El vessant verd
tenyeix els ulls
de placidesa.
El dos cavalls
cor i batec
de la muntanya.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Els cavalls "peguen" a la mar de bé amb aquest paratges.
ResponElimina*Sànset*
Els cavalls (o "tatanos" en llenguatge infantil) fan el verd encara més plàcid.
ResponEliminaCavalls i muntanya, ja podem anar al trot a buscar la metàfora verda de la muntaya...
ResponEliminaUna abraçada de verdor.
onatge
Una imatge de postal, que deixa gust a tranquil·litat
ResponEliminaM'agrada trobar els cavalls acompanyant aquestes valls verdes; anys enrere acompanyaven a l'home en els desplaçaments per aquestes valls dificultoses.
ResponEliminaSalut!
Gràcies per aquesta placidesa, per la visió d'aquest cavalls tranquil·lament menjant herba .....
ResponEliminacavalls i prats, sensació de llibertat, olor de l'herba a la rosada...
ResponEliminaquè aconseguit el gest del cavall blanc!
Has trobat la paraula perfecta per definir l'escena... PLACIDESA...
ResponEliminaI el dibuix és una preciositat... Els colors tan vius... no sé, m'encanta :-))
Quin dibuix més bonic! I aquests colors tan vius... Realment transmet placidesa i, sobretot, pau... Dóna ganes de venir-se a viure aquí... ;)
ResponEliminaM'has fet recordar els preciosos ponies Connemara, pastant en les catifes verdes dels penya-segats irlandesos. ^_^
ResponEliminaSi em posés a remenar arxius, trobaria una fotografía que podria assemblar-se molt al teu dibuix...
ResponEliminaD'un temps on els cavalls formaven part del meu paisatge.
La poesia, preciosa!
Hauries de patentar aquest bloc per curar l'estress.
ResponEliminaUna imatge muntanyenca relaxant, que falta em fa aquests dies...
ResponEliminaUna vegada més em dóna molta satisfacció veure com la meva imatge t'inspira tot això!!...
ResponEliminaGràcies per tot el que em fas veure i sentir!!
Una abraçada.
Tots els colors del verd Pau i Vida ens encomanen...
ResponEliminaGràcies a tots per passar per aquí. Estic desconnectada, sense ADSL i tinc molt poc temps d'ordinador... Abraçades a tots.
ResponEliminaSí que és una imatge plàcida, tota ella!
ResponEliminaI regint-ho tot, l'ànima, la casa pairal.
ResponEliminaSalut i Terra
arri, arri, tananet, que anirem a sant benet, a buscar un formatget, per dinar, per sopar, per la nena no n'hi haurà!!!!!!!!
ResponEliminaEls cavalls sempre em porten al cap aquesta cançó infantil :) Ben pintat, com sempre, lletres precioses que acompanyen el teu dibuix!!
A mi, ja m'hi tens instal.lada. Estic a la caseta del mig, ideal per gaudir de tot: de paraules, paissatge i cavalls!
ResponEliminaJa em treuràs del dibuix...