No pas en un parell d'horetes, no, en tot el dia... que té les seves 720 pàgines, però em va enganxar des del primer moment.
La Sira és una modista, que va començar fent d'aprenent des de molt jovenenta, escombrant, fent encàrrecs, ajudant a la seva mare i a la mestressa del taller. Arriba a ser una molt bona modista, empesa per la necessitat, una traïció i la guerra civil espanyola. Tres homes marcaran la seva vida de maneres ben diferents. Quatre si comptem el polícia que la vigila quan es troba en mil problemes.
Una vida complicada i apassionant.
T'hi fiques, dins de la història, i vas estirant el fil de les paraules fins que s'acaba. Fins que s'acaba la novel·la o potser fins que s'acaba el temps que tingueu per llegir-la. Però amb ganes de reprendre-la.
Impossible per mi llegir més de 720 pàgines en un sol dia! Ja em pot agradar, que no hi arribo ni de lluny. Sóc molt lent, realment, sort que hi poso moltes hores, perquè si no no arribaria enlloc.
ResponEliminaNo em crida, mira tu, però no he pogut evitar sorprendre'm en veure la celeritat amb que l'has llegit.
Ostres, Carme, matrícula d'honor en llegir ràpid! Aquest llibre és el que em va acompanyar el passat agost a Andorra, però va ploure poc i no el vaig acabar fins més tard, ja a casa. També em va enganxar des del primer moment.
ResponEliminaQuina foto tan bonica que has penjat a l'inici de l'espai! És molt grat passar per aquí.
Una abraçada!
M'agraden les recomanacions i ho tinc present, a més m'encanten les històries de vides complicades i apassionants! (per cert, quina foto més maca de presentació!!!!!)
ResponEliminaXeXu, home, si no fas res més en tot el dia! Bé dinar sí, que vaig dinar... :) PERÒ UN DIA TÉ MOTES HORES, EH?
ResponEliminaI crec que tens bona intuïció i que tot i que a mi m'ha encantat, a tu no sé si t'agradaria. Potser començo a entendre allò dels llibres de dones. I no pas perquè parli de modistes, no. (que això no deixa de ser anecdòtic dins de la història) Sinó per com està explicat, molt des de dins, molt des de les relacions, com a mi m'agrada. I segurament no se m'acudiria regalar-lo a cap home, tot i que jo mateixa el vaig regalar a una amiga.
Gràcies, Galionar. Va ser aquest cop, normalment els llibres em duren uns quants dies més :) M'alegro que també t'agradés.
Cèlia, a mi em feia falta un llibre que enganxés, portava uns mesos llegint i llegint una mica per inèrcia, sense que res m'acabés d'engrescar del tot. Aquest sí!
Bona recomanació, en prenc nota.
ResponEliminaUi, tantes pàgines... això m'espanta una mica... ;)
ResponEliminaMontse, a veure si t'ho animes!
ResponEliminaNoves Flors, i jo que no m'ho crec... ;)
Aquest també el tinc a la llista de pendents. Però jo tampoc sóc tan ràpida noia. Ens ho prendrem amb més calma.
ResponEliminaLaura, si precisament ho he posat en un post, és perquè és l'excepció. No acostumo a llegir mai tantes hores seguides... Pren-t'ho amb més calma, segur que serà millor i tot ;)
ResponEliminaPrenc bona nota de la teva bona digestió del llibre.
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
Me'l van regalar i el tinc per...
ResponEliminaAra m'has espantat amb el Ladrón de cerebros. Imagino que programant programant i entre un munt de blocs, hi ha hagut alguna tecla lladregota...;)
Impossible, de veritat. Admiro a qui ho pugui fer. Jo no.
ResponEliminaHola Carme, ara em ve a la memòria que La Casa dels cants de la Maria Rosa Nogué de 620... pàgines, el vaig llegir en dos dies, llibre que recomano.
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
onatge, si, sí, el vaig digerir molt bé! :) M'apunto doncs la teva recomanació! Un altre devorador ràpid!
