Però el canvi havia de ser encertat i van decidir pensar-s'ho molt bé. Van crear una comissió que estudiés les possibilitats, per després sotmetre-les a votació. La comissió va començar a treballar:
- Hi hauria d'haver alguna referència botànica que sempre són boniques.
I la idea va semblar bona. Podria dir-se: Alzinar del pla, Turó de l'estepa blanca...
- També podria suggerir alguna cosa dels "trompetins" que són la cosa més típica del poble.
- També seria bonic que fes referència al bon humor que sempre ha caracteritzat els habitants d'aquesta vila.
- I també al mar! Com ara "Vinyes verdes vora el mar"
- I al turisme
- I al Quim de cal Campaner, que és el nostre autor més famós.
I així de mica en mica, sense adonar-se'n, amb la millor de les intencions van acabar inventant un nom tan llarg, tant llarg que el pobre alcalde de Pobleondosregidorsdelacoalicioppopularsesvanemportartotselscalersdelconsistoriabansdefuguiralesbahames es va quedar amb un pam de nas i el rècord guinnes va ser per a ells, sense haver-lo ni buscat.
I d'aquí va venir el concurs anual de noms de pobles, viles i ciutats, que van guanyat a anys alterns, els del Pobleonelsregidorsdelacoaliciopopularesvanemportatotselscalersdelsconssistoriabansdefugiralesbahames i els de Laviladenquimdecalcampanerplenadegentdarreudelmonquereposaenunentrantdemarionelsriuresdespertenatothomcadamatíjustabansde menjar-seelstrompetinsdelesmorzarsotaelsgarrofers.
I a cada any que passava els nom s'allargava una mica més...
PD: Moltes gràcies a ricderiure, per la seva inspiració.
AVÍS!
No repeteixo aquest cop el post de la Maira, però si que us el recordo, pels que no hi heu passat encara. Parla d'addicció als blogs.
Ja sol passar això, ja. Fuges de les flames i acabes al foc.
ResponEliminaUna abraçada
Salut i Terra
El bitllet de tren per anar a aquest poble te l'imprimien en un full A4.
ResponEliminaSegur que quan han esbrinat l'indret ja no tenen temps d'arribar-s'hi.
ResponEliminaBen trobada la ironia política ^0^!
gràcies pels dibuixos, pels textos, per estar
ResponEliminaJo m'he quedat amb l'esmorzar sota un garrofer.(unabonallescadepaambtomaquetipernildelboacompanyatambunacocacolaquejodevinoenbeciperacabarunboncafèisipotseracompanyatduntrossetdepastisdexocolataquesocmoltllaminera) Bon profit.
ResponEliminaFins aviat.
Quan deixem les coses en mans de comissions i polítics, de vegades ja passa que és pitjor el remei que la malaltia. :-))
ResponEliminaHahahahaha ei, que costa de llegir, eh? Ho he hagut d'anar seleccionant per trossets amb el ratolí!! :-DD
ResponEliminaAquest joc dóna uns relats molt divertits!!
Sí, que passa, sí, les comissions són terribles! :)
ResponEliminaJp, potser el poden abreviar, per no gastar tant paper i finalment li quedarà aquest nom... Lavila...
Pilar, gràcies!
Una abraçada, Jesús!
Quadern, m'afegeixo al teu esmorzar, jo de vi tampoc en bec i també sóc llaminera... el cafè amb alguna cosa de xocolata em va perfecte!
Mc, així van les coses, ja ho veus, fins i tot en els contes! ;)
Assumpta, gràcies guapa, per la teva rialla!
A mi em van explicar una història que ara no sé si és certa o és llegenda.
ResponEliminaA la Plana de Vic hi ha un poble que es diu Santa Eulàlia de Riuprimer. El fet és que per aquest poble passa un riu, el riu Mèder, i segons em van dir, abans el poble (amb tota la lògica del món) es deia Santa Eulàlia de Riumèder.
A tot això la conya popular i l'embarbussament van acabar adjudicant al poble el nom de Santa Eulàlia de Riumerder.
Farts d'això, els seus habitants van decidir canviar-lo per Riuprimer.... veritat o mentida?
Si hi ha algun blogaire Santeulianenc potser ens ho podrà dir!
Porquet, m'agrada aquesta història i tot i que si que m'agradaria que algú la certifiqués, tampoc és massa important. Si non é vero é ben trovato... gràcies per dur-la fins aquí!
ResponEliminajajajaja genial Carme! un noms ben trobats! m'ha agradat moolt!
ResponEliminaMolt bo.....però hi ha un problema....no em cap el nom al gps. Tomtom ha petat, curiosament amb el poble pepero
ResponEliminaHo tenen fatal si volen agermanar-se amb alguna població.
ResponEliminaBon relat, com s'ho fan per fer-lo encabir al carnet d'identitat.
ResponEliminaÉs el que té voler acontentar tothom... :)
ResponElimina(Aquest conte em recorda l'acudit de "Guatemala" i "Guatepitjor").