Post inspirat en una foto i un poema de la Cèlia
Sentiments forts
com si fossin riuades
desfan els marges
Pedres del temps
en una platja neta
ben endreçades.
.......................................................Carme
sense el menut reble ?
Munts de pedrots
També som importants
la menudalla...
o sinó llenceu-nos al riu
i veureu que l'aigua puja
.......................................................................Anton.
com si fossin riuades
desfan els marges
Pedres del temps
en una platja neta
ben endreçades.
.......................................................Carme
Pedres, què seria
la vida senxse pedres...
n'hi ha de llises,
de canterudes,
de riu,
de camí
amagades a la mà...
Pedra a pedra
de vegades aixequem
un marge, el mal
és que de vegades
quedem aïllats...
la vida senxse pedres...
n'hi ha de llises,
de canterudes,
de riu,
de camí
amagades a la mà...
Pedra a pedra
de vegades aixequem
un marge, el mal
és que de vegades
quedem aïllats...
...................................................................onatge
Les pedres del temps
són els batecs del dies
els tic tacs de les nits
les paraules de la terra
són els batecs del dies
els tic tacs de les nits
les paraules de la terra
.....................................................................Elvira
Que serien els margessense el menut reble ?
Munts de pedrots
També som importants
la menudalla...
o sinó llenceu-nos al riu
i veureu que l'aigua puja
.......................................................................Anton.
De rius i mars,
en prenen sol i aigua.
Paraules en peu.
en prenen sol i aigua.
Paraules en peu.
............................................................Fanal blau
Quins uendos s'entretenen a tarure'ls lluentor i a ordenar les pedres mareses?
ResponEliminaSalut i Terra
Bon dia, Francesc, estava llegint la Iseta mentrestant... uns uendos molt treballadors duen ser... per més marges que desfacin les riuades, sempre s'acaben endreçant més tard o més d'hora... :)
ResponEliminaEl dibuix és un estampat de la natura, no li cal passarel·la, ja lueix...
ResponEliminaEls sentiments
quan són tan forts
s'ho enduen tot,
fins i tot el sentit comú.
Aquella tipica frese:
Estan tan enamorats que no veuen on posen els peus...
Però cal sempre veure on posem els peus?
Pedres, què seria
la vida senxse pedres...
n'hi ha de llises,
de canterudes,
de riu,
de camí
amagades a la mà...
Pedra a pedra
de vegades aixequem
un marge, el mal
és que de vegades
quedem aïllats...
Una bona manera de començar el divendres...
Una abraçada sense pedres.
onatge
Les pedres, precioses empremtes del pas del temps, les pedres sempre són allà imperturbables...o no, potser també senten, i el mar les acompanya, les estima..
ResponEliminaLes pedres mai no es perdran.
Com sempre, un plaer llegir-te, mirar-te!
Pedres del temps.. com tu dius, més val tenir-les ben endreçades!
ResponEliminaBon divendres, Carme!
si puguessin parlar, aquestes pedres del temps. Jo em quedaria una estona ben llarga a escoltar-les.
ResponElimina*Sànset*
Les pedres del temps
ResponEliminasón els batecs del dies
els tic tacs de les nits
les paraules de la terra
Que serien els marges
ResponEliminasense el menut rèble ?
Munts de perdrots
També som importants
la menudalla...
o sinó llenceu-nos al riu
i veureu que l'aigua puja
...................Anton.
Si les pedres de les platges expliquessin la de coses que deuen observar, potser molta gent defugiria tornar a la platja o escoltar-se mai de nou cap pedra.
ResponEliminaJo, com a platgero militant, no. Clar!
El temps, com l'aigua que desfà
ResponEliminamarges i allisa pedres, dolceja
sentiments furibunds
d'ànimes joves.
Quietud de maduresa,
gaudi del temps lent i endreçat, sinuositats en calma: meandres!
el temps i la vida escriuent la historia a la pedra malgrat la seva duressa , les flonges llagrimes també deixen la seva petxada en la pedra.
ResponEliminaLes pedres conten históries. Si les escoltem podem viure amb serenitat. Muaaa
ResponEliminaVeig que ja anem escalfant motors pels Personatges poètics!! :-))
ResponEliminaDe rius i mars,
ResponEliminaen prenen sol i aigua.
Paraules en peu.
I jo que voia fer un post
ResponEliminaparticipatiu per celebrar els 1000 i resulta que aquí, tot sovint hi ha posts participatius!
Gràcies a tots!
Onatge, a mi m'agraada saber on poso els peus... encara que sigui sobre marges desfets, sobre pedres... però saber-ho...
Les pedres, tene pciència, lolita i esperen tot el temps del món!
Clara, jo sempre procuro endreçar-les, però no sempre ho aconsegueixo.
Segiur que no series l'únic, Sànset!
Elvira, Anton us passo cap al post!
óscar, ja tens raó, uns escoltarien i altres fugirien! :)
Llaudal, M'agrada el teu gaudi del temps lent i endreçat!
Gurmet, tot deixa marca, tens raó!
wizard, les escoltem doncs, a veure què ens ensenyen!
Tens a raó Assumpta, ja anem practicant , tots! :)
Fanalet, un poema més, gràcies, preciosa!
Pedres sense temps
ResponEliminapedres sense raó,
pedres sense dolor,
pedres sense alè,
pedres sense cor...
L'aigua ha llimat les experiències...
Carme, com m'agrada el dibuix! me'l deixes afegir a la meva foto, oi? Moltes gràcies!