dimarts, 22 de juny de 2010

Mirant a terra



Els  teus  colors
com un mosaic
en l'herba  verda
.............................................Carme

Aquest camp d'aquareles
sembla un mosaic de colors
hi ha tota classe d'herbes
i fins tot cargols...
.....................................................Pere


27 comentaris:

  1. Recordo que quan era petit sempre em deien que caminés mirant endavant i no al terra. Al terra, però, segons per on passem, també hi podem trobar coses molt interessants!

    ResponElimina
  2. Albert, Aaxò que et deien a tu, jo encara ho dic... caminant s'ha de mirar endavant, però si t'asseus a passar l'estona, i a pintar, tens temps de mirar a tot arreu, endavant, a un costat, a l'eltre, amunt i avall. :)

    ResponElimina
  3. Marró i verd, bressol i vida.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  4. Aquest dibuix m'agrada especialment, Carme. No sé si ho fan la disposició, els colors, o el que, però m'agrada molt!
    Petons!

    ResponElimina
  5. M'agraden molt els dibuixos; però sobretot els colors!!
    I la nova foto de capçalera del bloc.. preciosa! Relaxant!

    ResponElimina
  6. Quins dibuixos!! són aquarel·les, no?, encara domines més les tècniques pictòriques que les digitals!
    Un mosaic preciós!

    ResponElimina
  7. Un mosaic de vida. Jo també sóc una enamorada de les teues aquarel·les.

    ResponElimina
  8. Si miro a terra veuré aquestes meravelles? Hauré d'oblidar-me una mica dels núvols que, com a l'Assumpta, m'encanta veure... i enfocar alguna estona cap avall. Veig que m'estic perdent coses molt maques.

    ResponElimina
  9. Aquestes són teves també? Ostres, estàs millorant molt!

    ResponElimina
  10. Carme, Carme, Carme... això està MOLT, MOLT BÉ... tu tens un instint que... no sé com dir-ho... que sí, que està molt bé :-)))

    ResponElimina
  11. Em sento més integrat en la natura, com si entrés més de tot en mi quan miro endavant i amunt. Si miro al terra no surto de les meves idees. Vaig alternant. Molt xulo el mosaic, com sempre.

    ResponElimina
  12. Perfecta, Carme! Molt bé. Un dibuix excel.lent, noia! Sí senyora! Un deu. L'onze me'l guardo per un altre dia...

    ResponElimina
  13. Els versos arrodoneixen el conjunt. Per mi és una mena d'auca poètica. ^_^

    ResponElimina
  14. Gràcies, Francesc!

    Rita, m'alegro que t'agradi, gràcies!

    Clara, és una foto regal, del meu amic invisible de fa un any i mig, la vaig tenir gairebé un any posada a la capçalera i després em va venir de gust fer canvis, ara torno a posar-la. Una foto d'en Jordi Casanovas de Cròniques de sota el mugró, una foto preciosa.

    Sí, lolita, són aquarel·les, en vaig aprenent... però les pinto massa espesses...

    Gràcies, Noves Flors!

    Ferran, jo sempre faig broma, però és cert, dient que als 50 anys vaig descobrir les herbes. N'hi ha de tantes menes i són tant boniques! Tu encara hi ets a temps...

    Sí, xexu, són meves, gràcies pels bons ànims!

    Assumpta, doncs moltes gràcies, a tu també, bonica! La veritat és que m'animeu molt entre tots, a continuar...

    Llaudal, aquest dia jo seia a terra, i mirava al voltant, ho he fet molts cops, buscant flors, herbes...

    Gràcies, senyu! Un petonàs!

    ResponElimina
  15. El dibuix d'avui el percebo com una textura tèxtil, més que com un mosaic. Concretament com una catifa.
    M'agraden molt els colors de terra que has utilitzat. Li donen un estil vintage molt acollidor.
    Pel que fa als vers, preciós!

    ResponElimina
  16. Perdició, una auca poètica!!! quina idea!!!! Em sembla genial... perquè ho fos de veritat, hauria d'haver-hi unes paraules per cada dibuix... aix! em dónes idees i jo després... a veure com m'ho arreglo per dur-les a terme. Gràcies per venir i per la idea...

    Pilar, mira que tens raó, eh? gairebé em faràs canviar la paraula del poema... m'ho penso, m'ho penso... apa una altr a que em dóna idees... i què faria jo sense vosaltres!

    ResponElimina
  17. Artista!!...la terra que tu mires, té alguna cosa especial :)

    M'encanta la foto de la capçalera...quines ganes d'estar en algun lloc paregut...

    B7s!

    ResponElimina
  18. Aix... no et facis moltes il·lusions, Perdició! Ho provaré!

    xiqueta, mirta les herbes en detall... herbes, herbotes, a les vores dels camins, a qualsevol lloc... ja veuràs és un festival de variacions .... Petonassos!

    ResponElimina
  19. Si jo miro al terra, no trobo mai coses tan boniques.

    ResponElimina
  20. Com que no, kweilan? Hi són, hi són, jo no me les invento pas...
    bona nit, wapa!

    ResponElimina
  21. Això, això!
    Els teus colors
    com un mosaic
    en l'herba verda!

    Genial Carme!
    I a més, m'has despertat un post!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  22. "Aquest camp d'aquareles
    sembla un mosaic de colors
    hi ha tota classe d'herbes
    i fins tot cargols..."

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  23. Estic enamorada d'aquests dibuixos, d'aquests tons, d'aquests marrons i verds i ocres... és magnífic, t'ho prometo! (i les catequistes no diem mentides, eh?) ;-))

    ResponElimina
  24. Fanal blau, m'alegro d'haver despertat un post, clar que això vol dir que tu ja el tenies, ni que fos adormit! :)

    Bona nit, Pere, gràcies pels teus rodolins... :)

    Assumpta, mai no se m'acudiria pensar que dius mentides! Gràcies altre cop!

    ResponElimina
  25. Uf, gairebé no em queda temps per visitar blogs que tant estimo, i m'estic perdent moltes coses.
    Petons!!!

    ResponElimina
  26. Jesús, sincerament, no em sorprèn gens que no tinguis temps, em sorprèn molt més que encara te'n quedi ni que sigui una micarrona, per passar... :) Una abraçada!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari