No en tinc prou amb quatre moments florits,
sempre me'n cal algun altre,
potser amagat encara
però sempre a punt de florir.
- Gràcies - em va contestar el moment amagat - ningú no em feia gaire cas.
diumenge, 22 de maig del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Un moment fantàstic pot esperar-nos de manera sobtada, quan no ho esperem de cap manera. El trobem buscant-lo, però encara millor si ens troba ell a nosaltres.
ResponEliminaÉs el crit de rebel·lia de la terra que exigeix l'estima dels seus.
ResponEliminaSalut i Terra
M'entusiasmen les escales i més guarnides de flors! els moments amagats i els instants fugissers t'agraeixen infinitament el gest de recordar-los! Bon diumenge!
ResponEliminaHi ha moments molt bons als quals no fem cas i que ens els perdem.
ResponEliminaSí, XeXu és molt millor si ens troba ell a nosaltres.
ResponEliminaDeu ser això, Francesc! Molt bo el teu punt de vista!
Gràcies, Elfri. Bon diumenge!
Jp, no se'ns ha d'escapar ni un sol moment bo!, encara que estigui amagat al peu del mur i que no llueixi tantes flors com els altres.
Gràcies per la interpretació Carme. Moments que arriben inesperats, per sorpresa, però no menys desitjats.
ResponEliminaPodríem posar-li com a música de fons "Cal que neixin flors a cada instant" ?
Moltíssimes gràcies a tu, Rafel. Tu m'has posat aquest post en safata amb la teva fotografia. I em va agradar molt.
ResponEliminaDeixo que completis el post, amb la teva proposta i ara mateix vaig a buscar en Lluís Llach, o sigui... proposta acceptada.
Una abraçada, Rafel!
Ostres, aquesta cançó d'en Llach l'he cantada jo a l'església fa un munt d'anys :-)) t'ho ben asseguro... ;-)
ResponEliminaEnterrem la por, apartem els núvols que ens amaguin la claror...
Preciós el dibuix, CARME, maco, maco de veritat...
Quan menys ho esperes, et surt a l'encontre i t'aclapara a l'instant.
ResponEliminaI si no ens surt a l'encontre, almeny l'esperança que així sigui ens permet continuar endavant una bona colla de passos més. De vegades amb això n'hi ha prou.
ResponEliminaUna abraçada.
Assumpta, ja m'ho crec, ja... jo també l'he cantada, però fora de l'església. :)
ResponEliminaPilar, exacte, t'espera amagat sota l'escala i no el veus fins que ja el tens a sobre... ;)
Galionar, doncs estic totalment d'acord amb tu... i si jo crec que la millor manera que surti a l'encontre és somiar-lo, si cal. Petonassos maca!
Molt bonic el dibuis, Carme i totalment d'acord amb tu, cal anar a per un bon ram i no conformar-se amb unes poqques flors.
ResponEliminaB7s
Jo també crec que el millor ha de venir encara. :)
ResponEliminaBonic dibuix.
ResponEliminaM'ha agradat veure el video del LLuís Llach. M'ha fet gràcia veure un Llach molt jove, amb cabell i amb molta energia i cantant una cançó plena que tots hem cantat alguna cançó anant d'excursió o l'esplai.
Volia dir una cançó plena d'il·lusió i utopia que tots hem cantat alguna vegada a l'esplai o anant d'excursió.
ResponEliminaTu, tots, tothom,
ResponEliminasembrant brots d'esperança,
collim possibles.
Bonic poema i ben acompanyat.
ResponEliminaAh ,del meu post encara havia sortit malament i he enganxat la savina. Gràcies
M'ha agradat molt la simbologia unes flors per cada esglaó. Cada moment té la seva flor. Preciós!
ResponEliminaSempre ens cal un moment, una flor amb els seus pètals... Desitgem el moment que encara no ha florit, segurs de la seva flor... L'escala potser sempre hi és, potser no sabem si puja o baixa...
ResponEliminaDes del far per florir.
onatge
Gràcies, Joana.
ResponEliminaMe n'alegro que ho vegis així, Josep Lluís!
Gabriel, ami també m'ha fet gràcia, en buscar la cançó he trobat aquesta versió tan antiga i m'ha agradat!
Collim possibles, Montse!
Mª Antònia, tornaré, doncs! :)
Mònica, i jo em referia a la planteta humil i amagada que també compta.
onatge, sempre ens cal un moment i una flor... bona nit, onatge.