diumenge, 20 de juny de 2010

Escales

 

Des de la finestra, només  veig  la  part  de dalt  de les  escales.
Com començarem  a pujar-les  si no sé  ni on comencen,  ni com són de  llargues?

I  per  anar,  camps  enllà,  de  l'altre  costat  del  mur,  caldria  realment pujar-les?

22 comentaris:

  1. Potser aqui hi la gracia de l'incertessa de vegades pot rdeparar biniques sorpreses.

    ResponElimina
  2. Sabem si una escala és llarga o curta, sabem si pugen o baixen...? I realment importa? De vegades cada graó és un replà per reposar i/o recuperar la respiració... Pujar-les o no pujar-les, aquesta és la qüestió...


    Una abraçada sense escala.
    onatge

    ResponElimina
  3. De vegades que mes dona cal deixar-se saber sumerguir-se en la sorpresa, i el millor es que al final de l'escala no hi res però el cami ha estat envoltat de dolços vents.

    ResponElimina
  4. Tot i que no en vegis el començament, si les veus és que hi són i n'hi ha. Qüestió d'investigar una mica, tot passejant. Una feina agradable per un diumenge, no?

    ResponElimina
  5. El camí comença amb un pas, som-hi, endavant.

    Salut

    ResponElimina
  6. no saber com començar un camí crea una mica d'incertesa (o molta), cal anar investigant i al final el trobes!

    ResponElimina
  7. Sempre val la pena bucar l'inici i pujar-les. A dalt de tot s'hi pot trobar alguna cosa especial!

    ResponElimina
  8. La promesa dels camps albirats, bé val l'esforç de trobar solució a l'enigma plantejat per les escales. ^_^

    ResponElimina
  9. Home! Però si amb la mirada s'hi arriba, tema solucionat o si no, fabriquem alguna cosa per arribar-hi. Un pont?

    ResponElimina
  10. Potser no cal o potser sí però pujar escales és bo per la salut i esglaó a esglaó es poden pujar escales molt i molt llargues !

    ResponElimina
  11. el mes dolent de les escales es que no saps si son nomes per pujar o per baixar..
    bon diumentge carme
    un bes

    ResponElimina
  12. de vegades no saber quants graons trobarem ens ajuda a decidir anar-hi

    ResponElimina
  13. "Les escales si vols pugen, les escales també baixen.
    Tant si puges com si baixes, si rellisques sempre baixes.
    I llavors ja no preguntes, on comencen on s'acaben.
    Només vols que baixin poc, que no sigui fort el cop ... "

    Perdona'm Carme
    però els diumenges a la tarda
    surten rodolins de dos en dos,
    i si l'un és dolent imagina't els dos.

    Desitjo que al final de la teva escala trobis meravelles i sobretot que no rellisquis mai.
    Un petó.

    ResponElimina
  14. La incertesa, sempre té alguna cosa d'engrescador i de positiu... striper!

    onatge, són unes escales properes, les miro molt i les pujo poc... :) potse r no cal pujar-les més, amb algun cop ja n'hi ha prou.

    Ferran, doncs, sí investigar cap a on podem tirar per passeja r un diumenge... é s una bona cosa!

    montse, mira, ja sóc al primer graó! amb la tev a empenteta...

    rits, sempre ho acabem trobant!

    Perdició m'encanta com ho planteges, és així mateix!

    Anna, provem-ho... un pont, potser el podria dibuixar, no?

    Elvira, aquest és un exercici que m'agrada: pujar escales!

    sargantana, per totes dues coses, no?

    ResponElimina
  15. Comencen pel primer graó, sempre! I segurament valdrà la pena pujar-les, i si no és així.. sempre es poden baixar de "carrerilla" o a bots!!

    ResponElimina
  16. garbí, pot ser que sí o pot ser que no... depèn de cadascú!

    Je, je, je... Pere, ja veig que et surten rodolins sense parar. Una abraçada.

    ResponElimina
  17. Només cal començar.
    Et puc agafar el dibuix del Màrius Torres?

    ResponElimina
  18. Ada, tens raó, sempre podem canviar d'opinió, oi?

    kweilan, doncs pots començar per agafar el dibuix de Màrius Torres, i a veure si és el principi d'una escampada i en fem un bon recordatori-homenatge el 30 d'agost. Gràcies, guapa!

    ResponElimina
  19. Si ens costa pujar les escales, segur que hi ha un altre camí, encara que sigui una mica més llarg (sempre que hi ha escales ho fan per escurçar algun camí)... jo sempre que puc les evito perquè tinc por de caure i si caic ja l'hem fomut... per tant, prefereixo el camí llarg i segur :-)

    Es pot anar camps enllà sense pujar-les, estic segura :-)

    ResponElimina
  20. Sempre podries mirar si tens l'ascensor a mà...

    *Sànset*

    ResponElimina
  21. Assumpta, doncs realment es pot anar camps enllà sense pujar-les, tens tota la raó del món. Ho he comprovat! El camí més curt o el més llarg ... el més fàcil o el més difícil... el més bonic o el més avorrit... el més assolellat o el més ombrívol... hi ha tantes opcions que sempre, tot és una relatiu...
    M'agrada pensar que no hi ha una bona opció i una de dolenta sinó que totes les opcions poden tenir alguna cosa de bo, clar que mai no es pot generalitzar i segur que hi ha excepcions! :)

    Sànset, veus? aquesta opció no se m'havia acudit! Clar que de moment no l'he vist per enlloc! ;)

    ResponElimina
  22. Pujem-les sempre, sense dubtes. O amb els dubtes necessaris però que no ens impideixin pujar. Potser és un risc... però també potser que valgui la pena, i així mai no ens quedaríem amb el neguit de què hagués passat...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari