1001 milions de gràcies

Doncs  no puc  més que  donar-vos  mil i un milions de gràcies,  ja que no esperava  pas  tanta  participació  i  això  ha superat de  bon tros  la  meva  idea  i el que  jo esperava.

He  rebut  un parell de felicitacions  que no s'ajustaven  al  post  i m'agradaria  compartir-les  aquí,  amb  tots vosaltres.  Moltes  gràcies  a onatge  i  moltes  gràcies  a l'Anton.

Onatges 10 juny 2010

Una vegada hi havia els Mil i un Moments. Tota una col·lecció. N’hi havia de tots colors, cada moment tenia la seva vida, la seva música. I cada moment com si fos una flor amb molts pètals. I cada pètal arriba a una persona i totes juntes fan com un pom de flors... Tots aquests moments fan un temps de vida. Un temps que sempre suma, acompanya, dibuixa, somia, il·lusiona. Temps de somriures i de llàgrimes.

Un i mil... Una vida de col·lecció. Una col·lecció de vida. I tots els moments fruit de la maternitat de la Carme. Una dona-persona feliç i que encomana felicitat, que sap gaudir de la companyia, que sap dir prou, quan cal, dialoga amb el silenci, s’extasia amb el vol d’una papallona o amb la posta de sol, o es deixa penetrar pel poema de la pluja...

Cada moment ha nascut d’una maternitat d’alegria, potser algun de la tristesa, de l’amor compartit, de la metàfora de la distància..., de la brisa familiar, d’un adéu abans d’hora... Cada moment té l’ADN del seu record. I tots junts han creat i creen la Col·lecció de Moments.

Carme ara quan deus mirar els teus Moments és com mirar els fills quan s’han fet grans. I te’ls mires amb una abraçada d’enyor..., amb un sembla mentida. Tots ells formen part de tu, i tu ets Ells...

Sort que a la col·lecció sempre hi falta algun moment, el que tu fas néixer..., el que comparteixes, amb que acompanyes, amb el que viatges, amb el que somies, somrius, voles...

En algun moment vaig tenir la sort de començar a compartir-los, de vegades són una mica sapastre, altres sóc un gandul frustrat pel treball, un somiador, una llunàtic –i amb molt orgull-, i de formar una mica part d’aquesta gran família que s’acompanya a la teva llar de foc a l’hivern i respira la brisa de la primavera i estiu, i gaudeix amb el poema de tardor. Sí, sí,  ja acabo...

Moltes felicitats en el teu Mil i...

Una abraçada des del far.

onatge

Que no vingui el plor,

que s’instal·li el somriure,

que galtes dolces rebin xarrups,

que les enveges morin

i els odis no circulin

que la Pau sigui per tots nosaltres

i esdevingui Llibertat i Amor.

Cantem amb la Carme

Himnes de victòria

Que mil una nits i dies

Son bagatge del seu sarró...

Pugem a la muntanya alta

Des d’on tot s’albira:

El treball que ha fet

i quant queda seient a l’escó.

Agraïm-li la seva excel·lència

de donar-se als altres,

aplaudim voluntat i constància

sent-ne sempre exemple viu,

del que per tots ha fet

amb serena rialla

dibuixant-nos nords

escrivint-nos seus pensaments.

Avui, amb el plor viu jo la visito

tu, que sempre m’has ofert el mocador...

L’agraïment és viu

amb cor i cap jo t’aplaudeixo:

- Noia, ets immensa...!!!

Ja saps el teu valor ?

..................................................................................................................Anton