He escoltat aquest migdia que Saramago ha mort.
“La muerte no me importa. Pero sí me afecta desde un punto de vista muy egoísta, porque es finalmente el estar y ya no estar. Eso es la muerte: el haber estado y ya no estar. Que estaremos en la vida futura, puede que sí. Pero lo que no puedo aceptar es que alguien me diga que mis pecados los pagaré en el infierno y que ahí me quedaré por toda la eternidad. Crueles somos nosotros los hombres que concebimos la pena perpetua… Tan crueles como Dios somos los seres humanos. La idea de que Dios creó al hombre a su imagen y semejanza se invierte; nosotros hemos creado a Dios a nuestra imagen y semejanza”. J.S.
Fa poc he llegit Caín, la seva última novel·la. M'ha agradat, potser no és la que més m'ha agradat de Saramago, però està molt bé. Jo trobo que comença molt fina i fins i tot enganxa a la primera meitat, després decau una mica tot i que la versió que fa del diluvi universal, no deixa de ser divertidissima i això està al final del llibre. "Desassossega" qualsevol versió oficial... de Déu, dels homes, dels àngels...
Jo crec que no anirà a pagar els seus pecats a l'infern, com ell, jo tampoc crec en l'infern...
Per a mi els seus llibres "estrella" (més enllà de les seves versions de la Biblia que fan enfadar els catòlics i que van motivar la seva marxada de Portugal) són les dues novel·les relacionades d'alguna manera entre elles: "Assaig sobre la ceguesa" i "Assaig sobre la lucidesa". Si volia desassossegar, creieu-me ho aconsegueix del tot a la primera, la segona només desassossegarà a alguns, als altres, ens alguns aspectes concrets, ens dóna una escletxa d'esperança o una idea que encara és utòpica ... qui sap si algun dia no ho serà.
Descansa en pau, José Saramago, ens continuarem desassossegant amb els teus llibres, tot el que faci falta.
doncs m'has donat la notícia. Només he llegit Assaig sobre la ceguesa, i em va impactar molt.
ResponEliminaDessassosec, ja la pròpia paraula inquieta.
Siento una gran tristeza,le conocí por LAS INTERMITENCIAS DE LA MUERTE y me conquistó su manera de interpretar la vida,por eso leí todo lo que escribió,me enseñó a ver las cosas de un modo peculiar y eso ya lo perdí para siempre.
ResponEliminaAbrazos, Carme,en cuanto acabe con las ITV pasaré a comentarte,te sigo por el Reader,estoy al día de lo que escribes.
els adeus sempre son tristos
ResponEliminaFins sempre Saramago.
ResponEliminaAra ens queda la teva paraula escrita.
Gràcies Carme,
ResponEliminaNo ho sabia .Sort que ens deixen els llibres, les paraules i els pensaments.
Descansi en pau!
Com diu la Joana, sort que ens deixa paraules i paraules i paraules....
ResponEliminaDescansi en pau!
Ho he vist aquesta tarda obrint un diari digital que mai no obro. Casualitats. La seva obra perdurarà, i tant. Jo només he llegit Assaig sobre la ceguesa, i tot i que al principi el trobava original i m'agradava l'estil, vaig acabar avorrit i fastiguejat. Si no em forcés a acabar tots els llibres que començo, potser l'hagués deixat. Com tot, suposo que hi ha escriptors per a alguns que no funcionen pels altres. No sé si li donaré una altra oportunitat, ja veurem.
ResponEliminaUna gran pèrdua. Jo també li he dedicat un post.
ResponEliminaL'últim llibre d'ell que he llegit (fa 4 dies) és : Les intermitències de la mort.
ResponEliminaNo només ens ha deixat paraules, sinó pensaments de gran lucidesa.
UNA GRAN PERDIDA, UNO DE MIS AUTORES FAVORITOS..Descanse en az...
ResponEliminaTrobarem a faltar, no només les seves obres, sinó moltes altres coses com a persona...
ResponEliminaAdéu mai, queda en la seva magnífica obra.
ResponEliminaMe n'acabo d'assabentar perquè he estat tot el dia fora. Un gran escriptor. El meu preferit era La caverna.
ResponEliminaUna gran persona i un bon escriptor. He de reconèixer que no he llegit gaires llibres d'ell.
