diumenge, 22 de maig de 2011

Una fotografia del Rafel titulada quatre moments

D'una foto d'en Rafel


No en tinc  prou  amb  quatre  moments florits,
sempre  me'n cal algun altre,  
potser  amagat  encara
però  sempre  a punt  de florir.










- Gràcies  - em va contestar  el moment  amagat - ningú  no em feia  gaire  cas.

20 comentaris:

  1. Un moment fantàstic pot esperar-nos de manera sobtada, quan no ho esperem de cap manera. El trobem buscant-lo, però encara millor si ens troba ell a nosaltres.

    ResponElimina
  2. És el crit de rebel·lia de la terra que exigeix l'estima dels seus.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. M'entusiasmen les escales i més guarnides de flors! els moments amagats i els instants fugissers t'agraeixen infinitament el gest de recordar-los! Bon diumenge!

    ResponElimina
  4. Hi ha moments molt bons als quals no fem cas i que ens els perdem.

    ResponElimina
  5. Sí, XeXu és molt millor si ens troba ell a nosaltres.

    Deu ser això, Francesc! Molt bo el teu punt de vista!

    Gràcies, Elfri. Bon diumenge!

    Jp, no se'ns ha d'escapar ni un sol moment bo!, encara que estigui amagat al peu del mur i que no llueixi tantes flors com els altres.

    ResponElimina
  6. Gràcies per la interpretació Carme. Moments que arriben inesperats, per sorpresa, però no menys desitjats.
    Podríem posar-li com a música de fons "Cal que neixin flors a cada instant" ?

    ResponElimina
  7. Moltíssimes gràcies a tu, Rafel. Tu m'has posat aquest post en safata amb la teva fotografia. I em va agradar molt.

    Deixo que completis el post, amb la teva proposta i ara mateix vaig a buscar en Lluís Llach, o sigui... proposta acceptada.

    Una abraçada, Rafel!

    ResponElimina
  8. Ostres, aquesta cançó d'en Llach l'he cantada jo a l'església fa un munt d'anys :-)) t'ho ben asseguro... ;-)
    Enterrem la por, apartem els núvols que ens amaguin la claror...

    Preciós el dibuix, CARME, maco, maco de veritat...

    ResponElimina
  9. Quan menys ho esperes, et surt a l'encontre i t'aclapara a l'instant.

    ResponElimina
  10. I si no ens surt a l'encontre, almeny l'esperança que així sigui ens permet continuar endavant una bona colla de passos més. De vegades amb això n'hi ha prou.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  11. Assumpta, ja m'ho crec, ja... jo també l'he cantada, però fora de l'església. :)

    Pilar, exacte, t'espera amagat sota l'escala i no el veus fins que ja el tens a sobre... ;)

    Galionar, doncs estic totalment d'acord amb tu... i si jo crec que la millor manera que surti a l'encontre és somiar-lo, si cal. Petonassos maca!

    ResponElimina
  12. Molt bonic el dibuis, Carme i totalment d'acord amb tu, cal anar a per un bon ram i no conformar-se amb unes poqques flors.
    B7s

    ResponElimina
  13. Jo també crec que el millor ha de venir encara. :)

    ResponElimina
  14. Bonic dibuix.
    M'ha agradat veure el video del LLuís Llach. M'ha fet gràcia veure un Llach molt jove, amb cabell i amb molta energia i cantant una cançó plena que tots hem cantat alguna cançó anant d'excursió o l'esplai.

    ResponElimina
  15. Volia dir una cançó plena d'il·lusió i utopia que tots hem cantat alguna vegada a l'esplai o anant d'excursió.

    ResponElimina
  16. Tu, tots, tothom,
    sembrant brots d'esperança,
    collim possibles.

    ResponElimina
  17. Bonic poema i ben acompanyat.
    Ah ,del meu post encara havia sortit malament i he enganxat la savina. Gràcies

    ResponElimina
  18. M'ha agradat molt la simbologia unes flors per cada esglaó. Cada moment té la seva flor. Preciós!

    ResponElimina
  19. Sempre ens cal un moment, una flor amb els seus pètals... Desitgem el moment que encara no ha florit, segurs de la seva flor... L'escala potser sempre hi és, potser no sabem si puja o baixa...

    Des del far per florir.
    onatge

    ResponElimina
  20. Gràcies, Joana.

    Me n'alegro que ho vegis així, Josep Lluís!

    Gabriel, ami també m'ha fet gràcia, en buscar la cançó he trobat aquesta versió tan antiga i m'ha agradat!

    Collim possibles, Montse!

    Mª Antònia, tornaré, doncs! :)

    Mònica, i jo em referia a la planteta humil i amagada que també compta.

    onatge, sempre ens cal un moment i una flor... bona nit, onatge.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari