Feia massa temps que la guineu que no havia vist el Petit Príncep i els camps de blat que abans el feien feliç a causa de la semblança dels colors, ara l'entristien profundament i va marxar, va canviar els camps pel bosc.
Era un bosc on els caçadors ja no l'empaitaven, prou feina tenien amb els porcs sengalrs i si bé no hi havia gallines per caçar, trobava conills.
Però la guineu buscava encara algú altre que la domestiqués, algú a qui pogués recordar mirant el bosc i així passava per camins, carrers i jardins, buscant un altre nen per captivar.
Dibuix d'una foto de Vicent Pellicer
El teu conte és molt més dolç que l'enfocament que jo hi vaig fer.
ResponEliminaSalut i Terra
Està més tranquil·la però s'enyora. M'ha agradat el conte. :-)
ResponEliminaFeliç dia de Sant Joan, CARME!
a mi tb m'ha agradat!
ResponEliminasempre buscant.
Una guineu que busca donar un sentit i finalitat a la seva vida, més enllà d'emplenar l'estomac i que arribi un nou dia. Una guineu sabia.
ResponEliminaPD: El dibuix de la fotografia del Joc literari d'en Tibau, fantàstic. ^_^
Que maco....veus? ja sabia jo que era la mateixa guineu del petit príncep! que trobi el que cerca!
ResponEliminaI la mirada ...
ResponEliminaheu vist com mira
la guilla?
Un conte molt bonic Carme.
Un relat digne de tu. La guineu sembla que ens miri. Un dibuix amb vida...
ResponEliminaSalut i llibertat.
onatge
Francesc, això va com va i surt com surt, si poguéssim saber què pensen, potser tindries raó... deuen estar tipes de nosaltres!
ResponEliminaGràcies Mc, m'alegro que t'hagi agradat!
rits, em sembla que ho fem una mica tots, sempre buscant lligams!
Gràcies, Perdició, jo pesco totes les idees que em doneu ... les pesco al vol i les aprofito totes, aquesta va se runa idea del Rafel, fa dies, ara vaig somiant auques poètiques... :)
Elvira, crec qeu ho trobarà!
Ho he vist, Pere, en l'altre text de la guineu ja parlava jo de la mirada... gràcies, bona tarda, Pere.
onatge, és que ens mira, eh? :)
Bon cap de setmana
em creuras si te dic que no he llegit senser el petit princep??
ResponEliminai em fa vergonya en veritat
m'hi tindre que posar..
ep..i el dibuix maquisim com tots
una abraçada, reina
M'agrada molt el conte, però no sé si encara m'agrada més el teu dibuix. Noia, les teves creacions em tenen captivat!
ResponElimina...Fins que un dia es va fer visible als ulls d'un nen i es va transformar en una guineu essencial?
ResponEliminaM'acava de domesticar la teva guineu.
sargantana, jo si ajuntés tots els trossos que he anat rellegint ara l'un ara l'alte, crec que podria ser que l'hagués llegit 10 vegades... o sigui que una fan incondicional, com jo què vols que et digui? llegeix-lo, llegeix-lo, s'ho val!
ResponEliminaFerran, gràcies, m'afalaga que m'ho diguis, jo sempre trobo els meus dibuixos de nena petita, però no em surten d'una altra manera :)
No sé si són de nena petita o no tan petita, sí sé que m'agraden de debò.
ResponEliminaPilar, una guineu essencial, je, je, je.. en tot cas no és pas mèrit meu, sinó d'un Petit Príncep que preguntava molt i no responia mai a les preguntes...
ResponEliminaUna abraçada.
Gràcies, altre cop, Ferran, un petonet agraït!
Trobar-li sentit a la vida és una cosa per la qual cal lluitar i no perdre mai l'esperança de seguir-lo buscant quan per algun motiu se'ns escapa de les mans.
ResponEliminaBon dia de sant Joan
Dissabte passat el representàvem a l'escola i m'has fet recordar la carona de l'I. fent de Guineu i dient: si us plau, domestique'm!, quina tendresa. Per sort no va trobar ningú per perdre la seva essència!
ResponEliminaJoana, i tant que sí, sempre s'ha de buscar algun sentit personal i intransferible, n'hi ha molts, només cal trobar el nostre..
ResponEliminaCèlia, mare meva! no l'he vist representar mai, el Petit Príncep, però tal com m'ho dius, ja em veig emocionant-me a llàgrima viva! :)
bonic conte
ResponEliminaSempre m'ha inspirat una gran tendresa aquesta guineu que va voler ser domesticada... tan de bo el Petit Príncep tornés, ni que fos amb la rosa en una torreta :-)
ResponEliminaVicent Pellicer, l'autor de la foto, estarà encantat del teu dibuix
ResponEliminaGràcies Khalina! Una abraçada.
ResponEliminaAssumpta, potser si trobés un altre nen, també estaria contenta, tindria dos amics! O nena, vaja, que també podria trobar una petita princesa, no? Petonets!
Gràcies, Jesús per recordar-me l'autor! Aniré a agrair-li el seu préstec! Un petó.