divendres, 18 de juny de 2010

Adéu a Saramago!

He  escoltat  aquest  migdia que  Saramago  ha mort. 
“Yo no escribo para agradar ni para desagradar. Yo escribo para desasosegar. Algo que me gustaría haber inventado, pero que ya lo inventó Fernando Pessoa, El libro del desasosiego. Pues a mí me gustaría que todos mis libros fuesen considerados «libros para el desasosiego».”   J. S.

“La muerte no me importa. Pero sí me afecta desde un punto de vista muy egoísta, porque es finalmente el estar y ya no estar. Eso es la muerte: el haber estado y ya no estar. Que estaremos en la vida futura, puede que sí. Pero lo que no puedo aceptar es que alguien me diga que mis pecados los pagaré en el infierno y que ahí me quedaré por toda la eternidad. Crueles somos nosotros los hombres que concebimos la pena perpetua… Tan crueles como Dios somos los seres humanos. La idea de que Dios creó al hombre a su imagen y semejanza se invierte; nosotros hemos creado a Dios a nuestra imagen y semejanza”. J.S.

Fa  poc  he  llegit  Caín,  la seva  última novel·la.  M'ha  agradat,  potser  no és  la  que  més  m'ha agradat  de  Saramago,  però  està molt bé.  Jo trobo que  comença  molt  fina  i  fins i tot  enganxa  a  la primera  meitat,  després decau  una mica  tot i que la versió que  fa  del  diluvi   universal,  no deixa  de ser divertidissima  i això  està  al final del llibre.    "Desassossega"  qualsevol versió  oficial...  de  Déu,  dels  homes,  dels  àngels...   

Jo  crec  que  no anirà  a pagar  els seus  pecats a l'infern,  com ell,  jo  tampoc  crec  en l'infern...

Per  a mi els  seus llibres  "estrella"  (més enllà  de les  seves  versions  de  la Biblia  que  fan enfadar  els  catòlics  i que  van  motivar  la  seva marxada  de   Portugal)   són  les dues novel·les  relacionades d'alguna manera  entre  elles:  "Assaig  sobre  la ceguesa"  i  "Assaig sobre  la lucidesa".  Si  volia   desassossegar,  creieu-me  ho aconsegueix  del  tot   a la primera,  la segona  només  desassossegarà  a alguns,    als  altres, ens  alguns  aspectes  concrets,  ens  dóna   una  escletxa  d'esperança  o  una idea  que encara  és  utòpica ...  qui  sap si algun dia  no ho serà.


Descansa  en pau,  José  Saramago,  ens  continuarem  desassossegant  amb  els  teus  llibres,  tot  el que  faci  falta.

21 comentaris:

  1. doncs m'has donat la notícia. Només he llegit Assaig sobre la ceguesa, i em va impactar molt.

    Dessassosec, ja la pròpia paraula inquieta.

    ResponElimina
  2. Siento una gran tristeza,le conocí por LAS INTERMITENCIAS DE LA MUERTE y me conquistó su manera de interpretar la vida,por eso leí todo lo que escribió,me enseñó a ver las cosas de un modo peculiar y eso ya lo perdí para siempre.
    Abrazos, Carme,en cuanto acabe con las ITV pasaré a comentarte,te sigo por el Reader,estoy al día de lo que escribes.

    ResponElimina
  3. Fins sempre Saramago.
    Ara ens queda la teva paraula escrita.

    ResponElimina
  4. Gràcies Carme,
    No ho sabia .Sort que ens deixen els llibres, les paraules i els pensaments.
    Descansi en pau!

    ResponElimina
  5. Com diu la Joana, sort que ens deixa paraules i paraules i paraules....
    Descansi en pau!

    ResponElimina
  6. Ho he vist aquesta tarda obrint un diari digital que mai no obro. Casualitats. La seva obra perdurarà, i tant. Jo només he llegit Assaig sobre la ceguesa, i tot i que al principi el trobava original i m'agradava l'estil, vaig acabar avorrit i fastiguejat. Si no em forcés a acabar tots els llibres que començo, potser l'hagués deixat. Com tot, suposo que hi ha escriptors per a alguns que no funcionen pels altres. No sé si li donaré una altra oportunitat, ja veurem.

    ResponElimina
  7. Una gran pèrdua. Jo també li he dedicat un post.

    ResponElimina
  8. L'últim llibre d'ell que he llegit (fa 4 dies) és : Les intermitències de la mort.
    No només ens ha deixat paraules, sinó pensaments de gran lucidesa.

    ResponElimina
  9. UNA GRAN PERDIDA, UNO DE MIS AUTORES FAVORITOS..Descanse en az...

    ResponElimina
  10. Trobarem a faltar, no només les seves obres, sinó moltes altres coses com a persona...

