Que bonic seria tindre un tros de mar a la vitrina de casa, per veure'l, escoltar-lo i olorar-lo de tant en tant.
Un preciós record, que dóna valor a la col-lecció d'un moment.El dibuix el converteix en somni.
mil gràcies de nou, no et pots imaginar quant m'ajudeu.
Dibuix i poema,ens deixa xopserl d'emoció,com una gran onada.
Les vitrines estan plenes de futileses meravelloses que, potser per això, no són tan fútils.
Quants tresors que poden amagar, els calaixets, armaris i vitrines! Un record de la mar, un bocí d'aquell moment que no volem perdre mai del calaix de la memòria...Una abraçada.
Darrere les vitrines hi guardem bocins de vida...Felicitats per l'aniversari!!!!
Una vitrina preciosa Carme! m'agraden les vitrines i la teva encara més! i el poema del Jesús m també!
Jp, segons què hi hagi a la vitrina, potser quan ho mires veus el mar... :)Gràcies, Pilar!Jesús, gràcies a tu per compartir...Gràies, Montse! És bonic el teu vers.Noves Flors, futileses importants, com un gest.Bocins de moltes coses i bocins de nosaltres, Galionar.Gràcies, Joana, una abraçada.Gràcies, Elfri, una altra abraçada.
El poema és preciós i la vitrina m'ha enamorat!
Bonic dibuix i poema. La vitrina em recorda la que tinc ara mateix ací al menjador. Exposaré la caragola, per a recordar la mar i la gavina. Gràcies.
Com sempre, allà on la Carme hi posa la vista, hi posa el talent. M'encanta.
Que bonic seria tindre un tros de mar a la vitrina de casa, per veure'l, escoltar-lo i olorar-lo de tant en tant.
ResponEliminaUn preciós record, que dóna valor a la col-lecció d'un moment.
ResponEliminaEl dibuix el converteix en somni.
mil gràcies de nou, no et pots imaginar quant m'ajudeu.
ResponEliminaDibuix i poema,
ResponEliminaens deixa xopserl d'emoció,
com una gran onada.
Les vitrines estan plenes de futileses meravelloses que, potser per això, no són tan fútils.
ResponEliminaQuants tresors que poden amagar, els calaixets, armaris i vitrines! Un record de la mar, un bocí d'aquell moment que no volem perdre mai del calaix de la memòria...
ResponEliminaUna abraçada.
Darrere les vitrines hi guardem bocins de vida...
ResponEliminaFelicitats per l'aniversari!!!!
Una vitrina preciosa Carme! m'agraden les vitrines i la teva encara més! i el poema del Jesús m també!
ResponEliminaJp, segons què hi hagi a la vitrina, potser quan ho mires veus el mar... :)
ResponEliminaGràcies, Pilar!
Jesús, gràcies a tu per compartir...
Gràies, Montse! És bonic el teu vers.
Noves Flors, futileses importants, com un gest.
Bocins de moltes coses i bocins de nosaltres, Galionar.
Gràcies, Joana, una abraçada.
Gràcies, Elfri, una altra abraçada.
El poema és preciós i la vitrina m'ha enamorat!
ResponEliminaBonic dibuix i poema. La vitrina em recorda la que tinc ara mateix ací al menjador. Exposaré la caragola, per a recordar la mar i la gavina. Gràcies.
ResponEliminaCom sempre, allà on la Carme hi posa la vista, hi posa el talent. M'encanta.
ResponElimina