Mentre busco
paraules fràgils,
línies desdibuixades
i colors incerts
passa el capvespre.
La nit em sorprèn, encara,
amb el full en blanc.
No són mai hores perdudes.
Hores de camins
de llarg recorregut.
No són mai hores perdudes.
Hores de camins
de llarg recorregut.
24 que col·leccionen amb mi:
No dona, colors incerts no, i full en blanc tampoc. Avui n'hi ha un parell de colors: el blau, i el grana!
Ai, la inspiració! Ai, les muses! ... Ai, la creativitat i l'art de saber fer el que fas, Carme!
mai perdudes..
potser nomes reposades
un peto
És tan fàcil que es quedin les fulles en blanc al capvespre ... s'esborren les paraules quan mires al cel ponent.
Bon dia Carme.
El meu full està en blanc des de fa bastants dies. Espere recuperar les paraules. Les paraules van i vénen, no et preocupes. Besets.
reconec la foto!!!
segur que t'arriba la inspiració!!!!!
Les hores passen sempre al mateix ritme.60 minuts, 3600 segons.
Però nosaltres no les vivim sempre al mateix ritme, només faltaria. Hi ha d'haver de tot, inclús hores perdudes i hores mortes. Hem de fer (kit kats) de tant en tant.
També tu tens el teu temps guanyat de falta d'inspiració...
Busques però les paraules fràgils
estan dintre teu, el paper en blanc
és com el pa a punt de ser mossegat...
Des del far una abraçada.
onatge
Les hores denses, que es viuen i es pensen, mai són perdudes, un abraç
Ai el temps i el temps!
Mira que hi penso...:)
Bon vespre, Carme!
De vegades els fulls no s'omplen de formiguetes, però això no vol dir que la teva inspiració treballi menys que abans. Només, que les paraules han escollit uns viaranys diferents per passejar. Que això no t'angoixi, Carme.
A més, ens has deixat un apunt de vers i una il·lustració molt macos!
Una abraçada.
Visca el blau i el grana, XeXu i
VISCA EL BARÇA!!!!
Ferran, sí, hi ha moments que no sé fer ... gens, ni allò que sé fer una mica... ;)
sargantana, les reposarem, doncs... un petó!
Gràcies, Pere, paraules boniques que fan somriure. Bona setmana!
Noves Flors, és cert, van i venen... les haurem d'esperar...
rits, esperem que sí... és només un bocí de la foto... :)
Gràcies, Laura, una abraçada.
onatge, una imatge bonica, la teva! Gràcies, una abraçada blanca!
Una abraçada, rosana!
Fanal blau, jo també hi penso i l'enyoro i tot, però no acabo de trobar l'empenta de posar-m'hi de nou. :)
Gràcies, Montse, bonica. Un abraçada.
mil camins per fer, mil històries per contar i molts versos per compartir. Omplim doncs el full en blanc!!!
B7s
un full en blanc imposa per la quantitat de possibilitats que ens brinda.
De vegades el camí és més bonic que la destinació. Gaudim del camí.
paraules precioses...temps esmerçat no és temps perdut és temps encara no trobat el full en blanc és una terra promesa esperant la llavor
Les hores passen lentament en el camí de la vida, amb un munt de fulls en blanc per anar omplint. Sortosament!
En blanc? Però si tu ets de les que mai deixa res per perdut!
Una abraçada, reinassa!
com diu l'Elfree... temps esmerçat no és temps perdut, és temps encara no trobat..
A un moment o altre l'acabem omplint, Joana! Més bé o més malament!
Garbí, no sé si imposa o potser és un altre problema.
Veus? amb això tens raó, Jp! Gràcies!
Elfri, doncs esperarem, amb paciència! Un petó!
Pilar, tens raó, de fulls en blanc n'hi ha un munt! Sortosament.
Zel, potser aquest és el problema, que no deixo res per perdut i que no dono per a tant... una abraçada, maca!
lolita, gràcies, finalment no serà perdut del tot, ni que sigui només per a poder llegir-vos a tots.
El fet de seure davant del paper, amb intenció de poesia, ja és part de l'acte creatiu que a vegades es gesta en moments i altres necessita setmanes, mesos o anys.
Una abraçada gran
Arribo tard al dibuix tan ple de coneixement.
Mònica, gràcies per les teves paraules sàvies i consoladores.
Jordi, com que tard? ;) mai no és tard!
Quina por la fosca nit en blanc, sort del cafè que estimula la inspiració.
Publica un comentari