella liba
La vida que resta en el nèctar...
..............................................................................deomisesPer enamorar els núvols demà,
Quan vespregi, quan l'arpegi
De la brisa ressoni dins nostre?
Mentrestant, l'abella liba
La vida que resta en el nèctar...
El perfum del gessamí, mmmm, un dels meus preferits. M'acabo de rentar les mans amb el sabó natural del gessamí que em vaig comprar la setmana passada i el poema que has escrit és perfecte, sembla escrit per a mi. :) Bon diumenge, Carme.
ResponEliminaFragancia que aixopluga imoltes besades noctirnes.
ResponEliminaEls matiners podrem gaudir millor de la seva fragància. Alguna cosa bona havia de tenir matinar un diumenge... ;-)
ResponEliminaMés m'estimo la fragància de les teves sempre dolces paraules, Carme...
ResponEliminaTendra la flor
ResponEliminadolç el mot
giravolt de color
aroma de bosc
Acaricio la tendresa de les flors...
ResponEliminai sempre em queda l'enyor a les mans.
No perdura com jo voldria,
res no és com abans...
Una abraçada en flor.
onatge
Perfumant l'innocència
ResponEliminaescampava seva aura
glops tendres de paraula
lluint perdurable presència.
La flor esdevé la ciència
d'intimisme en nova faula.
....................Anton.
Ja s'apropa el dia, espero acomplir amb aquest goig de molts.
La fragància dels molts, dels teus mots impregna els dibuixos...
ResponEliminaPotser es una de les fragancies mes poetiques que conec.
ResponEliminafragància perdurable... tots tenim a resguard les fragàncies que ens han fet, viure a vegades és retrobar-les als racons més insospitats.
ResponEliminaVida, un sabó perfecte, sens e cap dubte, ara mateix me'n passaria una mica per les mans! Bona setmana, bonica!
ResponEliminaStriper, tot el que pot aixoplugar una fragància!
Ferran, els matiners sempre hi guanyeu alguna cosa! Segur!
Zel, gràcies, guapa, ja veig que el final de curs et torna una mica de temps... :)
Gràcies pel poema, Elvira!
onatge, el segon que puja cap al post!
Anton, quina alegria veure que has pogut esgarrapar una mica de temps pels blogs! Gràcies pel poema. Ens trobem al juliol, sense cap compromís, ni olbigació, Anton, quan puguis i quan vulguis. Fins molt aviat!
Gràcies, Noves Flors!
Gurmet, gràcies també a tu!
lolita, les olors tenen molta memòria... ens porten moltes coses a dins, com un regal...
ResponEliminaEm quedo amb la fragància dels versos!
ResponEliminammmm...
mmmm, des d'aquí i amb el teu dibuix, recordo el perfum del jardí de l'avi amb els seus gesamins!
ResponEliminaJoana, fràgancia dels versos... tot un afalac! Gràcies!
ResponEliminarits, bons records, doncs, no els deixis escapar!
Què xulo! Llegia i sentia les olors :)
ResponEliminaJo diria que en comptes d'un gessamí, és una mareselva...
ResponEliminaTot i que la fragància és perdurable i tendra.
Mareselva,
sempre fragància a les mans.
Tendresa acompanya.
kweilan, les olors... en el record, evocades, segur que les pots sentir.
ResponEliminaFanalet, doncs crec que tens raó: mareselva, xuclamel, lligabosc, una d'aquestes que són mé s o menys semblants, a més a més de fragàncies porten una música bonica, dins d'uns mots preciosos. Gràcies pel poema!
I la magnòlia? Sap que creix
ResponEliminaPer enamorar els núvols demà,
Quan vespregi, quan l'arpegi
De la brisa ressoni dins nostre?
Mentrestant, l'abella liba
La vida que resta en el nèctar...
d.
Gràcies, deomises, per la tev a aportació, de la mareselva a la magnòlia... ens hem omplert de perfums diferents, avui.
ResponElimina