El rellotge de sol
ens marca hores
a temps de lluna...
Som onada i onatge
en el mateix mar
però en viatges diferents.
Vivim vida però
no podem edificar amb
els mateixos fonaments.
Sota de la mateixa lluna
dansem al mateix silenci.
Lliures en espais diferents
sense cruïlla ni horitzó.
El poema és la gavina
que ens abraça de port a port.
I vindran els dies de silenci
i boira d’enyorança...
onatge
En la teva línia Carme, un preciós poema d'Onatge, i un dibuix que li escau com un guà.... millorant com el bon vi, felicitats! Et deixo un petó, o millor un quants que vaig amb un pèl de retard :)
ResponEliminaUn dibuix molt escaient. Et perfecciones amb passes de geganta.
ResponEliminaHa sabut recrear la metàfora de sol, lluna, onades, onatge i mar...En espais diferents.
ResponElimina"De categoria"!
Carme no tinc paraules, en aquest moments només tinc sentiments sense temps ni rellotge... La teva obra abruma al meu humil poema, que te'n dóna les gràcies, i jo com a pare seu també. Un pomea podríem dir de pare solter...
ResponEliminaDes del far una abraçada sense temps.
onatge
Es fan una companyia molt grata, el bell poema i el bell rellotge de sol; es nota que estan fets l'un per a l'altre. Felicitats, artistes, i una abraçada ben forta a tots dos!
ResponEliminaooh, quin bonic homenatge als poemes de l'onatge!!
ResponEliminaEnhorabona a tots dos, us ha quedat fantàstic!!!
ResponEliminaAvui sí, avui he arribat a temps.
ResponEliminaPS: constato que no puc fer comentaris al blog d'onatge i en altres que també tinc el plaer de poder llegir.