dimarts, 3 de maig de 2011

El temps entre costures de Maria Dueñas

No sé  pas  si  divendres  Sant  va ploure  a tot arreu.  Però  on era  jo,  va ploure  molt  i tot  el dia. No  vam sortir  de casa.  I  el vespre  abans  havia començat  aquesta  novel·la i me la vaig  empassat  tota  en un sol dia.

No pas  en un parell d'horetes,  no,  en tot  el dia...  que  té  les  seves  720 pàgines,  però  em va enganxar  des  del primer  moment.

La  Sira  és una  modista,  que  va  començar   fent  d'aprenent  des de  molt  jovenenta,  escombrant,  fent  encàrrecs,  ajudant  a la  seva  mare  i a la mestressa  del taller. Arriba  a ser  una  molt  bona modista,  empesa  per  la  necessitat,  una  traïció  i la  guerra  civil espanyola.   Tres  homes  marcaran la seva  vida  de  maneres  ben diferents.  Quatre  si comptem  el polícia  que la vigila  quan es  troba  en  mil problemes.

Una vida  complicada  i apassionant.

T'hi  fiques,  dins  de la història,  i   vas  estirant  el fil de les  paraules  fins  que s'acaba.  Fins  que s'acaba  la  novel·la  o potser  fins que s'acaba el temps  que  tingueu  per  llegir-la.  Però  amb  ganes  de  reprendre-la.

22 comentaris:

  1. Impossible per mi llegir més de 720 pàgines en un sol dia! Ja em pot agradar, que no hi arribo ni de lluny. Sóc molt lent, realment, sort que hi poso moltes hores, perquè si no no arribaria enlloc.

    No em crida, mira tu, però no he pogut evitar sorprendre'm en veure la celeritat amb que l'has llegit.

    ResponElimina
  2. Ostres, Carme, matrícula d'honor en llegir ràpid! Aquest llibre és el que em va acompanyar el passat agost a Andorra, però va ploure poc i no el vaig acabar fins més tard, ja a casa. També em va enganxar des del primer moment.
    Quina foto tan bonica que has penjat a l'inici de l'espai! És molt grat passar per aquí.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. M'agraden les recomanacions i ho tinc present, a més m'encanten les històries de vides complicades i apassionants! (per cert, quina foto més maca de presentació!!!!!)

    ResponElimina
  4. XeXu, home, si no fas res més en tot el dia! Bé dinar sí, que vaig dinar... :) PERÒ UN DIA TÉ MOTES HORES, EH?

    I crec que tens bona intuïció i que tot i que a mi m'ha encantat, a tu no sé si t'agradaria. Potser començo a entendre allò dels llibres de dones. I no pas perquè parli de modistes, no. (que això no deixa de ser anecdòtic dins de la història) Sinó per com està explicat, molt des de dins, molt des de les relacions, com a mi m'agrada. I segurament no se m'acudiria regalar-lo a cap home, tot i que jo mateixa el vaig regalar a una amiga.

    Gràcies, Galionar. Va ser aquest cop, normalment els llibres em duren uns quants dies més :) M'alegro que també t'agradés.

    Cèlia, a mi em feia falta un llibre que enganxés, portava uns mesos llegint i llegint una mica per inèrcia, sense que res m'acabés d'engrescar del tot. Aquest sí!

    ResponElimina
  5. Bona recomanació, en prenc nota.

    ResponElimina
  6. Ui, tantes pàgines... això m'espanta una mica... ;)

    ResponElimina
  7. Montse, a veure si t'ho animes!

    Noves Flors, i jo que no m'ho crec... ;)

    ResponElimina
  8. Aquest també el tinc a la llista de pendents. Però jo tampoc sóc tan ràpida noia. Ens ho prendrem amb més calma.

    ResponElimina
  9. Laura, si precisament ho he posat en un post, és perquè és l'excepció. No acostumo a llegir mai tantes hores seguides... Pren-t'ho amb més calma, segur que serà millor i tot ;)

    ResponElimina
  10. Prenc bona nota de la teva bona digestió del llibre.

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  11. Me'l van regalar i el tinc per...
    Ara m'has espantat amb el Ladrón de cerebros. Imagino que programant programant i entre un munt de blocs, hi ha hagut alguna tecla lladregota...;)

    ResponElimina
  12. Impossible, de veritat. Admiro a qui ho pugui fer. Jo no.

