diumenge, 13 de juny de 2010

Jesús Moncada


Ara,   ja no puc  estar-me  de dibuixar  els escriptors. Tant  si em queden  més  bé,  com més  malament.  Ja  en tinc uns quants! I  és  una col·lecció  que em fa il·lusió.  En Jesús  Moncada  no és  que s'hi assembli molt...  però no  puc  fer-ho millor  de moment!

Tinc  a punt  per llegir  Cami  de sirga,  al meu pilonet  de  llibres. I com que no  el conec  prou per  triar-ne  un fragment  bonic.  He  fet un  exercici  de muntar  una mena  de  "poema"  amb  frases  agafades  del seu primer  capítol. He  fet  allò  que  fan els  nens  en els   llibres  d'escola,  subratllar  i resumir. No he  afegit  ni tret  res,  només  he  posat  una  frase  darrera  de  l'altra:

Pilars  i parets  mestres
van esberlar-se bruscament.
Un núvol de pols
va esfilagarsar-se a poc a poc.
L'aturada  del rellotge  del campanar,
premonició  clara
del que havia de pasar  l'endemà:
final inexorable dels vells temps.

Els  testimonis resultaven impressionants.
Tots,  sense excepció  eren absolutament  falsos.
Quan l'edifici va caure
enmig d'un núvol de pols,
feia més de  tretze  anys
que la destrucció de la vila havia  començat.

A  mi  m'ha fet venir  ganes de llegir-lo...  i  a vosaltres?

23 comentaris:

  1. Camí de Sirga és una de les grans novel·les catalanes; com la de Toni Cucarella "Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts".
    Bon diumenge
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Ben trobat aquests post, Carme. Quan llegeixis "Camí de Sirga", el munt de sensacions que se't crearà dins t'impulsarà a rellegir-lo una i altra vegada...En cada una d'elles, trobaràs la màgia del que és diferent.

    ResponElimina
  3. Vaig descobrir tard en Jesús Moncada.
    Però ja sigui en novel·la o conte fa reviure tot el que descriu.

    ResponElimina
  4. És bon llibre. Saps com traure'n partir, de la lectura.
    Veig que res no t'atura a l'hora de col·leccionar. Enhorabona.

    ResponElimina
  5. T'agradarà quan el llegeixis, "Camí de Sirga" és un molt bon llibre.

    I el dibuix t'ha quedat força bé! :-)

    ResponElimina
  6. Jo l'acabo d'acabar. És una novel·lassa, si se'm permet l'expressió

    ResponElimina
  7. m'agrada molt lo retrat que n'has fet, carme. mirant-lo, sembla que encara estigue viu (i content!).

    una abraçada

    ResponElimina
  8. A mi també m'ha agradat el dibuix i el poema que t'ha sortit també. La novel.la, segur que t'agrada!

    ResponElimina
  9. Els meus solquets de ruc
    obren estela
    en el riu i voreres.
    Avall corren
    els llaüts...
    Amunt cal l'enginy
    del qui mena
    i del ase que estira.
    ......Anton - ( A encesa de llum)
    Camí de sirga, és una meravella, és viure aquell temps amb la plenitut de les hores que pasen, és com la realitat contada per una persona que impresiona com escriu, és banyar-te en un mar de sensacions que les trobes veritat, és... llegeix-lo, et sorprendrà.
    potser el tornaré a llegir quan tingui ganes de llegir. El meu fill meu va posar al davant :- Pare, llegeix aixó, que és lo nostre riu.
    la nostra vida...
    sabeu que sa mare del Jesus li regalava una ploma estilogràfica per cada llibre que escrivia ? El meu fill m'ho deia. Quins records !!

    ResponElimina
  10. Carme, els teus dibuixos ja formen part de tots els homenatges blogaires. Per fer un poema de retalls, t'ha quedat molt moncadià. :-)

    Lamento no haver participat en el teu post 1001. La inspiració de vegades em troba de vacances! Te'n dec una!

    ResponElimina
  11. Impressionant! dibuix i poema de retalls! un post fantàstic!

    ResponElimina
  12. A veure si m'anime a llegir-lo jo també, ara que la connexió a internet està fallant-me contínuament, que de vegades no puc ni passar pels blogs, no sé què dimonis passa.
    El dibuix t'ha quedat molt bé. Els teus dibuixos són ja famosos en la blogosfera! :)

    ResponElimina
  13. No puc més que felicitar-te per la teva (i encara em sorprenc?)originalitat! Fer un poema del primer capítol de camí de sirga! Jo no el vaig trobar gens fàcil tot i explicar una història d'un poble. Jo diria que s'ha de llegir en un moment especial perquè és com si l'aigua del pantà també va inundant mica en mica el teu propi cor... ens fa adonar que la pèrdua d'aquesta història l'hem perduda tots...

    ResponElimina
  14. qué bé dibuixes Carme, m'encanta la personalitat que tenen els teus dibuixos... i els colors! I mira que és ben difícil fer retrats!!

    ResponElimina
  15. M'agrada com cada blogaire fa l'homenatge amb el seu estil més personal... Aquí, si no hi hagués trobat el teu dibuix, l'hagués trobat a faltar...

    Sí que fa ganes de llegir-lo!!! :-))

    ResponElimina
  16. Gràcies, Francesc, m'apunto la de Cucarella!

    Pilar, ja t'ho explicaré!

    Jo també, Rafel, però mai no és tard per descobrir! Calaveres atònites em va encantar!

    Maijo, jo vaig fent... gràcies!

    mc, ets molt generós... amb això del dibuix, però mira com que no pot protestar! :)

    Gràcies, Eulàlia! no en tinc cap dubte.

    gràcies, iruna, "viu i content"
    el millor compliment!

    segur que sí, kweilan!

    Anton, quines anècdotes més maques que expliques! M'encanten! com segur que m'agradarà el llibre.

    Víctor, són les seves paraules... no podia quedar d'altra manera!

    ResponElimina
  17. Gràcies Elvira!

    Noves Flors, ja el comentarem, dons! :)

    Gràcies Puigmalet!

    Cèlia, jo ja tenia la idea que nom és fàcil... a veure! A mi això de l'aigua del pantà em recorda històries properes del pantà de Sau.

    Ada, gràcies!

    Assumpta, mira jo ho provo si surt millor o pijor és una altra cosa. El primer cop em va sortir massa vell, la barba massa clara, el segon cop encara que no m'agradava gaire, el vaig deixar així. Gràcies!

    ResponElimina
  18. Carme ho dius tu que no s'hi assembla, és clavat. Un molt bon escriptor, d'ell he llegit Camí de sirga i les Calaveres atònites. No recordo si algun altre.
    Sembla que la teva mà sigui el dibuix i el dibuix la teva mà.

    Una abraçada de dibuix.
    onatge

    ResponElimina
  19. onatge, gràcies! crec que els teus ulls l'afavoreixen...

    Una abraçada!

    ResponElimina
  20. més dificultat dibuixar persones, he! però força bé, al final et sortiràn perfectes!

    Un petó Carme!

    ResponElimina
  21. Jo no conec gaire la seva obra i me han vingut gannes de coneixer-la.

    ResponElimina
  22. Tant el dibuix com el text t'han quedat molt bé, Carme!
    Petons!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari