Fa uns mesos que el tinc. Des del dia de la presentació a la llibreria Ona de Barcelona, que va ser quan vaig conèixer en Joan i la Cèlia, personalment.
Me'l van regalar, per amistat blocaire, i jo en vaig regalar un altre, per fer-lo conèixer.Llegit i rellegit, no crec que hi hagi ningú que no se senti identificat en els rituals quotidiants que ens explica tant bé en Joan. I l'oració poètica a sota.
Fan de bon llegir, un cop i un altre. De primer els vaig llegir seguits i ordenats, ara no, obro i llegeixo i l'atzar em dóna l'oració adequada al moment.
Gràcies Joan, per haver trobat oracions fins i tot pels més incrèduls, com jo!
Entre el que dius tu i la portada tan preciosa que té, que només mirar-la transmet pau, venen ganes de llegir-lo!!
ResponEliminaTe'n dono la raó. I també les gràcies per haver-me'l regalat.
ResponEliminaCom tu, l'he llegit i el rellegeixo. M'hi llegeixo i m'hi trobo en algun dels rituals, en descobreixo d'altres, n'escric de nou sense haver d'agafar fulls i llapis.
Una connexió amb una quotidianitat profunda, amb la profunditat del sentir. I la poesia que ens acompanya.
Gràcies Joan, gràcies Carme!
Perquè la poesia ens acompanyi!
Vaig coneixer al Joan a Vall-de-roures; al Joan i a la Cèlia unes bellissimes persones
ResponEliminaDoncs prenc nota perque a mi els llibres que oberts al atzar trobes lo adecuat per el moment m'agraden. Ai gracies.
ResponEliminaHola Carme, ja ho vaig dir també fa uns dies al blog. Tot i que no sóc home d'oracions, les Oracions d'en Joan m'agraden. És un llibre de companyia, de tauleta de nit...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Assumpta, són una altra mena d'oracions... boniques.
ResponEliminaFanal blau, pensava que podria agradar-te, i també comparteixo el teu comentari, quan dius això de les quotidianitats profundes i la profunditat del sentir. Molt ben explicat!
Mon, són molt macos tots dos, la Cèlia és dolcesa i en Joan placidesa...
Gurmet, crec que té moltes coses per agradar a molt a gent.
onatge, et vaig llegir, sí, i em va agradar el teu comentari.
Jejeje ja m'ho pensava, dona!! ;-)
ResponEliminaQue jo no he dit pas "quina mena d'oracions" pensava... de fet, pensava que són poemes, no? Però tal com tu en parles i tal com està presentada la portada, doncs m'ha transmès pau igualment que si fossin les ORACIONS que tu has pensat que jo havia pensat :-))
(A les que tu pensaves que jo pensava, les anomeno PREGÀRIES, no oracions) :-P
Ja sé que t'ho pensaves, dona! Sí que són poemes i jo només volia dir que trobo que el títol està ben posat, que sí, que són una altra mena d'oracions, o una altra mena de pregàries, com vulguis. I que si que transmeten placidesa.
ResponEliminaAh! Jo havia pensat que tu pensaves que jo pensava que eren pregàries :-)) o sigui, temàtica religiosa :-))
ResponEliminaCarme, avui sí que m'has fet enrogir!! Em fa vergonya contestar i tot!
ResponEliminaJo us en diria meravelles del Joan, el que llegiu és ell, el Joan no enganya, té tres amors, la família, la literatura i la ciència quàntica!
Gràcies per entrar al seu Cosmos, i gràcies per venir-nos a veure Carme...
I gràcies també per escampar la seva poesia, i gràcies i gràcies!
Per cert, la portada és de l'Olga Xirinacs!
Després de llegir tots aquests comentaris m'han pujat totes les emocions de cop a la cara. Sou molt amables i agraeixo de tot cor les apreciacions que feu al voltant dels poemes. La veritat és que sorprèn agradablement que unes simples paraules puguin arribar a provocar emocions en altres persones. Suposo que la màgia de la poesia rau en això, en el fet que és capaç de crear una xarxa de sensacions compartides, de situacions quotidianes que repetim de manera ritual, però que dónen forma a les nostres vides i ens fan partícips de la idea d'alguna cosa més gran que cadascú vehicula mitjançant el símbol que li és més propici. Com bé diu la Cèlia, a mi em trobareu pujant i baixant per la matèria i l'energia, dels dels quants fins als camps mòrfics, però, en realitat, no deixem de parlar de compartir l'energia del Kosmos. Ens anirem retrobant, cada vegada més sovint, en aquest espai compartit de sentiments i paraules.
ResponEliminaAssumpta, la teva frase és genial i a sobre s'entén perfectament! :) Petonets, maca!
ResponEliminaCèlia, doncs no has de tenir pas vergonya, cacascú emet el que emet i cadascú rep el que rep... i jo vaig rebre això de vosaltres, els dos cops. Gràcies a vosaltres! Una abraçada ben forta.
Ens anirem trobant, Joan, sense cap dubte, compartint sempre. Una abraçada.