Va omplir el cabàs d'hortènsies. Eren precioses i delicades. A casa seva tenien massa sol i no acostumaven a durar-li molt. Però malgrat això, va omplir el cabàs d'hortènsies.
Potser si se sentien acompanyades, potser si el seu jardiner amateur, que s'anava estimant de mica en mica i cada cop més les flors, sabia entendre-les, potser si hi posaven una mica d'esforç, entre tots dos, les hortènsies durarien.
Ja s'havien fet amics dels gira-sols, dels crisantems, dels iris, de les margarides, i ara de les hortènsies.
Per què no?
- Hi estem bé dins d'aquest cabàs - va dir una hortènsia.
- Jo pensava posar-vos en torratxes grosses, sota la porxada per aturar-vos el sol.
- No ens treguis el cabàs, ens agrada.
- Se'm farà estrany tenir flors dins del cabàs d'anar a la plaça.
- Som delicades, com tu deies i una mica capricioses, ens hem acostumat a ell.
- No sereu com la rosa del Petit Príncep, presumides i amb ganes de manar...
- Potser sí, una mica presumides, però sobretot delicades.
- Està bé us deixaré el cabàs - vaig dir jo renunciant a fer-lo servir mai més.
- No dubtis ni un moment que el teu gest tindrà la seva recompensa.
- Recompensa? Per part d'unes flors?
- Jo crec que sí, et parlarem més que mai. I sabem que t'agrada. No t'oblidaràs de regar-nos, oi?
- Hi estem bé dins d'aquest cabàs - va dir una hortènsia.
- Jo pensava posar-vos en torratxes grosses, sota la porxada per aturar-vos el sol.
- No ens treguis el cabàs, ens agrada.
- Se'm farà estrany tenir flors dins del cabàs d'anar a la plaça.
- Som delicades, com tu deies i una mica capricioses, ens hem acostumat a ell.
- No sereu com la rosa del Petit Príncep, presumides i amb ganes de manar...
- Potser sí, una mica presumides, però sobretot delicades.
- Està bé us deixaré el cabàs - vaig dir jo renunciant a fer-lo servir mai més.
- No dubtis ni un moment que el teu gest tindrà la seva recompensa.
- Recompensa? Per part d'unes flors?
- Jo crec que sí, et parlarem més que mai. I sabem que t'agrada. No t'oblidaràs de regar-nos, oi?
Amb el teu escrit, Carme, quasi sent l'olor de les hortènsies. Esper que no, que no s'oblidi de regar-les o de ben segur que l'espai canviarà, l'atmosfera s'enrarirà. I destacar de nou el teu dibuix :)
ResponEliminaUna besada!
Una mica de literatura floral per a aquesta calda que ens està caient damunt. Respiren un color molt fresquet.
ResponEliminaSalut i Terra
No, no oblidis regar-les ni les pólvores màgiques pel color blau./ lilós.
ResponEliminaHe vist plantes i flors a tot arreu, de fet jo en tinc a diferents llocs, el cabàs és original. No fa gaire en el blog Diari d’un llibre vell, vaig veure una foto d’un llibre que es feia servir de test ( disseny italià) feia LLEIG LLEIG LLEIG.
potser si que dins d'un cabàs ... són tan senyores elles!
ResponEliminaCom diu en Francesc, això és autèntica "literatura floral" hehehe
ResponEliminaT'he copiat el cub aquest que tens a la barra lateral ;-))
Literatura floral, literatura oral...
ResponEliminaAixí de bé, voldria jo parlar.
Sí que ho són, de delicades. Si et descuides de regar-les, de seguida t'ho fan notar amb el seu silenci pancit. Són exixents, però... il·luminen tant la vida, les flors!
ResponEliminaQuè els fas a les flors per que xarren tant?
ResponEliminaS'an de regar, s'han de regar! Del cabàs n'han fet la seva caseta!
ResponEliminaEts una artistassa!
Un petó ben agraït!
S'han...;)
ResponEliminaque bé que estaran ara... a la seva caseta.... i ben regadetes..:)
ResponEliminagairebé sona a xantatge.......si no ens regues no parlem.
ResponElimina...I d'aquesta manera les hortènsies evitaren el perill de ser transplantades en plena florida. ^0^
ResponEliminaSort que qui les va posar al cabàs savia parlar amb les flors!
Quines hortènsies que parlen! Ara observaré més intensament les flors, hi posaré els cinc sentits, potser els hi sentiré la veu.
ResponEliminaLes teves ho tenen tot.
(sort amb les madalenes i gràcies)
A hores d'ara de segur que t'han contat eel secret me´s ben guardat per entre les fades fetilleres del País Floral de Sempre hi Aniràs i mil i una vegades Tornaràs.
ResponEliminaMil gràcies pel post, respira amistat!!!
Preciós i molt tendre. Et superes dia a dia amb els dibuixos, Carme! M'has recordat la infantesa; a casa hi vivia una àvia que tenia una mà especial per mantenir les hortènsies ufanoses, però em renyava cada vegada que sense voler hi passava a prop i les fregava. Em sembla que llavors em feien ràbia, tant que m'agraden ara.
ResponEliminaUna abraçada!
Gràcies, caterina, jo també espero que no s'oblidarà de regar-les.
ResponEliminaGràcies Francesc, m'alegro que sigui refrescant!
Quadern, em sembla que em falten pòlvores màgiques!
Clídice, a veure si els hi prova, el cabàs!
Gràcies, Assumpta!
Una abraçada, Jordi!
Joan, avisen, avisen... és cert, amb el seu silenci pansit i eloqüent. :)
Jp, jo res, són elles que em diuen coses... escoltar, potser?
Un petó ben gran fanalet!
lolita, així m'agrada que ja t'hi trobes... :)
garbí, a vegades les flors ja ho són així una mica exigents... però com que és un xantatge de colors... mira... :)
Pilar, gràcies bonica! Sort, sort!
Maijo, només cal escoltar-les, res més... ara si ho fas amb els 5 sentits, no vegis! No em van sortir molt somrients les magdalenes... no... hi hauré de tornar.
Gràcies, Joana, tu si que respires amistat!
Galionar, a vegades quan som petits sabem coses que els grans no saben, qui sap si eres com una carícia per a elles. :) Una abraçada.