Llum del matí,
en la porta tancada,
no cal l'enyor d'altres moments.
L'instant és prou,
l'aire amanyaga,
fulles i branques,
concert del vent.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Ens calen les portes duplicades que donen eixida a tanta situació embafosa d'aquesta societat, però també alguna, encara que siga petita, per poder entrar al cor de la gent.
ResponEliminaSalut i Terra
Carme, ens ensenyaràs un dia com és la finestra de la primera imatge, sobre la porta? Sento curiositat...
ResponEliminaQue passis molt bon cap de setmana.
Si l'enyor és un bon record haurà valgut la pena!
ResponElimina*Sànset*
M'agraden molt les aquarel·les! Les portes són un misteri, intrigants, per les històries que amaguen darrere, els secrets que hi guarden, per tot allò que no ens deixen veure o tan sols podem intuir :)
ResponEliminaMolt bonic! dibuix i paraules!
ResponEliminallum del matí en la porta tancada... m'ho imagino i m'entra una nyonya agradable i edormiscada... però, potser no és així la imatge que hi has posat perquè no la puc veure, però no et preocupis només passa de tant en tant, aquestes coses tècniques qui les entengui que les compri..!
ResponEliminales portes duplicades m'agraden i la llum del matí també encara que la porta estigui tancada segur que la llum l'obrirà...
ResponEliminaEl matí ens il·lumina
ResponEliminala porta tancada...
Cada enyor té
el seu moment...
De vegades un sol instant
és molt, però no és prou...
Com un fruit a la branca
esperes la carícia del vent...
Una abraçada des del far.
onatge
Concert del vent entre branques i fulles.
ResponEliminaPorta tancada a l'enyor.
Cada instant acolorint la llum de cada instant.
Sobre el cavallet
ResponEliminal'ombra
d'una desperta llum
va vestint el nu llenç
el fi traç d'una ombra
enyorant altres moments
dibuixa els plecs
d'un somriure
deixant la llum del matí
la silueta de la dona estimada
com el desig d'ahir.
Amdues aquarel·les quedarien precioses per vestir les parets de casa meva o de qualque altra.
ResponElimina;)
Ja sé que no es tracta d'un concurs a veure quina ens quedem, però a mi mi m'agrada fer-ho ;-)
ResponEliminaLa primera!!... M'agrada moltíssim!! :-) Crec que és pels colors que... ui, són tan "tardorencs" que trobo que t'ha quedat preciós!!
Gaudir de l'instant assolellat és un plaer per ell mateix, són aquarel·les? M'encanten!
ResponEliminaFrancesc, que sigui una de sortida i una d'entrada, doncs! :)
ResponEliminaFerran ara mateix no sé com ensenyar-te-la... però te l'explico. Aquesta porta és d'una capelleta molt petita i a sobre hi té una finestreta rodona, petita i sense vitralls, amb un vidre una mica translúcid, com tirant a groc...
Sí, Sànset, gràcies!
Caterina, gràcies, la teva opinió compta molt!
filadora, gràcies!
lolita, doncs ho imagines bé, molt bé!
Elvira, a un moment o altre totes les portes s'obren!
Una abraçada, onatge!
Noves Flors, cada instant val per si mateix ... tot el que val, en el present i en el record. Gràcies!
Manel, gràcies també a tu, per la visita i pel poema!
Fanalet, crec que no hi ha amiga més incondicional que tu! Gràcies, guapa!
Assumpta, doncs a mi m'agrada que ho facis... m'agrada saber quina "cau" millor. La primera és la primera que vaig pintar, després vaig voler "simplificar" a veure com quedava... i segur que tens raó. Els colors allà eren de primavera, però un cop et poses a interpretar les coses i no a fer-les tal com són, mira, ves per on, que va quedar tardorenc! :)
Sí, Cèlia, són aquarel·les, m'alegro que t'agradin, sóc totalment principiant...