El cotxe Toc, és un cotxe que està en perfectes condicions de funcionament... però té un problema:
Cada cop que el seu amo seu davant del volant, comença a dubtar si els seus pedals funcionaran bé, si serà capaç de respondre correctament a totes les indicacions que se li facin. Es precocupa per si les rodes seguiran amb la precisió necessària la direcció que marca el volant... a bé al contrari, alguna averia estranya i desconeguda farà que s'estavellin, ell i conductor, contra algun mur o en un estimball. El dubte li provoca una percepció alterada de petites falles de resposta en els seus mecanismes i aquestes petites falles agreugen la seva por. Fins i tot comencen a inquietar el conductor.
Un dia, el cotxe, més cansat que mai i sense res que li importés va pensar: ho provaré! Provaré de fer girar les rodes a l'inrevés del volant. Provaré de no fer fregar les pastilles dels frens a la roda per més que el conductor premi el pedal del fre...
I ho prova... ho prova i ho prova, ben inútilment.
La seva naturalesa de "cotxe" la seva mecànica en bon estat no li permeten fer-ho. Per més que temi alguna falla, s'adona que el risc només està en la seva imaginació, que el risc real no existeix... des d'aquell dia acostuma a tractar les seves pors amb condescendència. Ja no l'espanten. I si no l'espanten ja no són pors. Si no són pors, són simplement idees... estúpides a les quals no pensa fer més cas.
Aquestes pors, aquesta ansietat mal entesa, són una de les pitjors coses del món. Ens hem d'esforçar a entendre que els coses no tenen perquè sortir malament o que els perills no tenen perquè perseguir-nos. Només així estarem més tranquils.
ResponEliminaEncara bo que va acabar creient que només eren idees sense sentit. Moltas han hagut d'anar al psicòleg per copsar-ho.
*Sànset*
Les pors moltes vegades són canalitzacions errònees de l'instint animal de supervivència que les pojectem en coses diverses.
ResponEliminaSempre hi haurà una part de por que conservarem, sempre que vulguem continuar vivint.
Quan vaig amb el catxarrocotxe que tinc moltes vegades tinc por que falli el cotxe o que falli un altre conductor o jo.., si no estigués aferrada a la vida no en tindria de por, segur que no és la millor manera d'anar per caretera, però no ho puc evitar...
I això que de jove era un nervi del volant i no em feia por res!
en aquest cas és tota una sort no poder canalitzar les seves pors
ResponEliminajo continuo anant al psicòleg... glups...
ResponEliminaBé farà el cotxe de fiar-se del conductor. Un cop provat i sense por, ja anirà més tranquil!
ResponEliminaRes com enfrontar-se a les pors, que en el fons són irracionals, per a vèncer-les!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMolt bon post, Carme... per a reflexionar-hi una bona estona :-)
ResponEliminaAaaah! i estic contenta que ja tornis a tenir ADSL!!! :-DDD
ResponEliminaLa por, les pors, la imaginació que no que s'atura maiiiii!
ResponEliminaPenso com en Sànset...
I, neeeeeena, quin ritme que portes! Costa seguir-te!
Sort que el cotxe ho té clar. Perquè el conductor ha començat una mica cagadubtes i... això és com es tot, s'ha d'agafar fort, amb les dues mans.( Em sembla que era una cançó)
ResponEliminaHauríem d'aprendre tots d'aquesta història. Massa vegades anem caminant per la vida amb pors que no sabem com superar...
ResponEliminaBon post!
ja no són pors veritat, mai ha hagut perill de res. venen veuren que no poden fer res i marxen. genial carme!!
ResponEliminaUn cotxe amb una vida interior força rica, capaç de enfrontar-se als seus temors. ^_^
ResponEliminaSànset, enfrontar-s'hi a vegades és la solució, molt millor que fugur sempre. :)
ResponEliminalolita, l'important és vèncer la por i no deixar que ens paralitzi, mentre vagis per la carretera ja l'estàs guanayant...
garbí, podria quedar-se travat, bloquejat i no ho fa, és una sort, efectivament, :)
arare, doncs molt millor anar al psicòleg que quedar-se presoner de les pors... res que estàs fet a una valenta!
Tu ho has dit, Albert! Ja no cal que digui res més!
Assumpta, gràcies, maca, no sé si és bon post o no, he volgut treure les pors de context i posar-les en un cotxe epr veure si en sortia algun punt de vista nou... no sé si ho he aconseguit.
Anna, això del ritme, a vegades costa d'agafar i a vegades cost a de deixar... :)
Rafel, era el cotxe, el cotxe... tot s'ho feia ell. :)
joan, les pors s'estenen cada cop més, encara no sé d'on surten...
wizard, gràcies per venir. Quan les pors ja no són pors... hem gunyat!
Perdició, hi ha cotxes molt especials... :)