Els teus colors
com un mosaic
en l'herba verda
.............................................Carme
Aquest camp d'aquareles
sembla un mosaic de colors
hi ha tota classe d'herbes
i fins tot cargols...
sembla un mosaic de colors
hi ha tota classe d'herbes
i fins tot cargols...
.....................................................Pere
Recordo que quan era petit sempre em deien que caminés mirant endavant i no al terra. Al terra, però, segons per on passem, també hi podem trobar coses molt interessants!
ResponEliminaAlbert, Aaxò que et deien a tu, jo encara ho dic... caminant s'ha de mirar endavant, però si t'asseus a passar l'estona, i a pintar, tens temps de mirar a tot arreu, endavant, a un costat, a l'eltre, amunt i avall. :)
ResponEliminaMarró i verd, bressol i vida.
ResponEliminaSalut i Terra
Aquest dibuix m'agrada especialment, Carme. No sé si ho fan la disposició, els colors, o el que, però m'agrada molt!
ResponEliminaPetons!
M'agraden molt els dibuixos; però sobretot els colors!!
ResponEliminaI la nova foto de capçalera del bloc.. preciosa! Relaxant!
Quins dibuixos!! són aquarel·les, no?, encara domines més les tècniques pictòriques que les digitals!
ResponEliminaUn mosaic preciós!
Un mosaic de vida. Jo també sóc una enamorada de les teues aquarel·les.
ResponEliminaSi miro a terra veuré aquestes meravelles? Hauré d'oblidar-me una mica dels núvols que, com a l'Assumpta, m'encanta veure... i enfocar alguna estona cap avall. Veig que m'estic perdent coses molt maques.
ResponEliminaAquestes són teves també? Ostres, estàs millorant molt!
ResponEliminaCarme, Carme, Carme... això està MOLT, MOLT BÉ... tu tens un instint que... no sé com dir-ho... que sí, que està molt bé :-)))
ResponEliminaEm sento més integrat en la natura, com si entrés més de tot en mi quan miro endavant i amunt. Si miro al terra no surto de les meves idees. Vaig alternant. Molt xulo el mosaic, com sempre.
ResponEliminaPerfecta, Carme! Molt bé. Un dibuix excel.lent, noia! Sí senyora! Un deu. L'onze me'l guardo per un altre dia...
ResponEliminaEls versos arrodoneixen el conjunt. Per mi és una mena d'auca poètica. ^_^
ResponEliminaGràcies, Francesc!
ResponEliminaRita, m'alegro que t'agradi, gràcies!
Clara, és una foto regal, del meu amic invisible de fa un any i mig, la vaig tenir gairebé un any posada a la capçalera i després em va venir de gust fer canvis, ara torno a posar-la. Una foto d'en Jordi Casanovas de Cròniques de sota el mugró, una foto preciosa.
Sí, lolita, són aquarel·les, en vaig aprenent... però les pinto massa espesses...
Gràcies, Noves Flors!
Ferran, jo sempre faig broma, però és cert, dient que als 50 anys vaig descobrir les herbes. N'hi ha de tantes menes i són tant boniques! Tu encara hi ets a temps...
Sí, xexu, són meves, gràcies pels bons ànims!
Assumpta, doncs moltes gràcies, a tu també, bonica! La veritat és que m'animeu molt entre tots, a continuar...
Llaudal, aquest dia jo seia a terra, i mirava al voltant, ho he fet molts cops, buscant flors, herbes...
Gràcies, senyu! Un petonàs!
El dibuix d'avui el percebo com una textura tèxtil, més que com un mosaic. Concretament com una catifa.
ResponEliminaM'agraden molt els colors de terra que has utilitzat. Li donen un estil vintage molt acollidor.
Pel que fa als vers, preciós!
Perdició, una auca poètica!!! quina idea!!!! Em sembla genial... perquè ho fos de veritat, hauria d'haver-hi unes paraules per cada dibuix... aix! em dónes idees i jo després... a veure com m'ho arreglo per dur-les a terme. Gràcies per venir i per la idea...
ResponEliminaPilar, mira que tens raó, eh? gairebé em faràs canviar la paraula del poema... m'ho penso, m'ho penso... apa una altr a que em dóna idees... i què faria jo sense vosaltres!
Si, si, endavant, serà bo de veure ^_^
ResponEliminaArtista!!...la terra que tu mires, té alguna cosa especial :)
ResponEliminaM'encanta la foto de la capçalera...quines ganes d'estar en algun lloc paregut...
B7s!
Aix... no et facis moltes il·lusions, Perdició! Ho provaré!
ResponEliminaxiqueta, mirta les herbes en detall... herbes, herbotes, a les vores dels camins, a qualsevol lloc... ja veuràs és un festival de variacions .... Petonassos!
Si jo miro al terra, no trobo mai coses tan boniques.
ResponEliminaCom que no, kweilan? Hi són, hi són, jo no me les invento pas...
ResponEliminabona nit, wapa!
Això, això!
ResponEliminaEls teus colors
com un mosaic
en l'herba verda!
Genial Carme!
I a més, m'has despertat un post!
Una abraçada!
"Aquest camp d'aquareles
ResponEliminasembla un mosaic de colors
hi ha tota classe d'herbes
i fins tot cargols..."
Bona nit Carme.
Estic enamorada d'aquests dibuixos, d'aquests tons, d'aquests marrons i verds i ocres... és magnífic, t'ho prometo! (i les catequistes no diem mentides, eh?) ;-))
ResponEliminaFanal blau, m'alegro d'haver despertat un post, clar que això vol dir que tu ja el tenies, ni que fos adormit! :)
ResponEliminaBona nit, Pere, gràcies pels teus rodolins... :)
Assumpta, mai no se m'acudiria pensar que dius mentides! Gràcies altre cop!
Uf, gairebé no em queda temps per visitar blogs que tant estimo, i m'estic perdent moltes coses.
ResponEliminaPetons!!!
Jesús, sincerament, no em sorprèn gens que no tinguis temps, em sorprèn molt més que encara te'n quedi ni que sigui una micarrona, per passar... :) Una abraçada!
ResponElimina