ResponEliminaUna abraçada a mitja asta.
onatge
No n'he llegit res... ara bé, per la meva forma de ser, no crec que m'agradés gens ni mica... No em ve de gust llegir res escrit amb intenció de desassossegar. M'agradaria més llegir coses fetes amb intenció de donar pau :-)
ResponEliminaEl comentari d'en XeXu m'acaba de convèncer...
La tria que has fet de les paraules de Saramago m'ha agradat molt. També els teus comentaris.
ResponEliminaGràcies.
Vaig llegir La Caverna. Em va costar una mica fins que li vaig endevinar la intenció. Llegiré Els dos Assaig que indiques. M'agrada que em posin un xic de desassossec a l'ànima, fa pensar.
ResponEliminaPreciós homenatge el que li has dedicat des del teu blog, Carme. Era un gran pensador i sort que sempre tendrem les seves obres per rememorarlo a ell i a la seva sabiesa :)
ResponEliminaDoncs a mi el que em va impactar molt és L'assaig sobre la ceguesa.....i Tots els noms.... La caverna em va costa encetar-la i deixar-la estar un parell de vegades fins que me la vaig llegir.....em penso que era una persona que volia ser coherent, honesta i un bon bon escriptor
ResponEliminaUn altre dels que m'ha quedat pendent per després de la seva mort. No sé si m'agradarà o no, però no n'he llegit res i començo a lamentar-ho.
ResponEliminarits, "Assaig sobre la ceguesa" és el més dur i el més impactant i fa patir molt i tot i aixi... jo no el podia deixar, tot i que no m'agrada patir, perquè hi veia la metàfora de la ceguesa fisica per parlar de la ceguesa moral, social, etc... i volia veure com acabava.
ResponEliminaCosmo, yo casi he leido también toda su obra, me faltan solo un par de novelas... siempre hace pensar y esto es lo que me atrae de su obra.
garbí, sí, sempre... haurem de continuar pensant a través del auqe ja té escrit... ja no escriurà més.
Montse, doncs sí el podrem llegir encara.
Joana, una pila de novel·les i dins d'elles inacabables pensaments per a reflexionar... fins i tot pensant que ja no n'escriurà més, no crec que acabem les reflexions, amb allò que ja té escrit.
estrip, descansi en pau... :)
Xexu, suposo que tot és trobar alguna connexió i el moment adequat. Jo vaig patir molt llegint-lo, però no podia parar, no pas perquè em forcés, sinó per l'interés que m'anava despertant... no n'hi ha cap de tant dur com aquest. Com deia més amunt, el vaig llegir com una metàfora, i crec que és això.
Ara passo a llegir-te, Noves Flors, gràcies!
Rafel, lucidesa, una gran lucidesa, tens raó. A mi també em va agradar Intermitències de la mort, una reflexió sobre al vida i la mort, brutal, portada al límit per a fer reflexionar millor.
Niamh, compartimos una de nuestros favoritos... he leido casi todo de él. :)
Joan, una gran persona, tens raó!
Vida, tens raó, no hi ha adéu, quan ens queda tant! oi?
kweilan, també he llegit la caverna!
onatge, mira, ja ho veus que hi ha gustos per a tot, per ami é s un dels preferits i hi ha que no li agrada gens... pots provar sort!
Assumpta, desassossegar en el sentit d'inquietar i de fer patir crec que només ho fa a "L'assaig sobre la ceguesa" en els altres casos és despertar conscències i reflexions i no donar mai res per sabut del tot, ni per cert ni per prou reflexionat. A mi això m'agrada. Però no cal pas que ens agradi el mateix a tots, seria avorrit!
Gràcies a tu, Ramon!
Llaudal, a mi també m'agrada que em facin pensar, els dos Assajos, que en realitat són novel·les, són molt diferents, però estan relacionats. Ceguesa- lucidesa com a oposats.
Caterina, gràcies, no podia passar-lo per alt perquè m'ha acompanyat motles hores i moltes reflexions.
Elvira, doncs si ja has llegit el de la ceguesa, no et perdis el de la lucidesa, crec que t'encantarà!
Ferran, et dic com a onatge, que ja veis que hi ha gustos per tot, però per sort la seva mort no ens priva de continuar llegint. :)