Dibuixos de fotos robades del blog Instantes
Intenta explicar una història.
La meva Perdició em va donar la idea de fer una auca poètica als comentaris del meu post "Mirant a terra"
Gràcies, Perdició!
Per provar que no quedi.
..................................................................
20 anys sense Pedrolo.
Citació del dia: "Cal mirar-se sempre a distància les " veritats". No tan sols les dels altres, sinó sobretot les pròpies. Aleshores és fàcil d'adonar-se que, molts cops, són una simple conveniència." M. de P. dels Darrers diaris inèdits 1988-1990.
Aquestes "Coses dels blogs" com poses a l'etiqueta dels comentaris, són genials.
ResponEliminaAuca o història explicada. Sempre, però, amb la teva capacitat creativa i suggerent.
Nodreixes i te'n saps nodrir!
I la citació d'en Pedrolo...què són les "veritats"?
De veritat...bon dia!
Podries fer una flassada patchwork amb aquesta auca. Preciós tot!
ResponEliminaAmb la claror del matí
ResponEliminainvento colors,
enfilall de lletres
mosaic de flors.
Bon dia Carme!
Un cafè? avui sóc matinera :)
M'has dibuixat un somriure. Meditaves la idea i "t'has llençat al buit". El resultat, pura poesia de mots i de colors.
ResponEliminaAquesta vegada t'ha sortit amb la textura llisa i suau d'un mosaic antic.
Bon dia, Carme.
Gràcies, fanalet... doncs jo diria que les "veritats" així entre cometes, vol dir precisament allò que nosaltres creiem com a cert o com a veritat, més aviat serien les creences o certeses que ens pensem que tenim, no vol dir pas que en siguin, de veritats... Les cometes són de Pedrlo, no pas meves.
ResponEliminaGràcies, Vida!
Joana, gràcies per la teva aportació a l'auca! I gràcies pel cafè, m'encanta prendre un cafè a distància, però am b molta proximitat, també. Una abraçada, maca!
Pîlar, en els teus comentaris hi trobo sempre un sentiment clar i net. De ser-hi, de compartir, d'estar al cas de tot, de complicitats... no puc més que emocionar-me'n i desitjar que durin molt temps. Una ABRAÇADA.
Aquest tocs de color
ResponEliminareforcen i revitalitzen l'estat d'ànim
dels dies foscos.
salut!
Ostres, quanta raó!
ResponEliminaI com costa deixar d'actura per conveniència. I que maco seria fer-ho de veritat!
*Sànset*
Carme, havia entès el sentit de la citació, precisament per això lu havia volgut donar més èmfasi.:) Gràcies de tota manera!
ResponEliminaBon dia tinguis!
Gràcies, Montse!
ResponEliminaSànset, intentar-ho sempre ja és molt!
Fanalet, Tu ja saps... que tinc tendència, sempre, a puntualitzar massa. No me'n facis gaire cas. Gràcies!
M'he deixat la pila (llum) i no he pogut llegir. Es fosc per a mi, encara que el color sigui molt bonic.
ResponElimina.............................Anton
D'ahir.---
La llibertat seria veritat inquestionable si fos efectiva, fos real,- realitat - ara queda condicionada sempre pel concepte que en tenim o volem d'ella. Com el diner, tenim el que tenim o ens deixen tenir, que també.
Ni clicant sobre la imatge, per fer-la gran, Anton?
ResponEliminaAmb aquesta explicació, t'entenc millor, el què vols dir. Gràcies!
La reflexió de Pedrolo, encertadíssima. Segurament no n'hi ha, de veritats absolutes.
ResponEliminaCarmeeee!!! Ets una ARTISTA!! :-)))
ResponEliminaCada petit poema és preciós, cada dibuix és maco i el conjunt, una genial idea ;-) Estava segura que ho faries quan vaig veure la proposta d'en Perdició :-))
La frase d'avui és absolutament certa... Jo ho he experimentat un munt de vegades amb mi mateixa.
Per principi (i estalvi d'energia) només discuteixo si estic segura que tinc la raó (o sigui que jo penso que tinc la veritat)... Doncs bé... quantes vegades, amb la perspectiva de la distància, (potser tan sols un parell de dies... o d'hores!) m'he adonat que allò que jo veia tan clar tenia mil matisos :-))
Que gran Carme! Preciosa selecció. Realment fa per a tu i el teu art, fer auques poètiques, espero que només sigui el primer d'una sèrie més amplia ^_^
ResponEliminaÉs un plaer veure com els blocaires ens alimentem uns dels altres, ens cuidem i formem llaços. Tot és tirar l'am, i esperar veure que es pesca ^_^ . A mi em passa sovint, un comentari es converteix en l'espurna per crear un nou relat.
Felicitats per dur-ho a terme.
Un mosaic de paraules i dibuixos fantàstics!
ResponEliminaSomriures nous són els que aconsegueixes amb les teves imatges.
Au "ca" n'has de fer molts més, no et vull distreure...
Amb la distància dels anys encara veus molt millor que les circumstàncies (edat, època, situació familiar i social...) condicionen els desitjos i interessos d'un moment, i també ens adonem que aquests havien conformat molta part de la "veritat" que havíem pres al peu de la lletra. La distància, una mestressa de relativisme suau, de ductilitat. (Sé que estic ampliant el que ha ha dit l'Assumpta, amb permís.)
ResponEliminaUTOPIA. Les conquestes socials que avui tenim consolidades (?) van ser una utopia fa uns anys. No temem abraçar-les: potser fem futur. Potser fem independència.(Petita modificació de M. de Pedrolo; amb permís.)
Tu anar robant! Un dia et ficaràn dins la presó i t'haurem de portar la truita (de patates, pèsols, de ceba? Ja ens diràs...)
ResponEliminaI, bé, ja sé que soc pesadeta, oi? Però una catifa del número quatre, no t'agradaria? A mi si!
Segur que no, Noves Flors!
ResponEliminaAssumpta, gràcies per tot, pel que dius de l'auca i per completar la c itació de Pedrolo.
Gràcies i doblerment gràcies, Perdició...
lolita, gràcies, ara més que res és que vaig a sopar...
Llaudal, molt ben completades totes les reflexions! Gràcies!
Anna, de patates, ceba i carbassó, si et plau, tot ben barreja t i fregidet... :)
T'ha quedat preciosa l'auca amb eixe toc tan personal que dones als teus dibuixos.
ResponEliminaSalut.
Gràcies, Jesús! Salut!
ResponElimina