diumenge, 15 de maig de 2011

205è Joc literari de Tinc un racó dalt del món

La gent d'aquell poble estava  farta  del  seu nom.  Tot  eren acudit  i burles.  Ningú  es  podia  sentir  orgullós  d'un poble  que tingués un nom ridícul  i per això  van decidir  canviar-lo.


Però  el canvi havia de ser  encertat  i  van decidir pensar-s'ho molt bé. Van crear  una comissió  que estudiés  les possibilitats,  per després  sotmetre-les  a  votació.  La  comissió  va començar  a treballar:
- Hi hauria  d'haver  alguna  referència botànica  que sempre són boniques. 
I  la idea  va semblar  bona. Podria  dir-se: Alzinar  del pla,  Turó de l'estepa  blanca...  
- També podria suggerir  alguna cosa  dels  "trompetins"  que  són   la  cosa més  típica  del poble.
- També  seria  bonic que fes  referència  al bon humor  que sempre ha caracteritzat  els  habitants  d'aquesta  vila.
- I també al  mar!  Com ara  "Vinyes  verdes  vora el mar"
- I al turisme
- I al  Quim  de cal Campaner,  que és el nostre autor més  famós.


I així  de mica  en mica,  sense  adonar-se'n,  amb la millor de les intencions  van acabar  inventant  un nom tan llarg,  tant  llarg que  el  pobre  alcalde  de Pobleondosregidorsdelacoalicioppopularsesvanemportartotselscalersdelconsistoriabansdefuguiralesbahames   es  va quedar  amb  un pam de nas  i  el rècord  guinnes  va ser  per  a ells, sense  haver-lo ni buscat.


I  d'aquí  va venir  el  concurs  anual  de noms  de  pobles,  viles i ciutats,  que  van guanyat  a anys  alterns,  els  del  Pobleonelsregidorsdelacoaliciopopularesvanemportatotselscalersdelsconssistoriabansdefugiralesbahames  i  els  de Laviladenquimdecalcampanerplenadegentdarreudelmonquereposaenunentrantdemarionelsriuresdespertenatothomcadamatíjustabansde menjar-seelstrompetinsdelesmorzarsotaelsgarrofers.


I  a cada  any que passava  els nom s'allargava  una  mica més...


PD:  Moltes gràcies  a ricderiure,  per  la seva inspiració.



AVÍS!


No repeteixo  aquest  cop  el post  de  la Maira,  però  si que us  el recordo,  pels que no hi heu passat encara.  Parla  d'addicció  als  blogs.

15 comentaris:

  1. Ja sol passar això, ja. Fuges de les flames i acabes al foc.
    Una abraçada
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. El bitllet de tren per anar a aquest poble te l'imprimien en un full A4.

    ResponElimina
  3. Segur que quan han esbrinat l'indret ja no tenen temps d'arribar-s'hi.
    Ben trobada la ironia política ^0^!

    ResponElimina
  4. gràcies pels dibuixos, pels textos, per estar

    ResponElimina
  5. Jo m'he quedat amb l'esmorzar sota un garrofer.(unabonallescadepaambtomaquetipernildelboacompanyatambunacocacolaquejodevinoenbeciperacabarunboncafèisipotseracompanyatduntrossetdepastisdexocolataquesocmoltllaminera) Bon profit.

    Fins aviat.

    ResponElimina
  6. Quan deixem les coses en mans de comissions i polítics, de vegades ja passa que és pitjor el remei que la malaltia. :-))

    ResponElimina
  7. Hahahahaha ei, que costa de llegir, eh? Ho he hagut d'anar seleccionant per trossets amb el ratolí!! :-DD

    Aquest joc dóna uns relats molt divertits!!

    ResponElimina
  8. Sí, que passa, sí, les comissions són terribles! :)

    Jp, potser el poden abreviar, per no gastar tant paper i finalment li quedarà aquest nom... Lavila...

    Pilar, gràcies!

    Una abraçada, Jesús!

    Quadern, m'afegeixo al teu esmorzar, jo de vi tampoc en bec i també sóc llaminera... el cafè amb alguna cosa de xocolata em va perfecte!

    Mc, així van les coses, ja ho veus, fins i tot en els contes! ;)

    Assumpta, gràcies guapa, per la teva rialla!

    ResponElimina
  9. A mi em van explicar una història que ara no sé si és certa o és llegenda.

    A la Plana de Vic hi ha un poble que es diu Santa Eulàlia de Riuprimer. El fet és que per aquest poble passa un riu, el riu Mèder, i segons em van dir, abans el poble (amb tota la lògica del món) es deia Santa Eulàlia de Riumèder.

    A tot això la conya popular i l'embarbussament van acabar adjudicant al poble el nom de Santa Eulàlia de Riumerder.

    Farts d'això, els seus habitants van decidir canviar-lo per Riuprimer.... veritat o mentida?

    Si hi ha algun blogaire Santeulianenc potser ens ho podrà dir!

    ResponElimina
  10. Porquet, m'agrada aquesta història i tot i que si que m'agradaria que algú la certifiqués, tampoc és massa important. Si non é vero é ben trovato... gràcies per dur-la fins aquí!

    ResponElimina
  11. jajajaja genial Carme! un noms ben trobats! m'ha agradat moolt!

    ResponElimina
  12. Molt bo.....però hi ha un problema....no em cap el nom al gps. Tomtom ha petat, curiosament amb el poble pepero

    ResponElimina
  13. Ho tenen fatal si volen agermanar-se amb alguna població.

    ResponElimina
  14. Bon relat, com s'ho fan per fer-lo encabir al carnet d'identitat.

    ResponElimina
  15. És el que té voler acontentar tothom... :)

    (Aquest conte em recorda l'acudit de "Guatemala" i "Guatepitjor").

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari