divendres, 25 de juny de 2010

Una mateixa porta, duplicada









Llum del matí, 
en la porta  tancada,  
no cal l'enyor d'altres moments.  
 L'instant és prou, 
l'aire amanyaga, 
fulles  i branques, 
concert del vent. 

14 comentaris:

  1. Ens calen les portes duplicades que donen eixida a tanta situació embafosa d'aquesta societat, però també alguna, encara que siga petita, per poder entrar al cor de la gent.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Carme, ens ensenyaràs un dia com és la finestra de la primera imatge, sobre la porta? Sento curiositat...

    Que passis molt bon cap de setmana.

    ResponElimina
  3. Si l'enyor és un bon record haurà valgut la pena!

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. M'agraden molt les aquarel·les! Les portes són un misteri, intrigants, per les històries que amaguen darrere, els secrets que hi guarden, per tot allò que no ens deixen veure o tan sols podem intuir :)

    ResponElimina
  5. llum del matí en la porta tancada... m'ho imagino i m'entra una nyonya agradable i edormiscada... però, potser no és així la imatge que hi has posat perquè no la puc veure, però no et preocupis només passa de tant en tant, aquestes coses tècniques qui les entengui que les compri..!

    ResponElimina
  6. les portes duplicades m'agraden i la llum del matí també encara que la porta estigui tancada segur que la llum l'obrirà...

    ResponElimina
  7. El matí ens il·lumina
    la porta tancada...

    Cada enyor té
    el seu moment...

    De vegades un sol instant
    és molt, però no és prou...

    Com un fruit a la branca
    esperes la carícia del vent...


    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  8. Concert del vent entre branques i fulles.
    Porta tancada a l'enyor.
    Cada instant acolorint la llum de cada instant.

    ResponElimina
  9. Sobre el cavallet
    l'ombra
    d'una desperta llum
    va vestint el nu llenç
    el fi traç d'una ombra
    enyorant altres moments
    dibuixa els plecs
    d'un somriure
    deixant la llum del matí
    la silueta de la dona estimada
    com el desig d'ahir.

    ResponElimina
  10. Amdues aquarel·les quedarien precioses per vestir les parets de casa meva o de qualque altra.
    ;)

    ResponElimina
  11. Ja sé que no es tracta d'un concurs a veure quina ens quedem, però a mi mi m'agrada fer-ho ;-)

    La primera!!... M'agrada moltíssim!! :-) Crec que és pels colors que... ui, són tan "tardorencs" que trobo que t'ha quedat preciós!!

    ResponElimina
  12. Gaudir de l'instant assolellat és un plaer per ell mateix, són aquarel·les? M'encanten!

    ResponElimina
  13. Francesc, que sigui una de sortida i una d'entrada, doncs! :)

    Ferran ara mateix no sé com ensenyar-te-la... però te l'explico. Aquesta porta és d'una capelleta molt petita i a sobre hi té una finestreta rodona, petita i sense vitralls, amb un vidre una mica translúcid, com tirant a groc...

    Sí, Sànset, gràcies!

    Caterina, gràcies, la teva opinió compta molt!

    filadora, gràcies!

    lolita, doncs ho imagines bé, molt bé!

    Elvira, a un moment o altre totes les portes s'obren!

    Una abraçada, onatge!

    Noves Flors, cada instant val per si mateix ... tot el que val, en el present i en el record. Gràcies!

    Manel, gràcies també a tu, per la visita i pel poema!

    Fanalet, crec que no hi ha amiga més incondicional que tu! Gràcies, guapa!

    Assumpta, doncs a mi m'agrada que ho facis... m'agrada saber quina "cau" millor. La primera és la primera que vaig pintar, després vaig voler "simplificar" a veure com quedava... i segur que tens raó. Els colors allà eren de primavera, però un cop et poses a interpretar les coses i no a fer-les tal com són, mira, ves per on, que va quedar tardorenc! :)

    Sí, Cèlia, són aquarel·les, m'alegro que t'agradin, sóc totalment principiant...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari