I el mag, un a un, va fer volar ben lluny els ocells que li tapaven el sol.
Els ocells un a un no eren perillosos, la seva ombra passava desapercebuda.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Fantàstic idò, que el sol està preciós i lluent avui. Bon dia, Carme.
ResponElimina...Un a un, no eren perillosos...Crec que és una de les lliçons més importants a aprendre. Es pot aplicar en molts moments i moltes situacions.
ResponEliminaGràcies Carme!...Gràcies també al mag!
Que es vegi, el sol!!! Que a partir d'ara ens visitarà molt sovint..!^^
ResponEliminaSort dels mags per fer-nos volar l'imaginació.
ResponEliminaSalut!
Un a un, no, però plegats... la unió fa la força!
ResponEliminaAnava a dir el mateix que l'Albert.
ResponEliminaAra que el Sol pica aniria bé que dibuixessin un para-sol per a refrescar idees.
Potser els ocells son com moltes coses de la vida que amb mesura no pasa res , peo amb exces...
ResponEliminaGandalf el gris, que no arriba tard ni d'hora, sinó quan ha d'arribar, per allunyar els ocells un a un!!!!
ResponEliminaPer de que far fugir los aucèls?
ResponEliminaLo mag es maishant...
Poquet apoquet avança el mag...pero segur. petons desde la taberna. Preciós
ResponEliminaO sigui, que hem de mirar de resoldre els nostres problemes, les nostres pors, poc a poc i d'una en una... sinó ens atabalarem i mai podrem veure el sol.
ResponEliminaTrobo que aquest post conté un missatge magnífic ;-))
Un a un, perquè tots junts... com diu... crec que és Sisa, no ho recorde bé... "Si els fills de p... volaren no veuríem mai el sol"
ResponEliminaNecessite aquest mag!! Agafe la seva lliçó.
ResponEliminaUna abraçada molt fort, Carme, i gràcies pel consell...
Que no ens tapin el solet, Vida, oi? Bona setmana, guapa!
ResponEliminaGràcies a tu Pilar, per anar interpretant tant bé les meves paraules!
Sol, solet, Clara!
Gràcies, Montse, Salut!
Albert, m'agrada el teu punt de vista! La unió fa la força, som-hi!
Rafel, que vinguin i vagin al gust de cadascú és complicat, oi?
Gurmet, doncs crec que tens raó!
Rits, suposem que era un mag bo, eh?
manjacostel, no el mag no era pas dolent... només els apartava del sol... :)
wizard, poc a poc es va lluny!
Assumpta, doncs m'alegro que t'agradi el missatge del mag i meu a la vegada! :)
Noves Flors, era el Quico Pi de la Serra! M'ha agradat que recordessis la cançó! I té uns quants anys i continua essent veritat!
Albanta, el pots venir a robar per aquí, és amic meu! Petonets guapa!