Ara, ja no puc estar-me de dibuixar els escriptors. Tant si em queden més bé, com més malament. Ja en tinc uns quants! I és una col·lecció que em fa il·lusió. En Jesús Moncada no és que s'hi assembli molt... però no puc fer-ho millor de moment!
Tinc a punt per llegir Cami de sirga, al meu pilonet de llibres. I com que no el conec prou per triar-ne un fragment bonic. He fet un exercici de muntar una mena de "poema" amb frases agafades del seu primer capítol. He fet allò que fan els nens en els llibres d'escola, subratllar i resumir. No he afegit ni tret res, només he posat una frase darrera de l'altra:
Pilars i parets mestres
van esberlar-se bruscament.
Un núvol de pols
va esfilagarsar-se a poc a poc.
L'aturada del rellotge del campanar,
premonició clara
del que havia de pasar l'endemà:
final inexorable dels vells temps.
Els testimonis resultaven impressionants.
Tots, sense excepció eren absolutament falsos.
Quan l'edifici va caure
enmig d'un núvol de pols,
feia més de tretze anys
que la destrucció de la vila havia començat.
A mi m'ha fet venir ganes de llegir-lo... i a vosaltres?
Camí de Sirga és una de les grans novel·les catalanes; com la de Toni Cucarella "Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts".
ResponEliminaBon diumenge
Salut i Terra
Ben trobat aquests post, Carme. Quan llegeixis "Camí de Sirga", el munt de sensacions que se't crearà dins t'impulsarà a rellegir-lo una i altra vegada...En cada una d'elles, trobaràs la màgia del que és diferent.
ResponEliminaVaig descobrir tard en Jesús Moncada.
ResponEliminaPerò ja sigui en novel·la o conte fa reviure tot el que descriu.
És bon llibre. Saps com traure'n partir, de la lectura.
ResponEliminaVeig que res no t'atura a l'hora de col·leccionar. Enhorabona.
T'agradarà quan el llegeixis, "Camí de Sirga" és un molt bon llibre.
ResponEliminaI el dibuix t'ha quedat força bé! :-)
Jo l'acabo d'acabar. És una novel·lassa, si se'm permet l'expressió
ResponEliminam'agrada molt lo retrat que n'has fet, carme. mirant-lo, sembla que encara estigue viu (i content!).
ResponEliminauna abraçada
A mi també m'ha agradat el dibuix i el poema que t'ha sortit també. La novel.la, segur que t'agrada!
ResponEliminaEls meus solquets de ruc
ResponEliminaobren estela
en el riu i voreres.
Avall corren
els llaüts...
Amunt cal l'enginy
del qui mena
i del ase que estira.
......Anton - ( A encesa de llum)
Camí de sirga, és una meravella, és viure aquell temps amb la plenitut de les hores que pasen, és com la realitat contada per una persona que impresiona com escriu, és banyar-te en un mar de sensacions que les trobes veritat, és... llegeix-lo, et sorprendrà.
potser el tornaré a llegir quan tingui ganes de llegir. El meu fill meu va posar al davant :- Pare, llegeix aixó, que és lo nostre riu.
la nostra vida...
sabeu que sa mare del Jesus li regalava una ploma estilogràfica per cada llibre que escrivia ? El meu fill m'ho deia. Quins records !!
Carme, els teus dibuixos ja formen part de tots els homenatges blogaires. Per fer un poema de retalls, t'ha quedat molt moncadià. :-)
ResponEliminaLamento no haver participat en el teu post 1001. La inspiració de vegades em troba de vacances! Te'n dec una!
Impressionant! dibuix i poema de retalls! un post fantàstic!
ResponEliminaA veure si m'anime a llegir-lo jo també, ara que la connexió a internet està fallant-me contínuament, que de vegades no puc ni passar pels blogs, no sé què dimonis passa.
ResponEliminaEl dibuix t'ha quedat molt bé. Els teus dibuixos són ja famosos en la blogosfera! :)
Un centó molt suggeridor, i tant!
ResponEliminaNo puc més que felicitar-te per la teva (i encara em sorprenc?)originalitat! Fer un poema del primer capítol de camí de sirga! Jo no el vaig trobar gens fàcil tot i explicar una història d'un poble. Jo diria que s'ha de llegir en un moment especial perquè és com si l'aigua del pantà també va inundant mica en mica el teu propi cor... ens fa adonar que la pèrdua d'aquesta història l'hem perduda tots...
ResponEliminaqué bé dibuixes Carme, m'encanta la personalitat que tenen els teus dibuixos... i els colors! I mira que és ben difícil fer retrats!!
ResponEliminaM'agrada com cada blogaire fa l'homenatge amb el seu estil més personal... Aquí, si no hi hagués trobat el teu dibuix, l'hagués trobat a faltar...
ResponEliminaSí que fa ganes de llegir-lo!!! :-))
Gràcies, Francesc, m'apunto la de Cucarella!
ResponEliminaPilar, ja t'ho explicaré!
Jo també, Rafel, però mai no és tard per descobrir! Calaveres atònites em va encantar!
Maijo, jo vaig fent... gràcies!
mc, ets molt generós... amb això del dibuix, però mira com que no pot protestar! :)
Gràcies, Eulàlia! no en tinc cap dubte.
gràcies, iruna, "viu i content"
el millor compliment!
segur que sí, kweilan!
Anton, quines anècdotes més maques que expliques! M'encanten! com segur que m'agradarà el llibre.
Víctor, són les seves paraules... no podia quedar d'altra manera!
Gràcies Elvira!
ResponEliminaNoves Flors, ja el comentarem, dons! :)
Gràcies Puigmalet!
Cèlia, jo ja tenia la idea que nom és fàcil... a veure! A mi això de l'aigua del pantà em recorda històries properes del pantà de Sau.
Ada, gràcies!
Assumpta, mira jo ho provo si surt millor o pijor és una altra cosa. El primer cop em va sortir massa vell, la barba massa clara, el segon cop encara que no m'agradava gaire, el vaig deixar així. Gràcies!
Carme ho dius tu que no s'hi assembla, és clavat. Un molt bon escriptor, d'ell he llegit Camí de sirga i les Calaveres atònites. No recordo si algun altre.
ResponEliminaSembla que la teva mà sigui el dibuix i el dibuix la teva mà.
Una abraçada de dibuix.
onatge
onatge, gràcies! crec que els teus ulls l'afavoreixen...
ResponEliminaUna abraçada!
més dificultat dibuixar persones, he! però força bé, al final et sortiràn perfectes!
ResponEliminaUn petó Carme!
Jo no conec gaire la seva obra i me han vingut gannes de coneixer-la.
ResponEliminaTant el dibuix com el text t'han quedat molt bé, Carme!
ResponEliminaPetons!