ResponEliminaA veure si t'agrada a tu, fanalet! I El ladrón de cerebros tornarà, se m'ha disparat abans d'hora.
XeXu, doncs si ho dius tan seriós, ja m'ho crec.
M'he quedat tan absolutament impressionada amb això de les 720 pàgines llegides en poques hores que ja ni recordo de què has dit que anava la novel·la hehehe... una modista? tres homes? un policia?... i SET-CENTES-VINT PÀGINES d'una tacada!!!
ResponEliminaAl·lucinant!! :-))
He llegit en XEXU... i jo estic d'acord... Tampoc podria, impossible.
ResponEliminaCrec que puc haver llegit un dia d'aquells que t'agafa bé, i que tens temps i tal... potser 200 ja seria mooooolt per mi.
El màxim que havia aconseguit és fer un llibre d'aquests de l'Agatha Christie (250-280 pàgines) en un parell de dies.
(Excepció: La historia interminable de Michael Ende, me'l vaig pulir ràpidament també, me'l va deixar un company de facultat, el vaig començar una tarda i vaig llegir, llegir, després de sopar vaig seguir, vaig anar al llit amb el llibre, hores i hores... finalment vaig dormir una mica i al matí següent el vaig acabar... però -ho acabo de buscar a Google- allò eren 400 pàgines... i ja va ser un rècord absolut) així doncs jo mai podria amb 720...
Això sí, jo quan acabo un llibre el puc explicar de pe a pa... no avanço una pàgina si no tinc l'anterior absolutament absorbida, assumida, entesa, assimilada hehehe... no em deixo res, descripcions, el que sigui. En acabar podria fer un examen que el passaria amb nota.
De fet, quan estudiava a la Facultat, m'anava a examinar amb una sola lectura del que fos (llibre, apunts) (*) però és que jo llegeixo així: poc a poc però intensament :-))
(*) i aprovava, clar hehehe... si catejava era que no havia llegit res i que anava a "provar", que també ho havia fet, també (i algun havia aprovat també així hehe)
Si algun dia em cau a le mans, recordaré la teva resenya i no em farà res llegir-lo. Tant se val si no plo o si necessito uns quants dies.
ResponEliminaPetons.
Queda apuntat!
ResponEliminaEn un sol dia! Espectacular! Jo no puc. Ni que tingués el temps (que no tinc) el meu cervellet té massa interferències i sempre es distreu amb el vol d'una mosca!
ResponEliminaAquestes històries de gent com nosaltres, "normalets" tenen un pes humà molt superior a les que enlluernen per massa exclusives. Les protagonitzades per gent "especial" només fan somiar, les altres fan sentir i són més penetrants. Aviam si tinc un moment per aquesta modista, com la meva dona.
ResponEliminaTothom qui l'ha llegit me n'ha dit meravelles i que com tu, s'enganxàven. Això si, en un dia no pas!
ResponEliminaAssumpta, no tinc cap mena de dubte que llegeixes molt millor tu que no pas jo. Jo quan un llibre m'agrada molt, no només que m'enganxi, sinó quan té continguts que vull rumiar o que vull recordar ... rellegeixo. Sóc impacient, aquest és el meu problema. Segur que tu recordes molt més... jo també a vegades vaig endavant i endarrere, en aquest cas no ho vaig fer. La història no és tan complicada com per crear dubtes i vaig anar endavant i endavant... :)
ResponEliminaAra he de reconèixer que no sé si aprovaria cap examen sobre aquest llibre. Ja ho veuríem.
Pilar, no hi ha pressa per llegir, la rapidesa , en aquest cas ha estat anecdòtica.
Un petó, filadora!
Porquet, era festa, tot el dia. I a més he de reconèixer que jo quan em concentro no m'assabento de res que passa al meu voltant.
Bé, Llaudal, no et pensis, aquesta noia de "normaleta" només ho és d'entrada, després va demostrant que és bastant especial i bastant potent. I la història surt força de la quotidianitat, potser per la guerra també!
Rits, m'alegro de coincidir amb la majoria.