    ResponElimina
  11. Adéu mai, queda en la seva magnífica obra.

    ResponElimina
  12. Me n'acabo d'assabentar perquè he estat tot el dia fora. Un gran escriptor. El meu preferit era La caverna.

    ResponElimina
  13. Una gran persona i un bon escriptor. He de reconèixer que no he llegit gaires llibres d'ell.

    Una abraçada a mitja asta.
    onatge

    ResponElimina
  14. No n'he llegit res... ara bé, per la meva forma de ser, no crec que m'agradés gens ni mica... No em ve de gust llegir res escrit amb intenció de desassossegar. M'agradaria més llegir coses fetes amb intenció de donar pau :-)

    El comentari d'en XeXu m'acaba de convèncer...

    ResponElimina
  15. La tria que has fet de les paraules de Saramago m'ha agradat molt. També els teus comentaris.
    Gràcies.

    ResponElimina
  16. Vaig llegir La Caverna. Em va costar una mica fins que li vaig endevinar la intenció. Llegiré Els dos Assaig que indiques. M'agrada que em posin un xic de desassossec a l'ànima, fa pensar.

    ResponElimina
  17. Preciós homenatge el que li has dedicat des del teu blog, Carme. Era un gran pensador i sort que sempre tendrem les seves obres per rememorarlo a ell i a la seva sabiesa :)

    ResponElimina
  18. Doncs a mi el que em va impactar molt és L'assaig sobre la ceguesa.....i Tots els noms.... La caverna em va costa encetar-la i deixar-la estar un parell de vegades fins que me la vaig llegir.....em penso que era una persona que volia ser coherent, honesta i un bon bon escriptor

    ResponElimina
  19. Un altre dels que m'ha quedat pendent per després de la seva mort. No sé si m'agradarà o no, però no n'he llegit res i començo a lamentar-ho.

    ResponElimina
  20. rits, "Assaig sobre la ceguesa" és el més dur i el més impactant i fa patir molt i tot i aixi... jo no el podia deixar, tot i que no m'agrada patir, perquè hi veia la metàfora de la ceguesa fisica per parlar de la ceguesa moral, social, etc... i volia veure com acabava.

    Cosmo, yo casi he leido también toda su obra, me faltan solo un par de novelas... siempre hace pensar y esto es lo que me atrae de su obra.

    garbí, sí, sempre... haurem de continuar pensant a través del auqe ja té escrit... ja no escriurà més.

    Montse, doncs sí el podrem llegir encara.

    Joana, una pila de novel·les i dins d'elles inacabables pensaments per a reflexionar... fins i tot pensant que ja no n'escriurà més, no crec que acabem les reflexions, amb allò que ja té escrit.

    estrip, descansi en pau... :)

    Xexu, suposo que tot és trobar alguna connexió i el moment adequat. Jo vaig patir molt llegint-lo, però no podia parar, no pas perquè em forcés, sinó per l'interés que m'anava despertant... no n'hi ha cap de tant dur com aquest. Com deia més amunt, el vaig llegir com una metàfora, i crec que és això.

    Ara passo a llegir-te, Noves Flors, gràcies!

    Rafel, lucidesa, una gran lucidesa, tens raó. A mi també em va agradar Intermitències de la mort, una reflexió sobre al vida i la mort, brutal, portada al límit per a fer reflexionar millor.

    Niamh, compartimos una de nuestros favoritos... he leido casi todo de él. :)

    Joan, una gran persona, tens raó!

    Vida, tens raó, no hi ha adéu, quan ens queda tant! oi?

    kweilan, també he llegit la caverna!

    onatge, mira, ja ho veus que hi ha gustos per a tot, per ami é s un dels preferits i hi ha que no li agrada gens... pots provar sort!

    Assumpta, desassossegar en el sentit d'inquietar i de fer patir crec que només ho fa a "L'assaig sobre la ceguesa" en els altres casos és despertar conscències i reflexions i no donar mai res per sabut del tot, ni per cert ni per prou reflexionat. A mi això m'agrada. Però no cal pas que ens agradi el mateix a tots, seria avorrit!

    Gràcies a tu, Ramon!

    Llaudal, a mi també m'agrada que em facin pensar, els dos Assajos, que en realitat són novel·les, són molt diferents, però estan relacionats. Ceguesa- lucidesa com a oposats.

    Caterina, gràcies, no podia passar-lo per alt perquè m'ha acompanyat motles hores i moltes reflexions.

    Elvira, doncs si ja has llegit el de la ceguesa, no et perdis el de la lucidesa, crec que t'encantarà!

    Ferran, et dic com a onatge, que ja veis que hi ha gustos per tot, però per sort la seva mort no ens priva de continuar llegint. :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari