Has deixat petjades molt fondes
a la meva platja. I tu ja no hi ets.
El mar quotidià, immens i intens,
les esborra totes,
no li importa gens la seva fondària.
.......................................Carme
Les teves petjades
segueixen a la platja...
I ets tu qui bufa l'oratge
i infla la vela dels records...
La mar esborra les petjades,
però el record és tan intens,
que tornen a sortir
i caminen cap a mar...
a la meva platja. I tu ja no hi ets.
El mar quotidià, immens i intens,
les esborra totes,
no li importa gens la seva fondària.
.......................................Carme
per un infinit de sorra
feia camí descalç
d'orgull i enveges
esperant trepig al mar.
Parlaven els peus
veus de rosaris fets passes
i les paraules s'esborraven
en un record marcat.
Lluny la fita esperava
mescla d'aigua,sorra i cel.
................... Anton.
Fa temps pensava que eres important... En vaig tenir prou amb portar les teves petjades a la platja perquè l'aigua les esborrés totalment. No em va fer gens de mal, al contrari, va ser agradable. Ara visc més tranquil·la, sóc més feliç i respiro millor."
..............................................................................................Assumpta
Fugint
corrent
dels sentiments
per la platja del meu cos
vas deixar empremtes tan fondes
que pujaven les marees
i s'assecaven els mars...
...........................................Pere
Si camino rere teu enfonsaré els peus per no perdre't ,
ni el mar immmès podrà esborrar-te...
ni el mar immmès podrà esborrar-te...
........................................................Joana
Les teves petjades
segueixen a la platja...
I ets tu qui bufa l'oratge
i infla la vela dels records...
La mar esborra les petjades,
però el record és tan intens,
que tornen a sortir
i caminen cap a mar...
....................onatge
Desplegaré les ales
fins que l'aire sigui pista
i el sol al cel un fanal.
Aniré al teu darrera
per sortir de la Terra
i volar amb tu ben alt.
I al nostre nou planeta,
tu seràs gota d'aigua
i jo un cristall de sal.
............................Isabel
fins que l'aire sigui pista
i el sol al cel un fanal.
Aniré al teu darrera
per sortir de la Terra
i volar amb tu ben alt.
I al nostre nou planeta,
tu seràs gota d'aigua
i jo un cristall de sal.
............................Isabel
No miro les petges que deixo darrere meu. Mentre tu, al meu costat, vas deixant petges noves que m'acompanyen. El present ets tu. No renego de res, però no vull que el passat captivi el gaudi de la teva companyia. Ho sóc tot, però encara més l'avui que m'acompanya: tu!
..................................................................................................................Llaudal
Per molt profund que sigui tot acaba passant. Però ho podrem recordar, no?i seguirem deixant petjades.
ResponElimina*Sànset*
Fantàstic i profund (com diu Sànset), però relaxant ara que venen vacances!
ResponEliminaSalutacions des de L'imperdible de ℓ'Àηimα
Ja fa dies que tinc problemes per fer-te comentaris...L'escrivia i quan era l'hora de passar-lo, el programa em deia que no era possible, i així dues vegades en diferents dies.
ResponEliminaBé avui ja he pogut i em posaré al corrent.En els anteriors et deia que m'havia agradat molt la sèrie de les Flors i també t'agraïa la recomanació que et vaig llegir, en el seu moment, sobre el llibre "Quatre Germanes" de la Jetta Carleton.M'ha agradat molt llegir-lo!!...Ella també, com tu, sap posar poesia a tot el que explica!
Una abraçada.
per un infinit de sorra
ResponEliminafeia camí descalç
d'orgull i enveges
esperant trepig al mar.
Parlaven els peus
veus de rosaris fets passes
i les paraules s'esborraven
en un record marcat.
Lluny la fita esperava
mescla d'aigua,sorra i cel.
................... Anton.
També les nostres petjades s'eborren d'altres mars, m'agrada creure que sempre queda alguna resta.
ResponEliminaAlgú ha caminat vora la platja, no hi és, però la seva petjada perdurarà en el precís instant d'aquesta fotografia.
Ja saps que pots comptar amb mi. el nom del blog ?Ahir vaig votar el primer les propostes, però no hi tinc res... Si s'ha de canviar... doncs bé.
ResponEliminahe passat una setmana malaltot,sembla que ha raaccionat tot bé. caldera vella bony i forat... jo ja sap.
No et canso que tens moltes coses que et demanen audiència. Anton.
Carme!! Jajaja la "reina de la col·laboració blogaire" :-))
ResponEliminaM'ha agradat molt la proposta, així que hi he anat i n'he fet dos, un amb els gira-sols i l'altre amb la mateixa imatge que la que has triat tu, però amb contingut oposat. Com és un blog moderat encara no han sortit, però et poso aquí el de la platja jejeje
" Imatge- 4
Fa temps pensava que eres important... En vaig tenir prou amb portar les teves petjades a la platja perquè l'aigua les esborrés totalment. No em va fer gens de mal, al contrari, va ser agradable. Ara visc més tranquil·la, sóc més feliç i respiro millor."
El dels gira-sols no he pensat en copiar-lo però encara era més curt... deia (més o menys)
"Sempre havia volgut conèixer en Vincent i la seva sorpresa va ser gran quan se'l va trobar, en persona, en mig dels gira-sols"
:-))
Fugint
ResponEliminacorrent
dels sentiments
per la platja del meu cos
vas deixar empremtes tan fondes
que pujaven les marees
i s'assecaven els mars...
Bon dia Carme.
Si camino rere teu enfonsaré els peus per no perdre't ,
ResponEliminani el mar immmès podrà esborrar-te...
:)
Una imatge profunda impactant!
ResponEliminaLes teves petjades
segueixen a la platja...
I ets tu qui bufa l'oratge
i infla la vela dels records...
La mar esborra les petjades,
però el record és tan intens,
que tornen a sortir
i caminen cap a mar...
Una abraçada des del far.
onatge
Desplegaré les ales
ResponEliminafins que l'aire sigui pista
i el sol al cel un fanal.
Aniré al teu darrera
per sortir de la Terra
i volar amb tu ben alt.
I al nostre nou planeta,
tu seràs gota d'aigua
i jo un cristall de sal.
Isabel
Deliciat i intens. M'ha agradat molt. M'agradari apuntar-me a lo del poema de cada dia al juliol però ho passo fatal intentant escriure alguna cosa semblant a la poesia. Si et sembla, els llegiré. Una abraçada!
ResponEliminaSempre ens quedarà el record de les petjades que es van deixar. Aquests no els pot esborrar mai ningú... ;)
ResponEliminaNo miro les petges que deixo darrere meu. Mentre tu, al meu costat, vas deixant petges noves que m'acompanyen. El present ets tu. No renego de res, però no vull que el passat captivi el gaudi de la teva companyia. Ho sóc tot, però encara més l'avui que m'acompanya: tu!
ResponEliminaM'ha agradat molt Carme!
ResponEliminaSànset, doncs tens raó, el record no s'acaba d'esborrar mai, però el temps dóna punts de vista molt diferents.
ResponEliminaSi t'ho mires pel bon costat pot ser relaxant, Jordi!
Montse, m'alegro que ja s'hagi resolt això dels cometnaris... a mi em passa de tant en tant en alguns blogs, un dia no puc i el següent sí... no ho entenc gaire però és així. M'alegro també que t'hagi agradat el llibre! Una abraçada, maca!
Anton, fer el camí d esalç per la sorra, fa goig, em'n fas venir ganes. Espero que ja t'hagis recuperat del tot. I saps? Anton, les caldere s noves sovint també estant malaltes... :)
Assumpta i tu no et quedes pas enrere, eh? :) Molt maques les teves propostes!
Bona nit, Pere, trasbalsador, el poema! Gràcies!
Joana que romàntic... m'encanta, em sembla que fa més per mi el que tu has escrit que no pas el que he escrit jo... clar que no pensava pas en mi quan l'escrivia.
Gràcies, onatge, suggeridores les petjades que tornen a sortir...
Isabel, és molt bonica!
kweilan, em sembla fantàstic que ens llegeixis si t'abelleix!
Joan, el record dura més que les petjades, segur...
Llaudal, és molt bonic! El present per damunt de tot. Biosofia pura i de la bona!
Un petó, Elvira!
lolita, perdona, que ara m'adono que he oblidat de contestar el teu comentari! Jo també vull pensar que sempre alguna cosa queda de les petjades, una abraçada, bonica!
ResponEliminaUna cosa més, anava penjant al post els comentaris poètics o de prosa i m'adono que tots avui són especialment boníssims.
ResponEliminaM'encanten.
Gràcie! sou uns cracks!