divendres, 18 de juny del 2010

Cotxe Toc

 
El cotxe  Toc, és  un cotxe  que està en perfectes condicions  de funcionament...   però  té  un problema:
Cada  cop que el seu amo seu  davant  del volant, comença  a dubtar  si els  seus  pedals  funcionaran bé,  si serà capaç de respondre correctament a totes les  indicacions  que se li facin.  Es precocupa  per si les  rodes seguiran  amb  la  precisió  necessària la direcció  que  marca  el volant...  a bé al contrari,  alguna  averia  estranya i desconeguda  farà  que  s'estavellin, ell  i conductor,  contra  algun mur  o    en  un estimball.  El dubte li provoca   una  percepció  alterada de petites falles  de  resposta  en els seus  mecanismes i aquestes  petites falles  agreugen la seva  por.  Fins i tot  comencen a inquietar  el conductor.

Un dia,  el cotxe,  més cansat   que mai  i   sense res  que li  importés  va  pensar:  ho provaré!  Provaré de fer  girar  les  rodes a  l'inrevés  del  volant.  Provaré  de  no fer fregar  les pastilles  dels  frens  a la roda per  més  que el conductor premi  el pedal del fre...

I ho prova...  ho prova  i  ho  prova,  ben inútilment.

La seva  naturalesa  de "cotxe"  la  seva  mecànica  en bon estat no li permeten fer-ho.  Per  més  que temi alguna  falla,  s'adona  que  el risc  només  està  en  la  seva  imaginació,  que  el risc  real no existeix...  des  d'aquell  dia  acostuma  a tractar  les  seves pors  amb  condescendència.  Ja no l'espanten.  I si no l'espanten  ja no són pors.  Si no són pors, són simplement  idees...  estúpides  a les  quals  no  pensa  fer  més  cas.

14 comentaris:

  1. Aquestes pors, aquesta ansietat mal entesa, són una de les pitjors coses del món. Ens hem d'esforçar a entendre que els coses no tenen perquè sortir malament o que els perills no tenen perquè perseguir-nos. Només així estarem més tranquils.

    Encara bo que va acabar creient que només eren idees sense sentit. Moltas han hagut d'anar al psicòleg per copsar-ho.

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. Les pors moltes vegades són canalitzacions errònees de l'instint animal de supervivència que les pojectem en coses diverses.
    Sempre hi haurà una part de por que conservarem, sempre que vulguem continuar vivint.
    Quan vaig amb el catxarrocotxe que tinc moltes vegades tinc por que falli el cotxe o que falli un altre conductor o jo.., si no estigués aferrada a la vida no en tindria de por, segur que no és la millor manera d'anar per caretera, però no ho puc evitar...
    I això que de jove era un nervi del volant i no em feia por res!

    ResponElimina
  3. en aquest cas és tota una sort no poder canalitzar les seves pors

    ResponElimina
  4. jo continuo anant al psicòleg... glups...

    ResponElimina
  5. Bé farà el cotxe de fiar-se del conductor. Un cop provat i sense por, ja anirà més tranquil!
    Res com enfrontar-se a les pors, que en el fons són irracionals, per a vèncer-les!

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Molt bon post, Carme... per a reflexionar-hi una bona estona :-)

    ResponElimina
  8. Aaaah! i estic contenta que ja tornis a tenir ADSL!!! :-DDD

    ResponElimina
  9. La por, les pors, la imaginació que no que s'atura maiiiii!
    Penso com en Sànset...
    I, neeeeeena, quin ritme que portes! Costa seguir-te!

    ResponElimina
  10. Sort que el cotxe ho té clar. Perquè el conductor ha començat una mica cagadubtes i... això és com es tot, s'ha d'agafar fort, amb les dues mans.( Em sembla que era una cançó)

    ResponElimina
  11. Hauríem d'aprendre tots d'aquesta història. Massa vegades anem caminant per la vida amb pors que no sabem com superar...
    Bon post!

    ResponElimina
  12. ja no són pors veritat, mai ha hagut perill de res. venen veuren que no poden fer res i marxen. genial carme!!

    ResponElimina
  13. Un cotxe amb una vida interior força rica, capaç de enfrontar-se als seus temors. ^_^

    ResponElimina
  14. Sànset, enfrontar-s'hi a vegades és la solució, molt millor que fugur sempre. :)

    lolita, l'important és vèncer la por i no deixar que ens paralitzi, mentre vagis per la carretera ja l'estàs guanayant...

    garbí, podria quedar-se travat, bloquejat i no ho fa, és una sort, efectivament, :)

    arare, doncs molt millor anar al psicòleg que quedar-se presoner de les pors... res que estàs fet a una valenta!

    Tu ho has dit, Albert! Ja no cal que digui res més!

    Assumpta, gràcies, maca, no sé si és bon post o no, he volgut treure les pors de context i posar-les en un cotxe epr veure si en sortia algun punt de vista nou... no sé si ho he aconseguit.

    Anna, això del ritme, a vegades costa d'agafar i a vegades cost a de deixar... :)

    Rafel, era el cotxe, el cotxe... tot s'ho feia ell. :)

    joan, les pors s'estenen cada cop més, encara no sé d'on surten...

    wizard, gràcies per venir. Quan les pors ja no són pors... hem gunyat!

    Perdició, hi ha cotxes molt especials... :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari