Admirem la fragilitat en les flors,
però sovint la menystenim en les persones.
Només la nostra ens sembla important.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Malament anem si no tenim en compte les fragilitats. Les nostres i les de qui ens acompanyen.
ResponEliminaA mi hi ha fragilitats que, sense menystenir-les, em semblen ben importants. Fins i tot he vist fragilitats amb una fortalesa immensa.
M'arriba l'olor del muguet i potser un dia ho expliqui...
Veig que s'han solventat els "publemes" ADSL :)
Una abraçadeta!
És ben cert el que dius, la fragilitat de les flors sembla que sigui inherent a la seva naturalesa, la dels humans la tractem com si fos un defecte.
ResponEliminaA mi sovint la fragilitat m'apropa als altres i la manca de fragilitat m'allunya.
Ben tornada a l'espai virtual!
És una bona reflexió aquesta, però a les persones fràgils se les ha de cuidar i ajudar. Si les menystenim empitjorarem la seva fragilitat.
ResponEliminafanalet, m'agrada molt això de les fragilitats amb una fortalesa immensa... :) tens raó. I síííííííííííííí ja torno a tenir ADSL!
ResponEliminalolita, a mi també la fragilitat m'apropa sempre, a vegades he pensat que és una de les coses que m'atreu de les persones. Gràcies, ja tenia ganes de tornar!
Xexu, empitjorem les coses és cert i jo no ho acabo d'entendre que es faci així, perquè a mi m'agrada cuidar les persones fràgils... una abraçada de bona nit.
ResponEliminaSóc com el diamant
ResponEliminafràgil i dur
no em ratllo mai ...
Bona nit Carme.
Com el diamant, brillant idea Pere! Bona nit.
ResponEliminauna veritat com un temple..
ResponEliminaes la llei del embut!
un peto molt gran, bonica
Doncs, amb aquest ram de muguet: Bon dia, Carme.
ResponEliminaSalut i Terra
Bon dia, sargantana! Un petó!
ResponEliminaBon dia Francesc! Salut i Terra!
Això és una veritat com un temple... Només tenim por que ens facin mal a nosaltres però a vegades no ens adonem de si en fem als demés...
ResponEliminaAssumpta, és que tant si ho reconèixem com si no... tots som fràgils, n'estic convençuda!
ResponEliminaLa fragilitat de la persona també és un tresor, una delicadesa, un perfum per la vida. Prefereixo una fragilitat senzilla que no una fortalesa creguda.
ResponEliminaUna abraçada fràgil.
onatge
onatge, una fragilitat senzilla, com dius, i no excessivament amagada, a vegades és molt suggeridora i interessant i fa pensar, Una abraçada fràgil :)
ResponElimina