    ResponElimina
  13. Hola Carme, ara em ve a la memòria que La Casa dels cants de la Maria Rosa Nogué de 620... pàgines, el vaig llegir en dos dies, llibre que recomano.

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  14. onatge, si, sí, el vaig digerir molt bé! :) M'apunto doncs la teva recomanació! Un altre devorador ràpid!

    A veure si t'agrada a tu, fanalet! I El ladrón de cerebros tornarà, se m'ha disparat abans d'hora.

    XeXu, doncs si ho dius tan seriós, ja m'ho crec.

    ResponElimina
  15. M'he quedat tan absolutament impressionada amb això de les 720 pàgines llegides en poques hores que ja ni recordo de què has dit que anava la novel·la hehehe... una modista? tres homes? un policia?... i SET-CENTES-VINT PÀGINES d'una tacada!!!

    Al·lucinant!! :-))

    ResponElimina
  16. He llegit en XEXU... i jo estic d'acord... Tampoc podria, impossible.

    Crec que puc haver llegit un dia d'aquells que t'agafa bé, i que tens temps i tal... potser 200 ja seria mooooolt per mi.

    El màxim que havia aconseguit és fer un llibre d'aquests de l'Agatha Christie (250-280 pàgines) en un parell de dies.

    (Excepció: La historia interminable de Michael Ende, me'l vaig pulir ràpidament també, me'l va deixar un company de facultat, el vaig començar una tarda i vaig llegir, llegir, després de sopar vaig seguir, vaig anar al llit amb el llibre, hores i hores... finalment vaig dormir una mica i al matí següent el vaig acabar... però -ho acabo de buscar a Google- allò eren 400 pàgines... i ja va ser un rècord absolut) així doncs jo mai podria amb 720...

    Això sí, jo quan acabo un llibre el puc explicar de pe a pa... no avanço una pàgina si no tinc l'anterior absolutament absorbida, assumida, entesa, assimilada hehehe... no em deixo res, descripcions, el que sigui. En acabar podria fer un examen que el passaria amb nota.

    De fet, quan estudiava a la Facultat, m'anava a examinar amb una sola lectura del que fos (llibre, apunts) (*) però és que jo llegeixo així: poc a poc però intensament :-))


    (*) i aprovava, clar hehehe... si catejava era que no havia llegit res i que anava a "provar", que també ho havia fet, també (i algun havia aprovat també així hehe)

    ResponElimina
  17. Si algun dia em cau a le mans, recordaré la teva resenya i no em farà res llegir-lo. Tant se val si no plo o si necessito uns quants dies.
    Petons.

    ResponElimina
  18. En un sol dia! Espectacular! Jo no puc. Ni que tingués el temps (que no tinc) el meu cervellet té massa interferències i sempre es distreu amb el vol d'una mosca!

    ResponElimina
  19. Aquestes històries de gent com nosaltres, "normalets" tenen un pes humà molt superior a les que enlluernen per massa exclusives. Les protagonitzades per gent "especial" només fan somiar, les altres fan sentir i són més penetrants. Aviam si tinc un moment per aquesta modista, com la meva dona.

    ResponElimina
  20. Tothom qui l'ha llegit me n'ha dit meravelles i que com tu, s'enganxàven. Això si, en un dia no pas!

    ResponElimina
  21. Assumpta, no tinc cap mena de dubte que llegeixes molt millor tu que no pas jo. Jo quan un llibre m'agrada molt, no només que m'enganxi, sinó quan té continguts que vull rumiar o que vull recordar ... rellegeixo. Sóc impacient, aquest és el meu problema. Segur que tu recordes molt més... jo també a vegades vaig endavant i endarrere, en aquest cas no ho vaig fer. La història no és tan complicada com per crear dubtes i vaig anar endavant i endavant... :)

    Ara he de reconèixer que no sé si aprovaria cap examen sobre aquest llibre. Ja ho veuríem.

    Pilar, no hi ha pressa per llegir, la rapidesa , en aquest cas ha estat anecdòtica.

    Un petó, filadora!

    Porquet, era festa, tot el dia. I a més he de reconèixer que jo quan em concentro no m'assabento de res que passa al meu voltant.

    Bé, Llaudal, no et pensis, aquesta noia de "normaleta" només ho és d'entrada, després va demostrant que és bastant especial i bastant potent. I la història surt força de la quotidianitat, potser per la guerra també!

    Rits, m'alegro de coincidir amb la majoria.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari