divendres, 11 de juny de 2010

1001 milions de gràcies

Doncs  no puc  més que  donar-vos  mil i un milions de gràcies,  ja que no esperava  pas  tanta  participació  i  això  ha superat de  bon tros  la  meva  idea  i el que  jo esperava.

He  rebut  un parell de felicitacions  que no s'ajustaven  al  post  i m'agradaria  compartir-les  aquí,  amb  tots vosaltres.  Moltes  gràcies  a onatge  i  moltes  gràcies  a l'Anton.



Onatges 10 juny 2010

Una vegada hi havia els Mil i un Moments. Tota una col·lecció. N’hi havia de tots colors, cada moment tenia la seva vida, la seva música. I cada moment com si fos una flor amb molts pètals. I cada pètal arriba a una persona i totes juntes fan com un pom de flors... Tots aquests moments fan un temps de vida. Un temps que sempre suma, acompanya, dibuixa, somia, il·lusiona. Temps de somriures i de llàgrimes.

Un i mil... Una vida de col·lecció. Una col·lecció de vida. I tots els moments fruit de la maternitat de la Carme. Una dona-persona feliç i que encomana felicitat, que sap gaudir de la companyia, que sap dir prou, quan cal, dialoga amb el silenci, s’extasia amb el vol d’una papallona o amb la posta de sol, o es deixa penetrar pel poema de la pluja...

Cada moment ha nascut d’una maternitat d’alegria, potser algun de la tristesa, de l’amor compartit, de la metàfora de la distància..., de la brisa familiar, d’un adéu abans d’hora... Cada moment té l’ADN del seu record. I tots junts han creat i creen la Col·lecció de Moments.

Carme ara quan deus mirar els teus Moments és com mirar els fills quan s’han fet grans. I te’ls mires amb una abraçada d’enyor..., amb un sembla mentida. Tots ells formen part de tu, i tu ets Ells...

Sort que a la col·lecció sempre hi falta algun moment, el que tu fas néixer..., el que comparteixes, amb que acompanyes, amb el que viatges, amb el que somies, somrius, voles...

En algun moment vaig tenir la sort de començar a compartir-los, de vegades són una mica sapastre, altres sóc un gandul frustrat pel treball, un somiador, una llunàtic –i amb molt orgull-, i de formar una mica part d’aquesta gran família que s’acompanya a la teva llar de foc a l’hivern i respira la brisa de la primavera i estiu, i gaudeix amb el poema de tardor. Sí, sí,  ja acabo...

Moltes felicitats en el teu Mil i...

Una abraçada des del far.
onatge


Que no vingui el plor,
que s’instal·li el somriure,
que galtes dolces rebin xarrups,
que les enveges morin
i els odis no circulin
que la Pau sigui per tots nosaltres
i esdevingui Llibertat i Amor.

Cantem amb la Carme
Himnes de victòria
Que mil una nits i dies
Son bagatge del seu sarró...
Pugem a la muntanya alta
Des d’on tot s’albira:
El treball que ha fet
i quant queda seient a l’escó.
Agraïm-li la seva excel·lència
de donar-se als altres,
aplaudim voluntat i constància
sent-ne sempre exemple viu,
del que per tots ha fet
amb serena rialla
dibuixant-nos nords
escrivint-nos seus pensaments.
Avui, amb el plor viu jo la visito
tu, que sempre m’has ofert el mocador...
L’agraïment és viu
amb cor i cap jo t’aplaudeixo:
- Noia, ets immensa...!!!
Ja saps el teu valor ?
..................................................................................................................Anton


13 comentaris:

  1. Ha estat un plaer poder celebrar amb tu tots aquests 1001 post! T'ho ben mereixies... ;)
    Petons, Carme!

    ResponElimina
  2. Au, t'ho mereixes. I no és broma. Ets una fita entre els blocaires. :)

    ResponElimina
  3. Uala! Quins brotxes els de l'Onatge i l'Anton! He gaudit en llegir-los mentre les imatges de tres figures, que són per a mi valuoses, desfilaven davant els meus ulls.
    MMMMUUUUUUÀAAAAA!!!

    ResponElimina
  4. Els que sovintegem per aquí no és per copsar comentaris ni per quedar bé, hi venim perquè ens hi sentim bé, tot i que moltes vegades el comentari és el mateix......preciós!!!
    Felicitats altre vegada

    ResponElimina
  5. No sé què dir... que no sigui repetir belles paraules que ja t'han dit.
    Sempre serà un plaer compartir aquest espai i aquests moments amb tu i la teva gent.
    Felicitats i una abraçada,

    ResponElimina
  6. Me'n alegro molt que sigui una celebració tan sonada. T'ho mereixes!

    ResponElimina
  7. És una celebració fantàstica i encara més quan l'estan compartint tants amics blocaires. Una abraçada!

    ResponElimina
  8. I tant que t'ho mereixes, ha estat tot un honor poder participar en aquesta gran festa dels teus 1001 moments.
    Gràcies a tu, Carme!

    ResponElimina
  9. Ets l'autèntica Carme que des del primer dia em va rebre.
    FELICITATS, ara veus el valor que tens per tots nosaltres...
    gràcies per atendre'm sempre al màxim.
    I gràcies per el dibuix de la Font del Torrent del meu poble. La guardaré com un tressor acompanyant coses meves. Allí es faran petons.
    Avui, penso posar-ho al meu blog. Anton.

    ResponElimina
  10. Gràcies a tu per ser a les nostres vides i deixar que estiguem a la teva, fer-nos participar i fer-nos sempre estar còmodes allà on tu estàs. Un autèntic plaer compartir aquest temps blogaire amb tu.

    Ara hauries d'anar pensant quina en muntes per celebrar els 2000, perquè això s'ha de superar, no?

    ResponElimina
  11. moltes felicitats novament! fantàstic compartir la celebració amb tú!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari