dijous, 26 de maig de 2011

Temps de flors amb el ulls de Fanal Blau

Va  omplir  el cabàs  d'hortènsies.  Eren  precioses  i  delicades.  A  casa  seva  tenien massa  sol i no acostumaven a durar-li  molt.  Però  malgrat  això,  va omplir  el cabàs  d'hortènsies.

Potser  si se sentien acompanyades,  potser  si  el seu jardiner  amateur,  que  s'anava  estimant de mica en mica  i cada  cop més  les flors,  sabia entendre-les,  potser si  hi posaven una mica  d'esforç,  entre  tots  dos, les  hortènsies  durarien.

Ja s'havien fet  amics dels  gira-sols,  dels  crisantems,  dels  iris,   de  les  margarides,   i ara de  les hortènsies.   
Per què no?

-  Hi estem bé  dins  d'aquest  cabàs - va dir una hortènsia.
- Jo pensava  posar-vos  en torratxes  grosses,  sota la porxada  per  aturar-vos  el sol.
- No ens treguis  el cabàs,  ens agrada.
- Se'm farà  estrany  tenir  flors  dins  del cabàs  d'anar  a la plaça.
- Som delicades, com tu deies  i una mica  capricioses,  ens hem acostumat a ell.
- No sereu  com la rosa  del Petit Príncep,  presumides  i amb  ganes  de manar...
- Potser  sí,  una mica  presumides,  però  sobretot  delicades.
- Està  bé us deixaré  el cabàs -  vaig  dir  jo  renunciant  a fer-lo servir  mai més.
- No dubtis  ni un moment que el teu gest  tindrà  la seva  recompensa.
- Recompensa?  Per  part  d'unes  flors?
- Jo crec  que sí, et parlarem més  que mai.  I  sabem que t'agrada.  No t'oblidaràs  de regar-nos, oi?

17 comentaris:

  1. Amb el teu escrit, Carme, quasi sent l'olor de les hortènsies. Esper que no, que no s'oblidi de regar-les o de ben segur que l'espai canviarà, l'atmosfera s'enrarirà. I destacar de nou el teu dibuix :)

    Una besada!

    ResponElimina
  2. Una mica de literatura floral per a aquesta calda que ens està caient damunt. Respiren un color molt fresquet.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. No, no oblidis regar-les ni les pólvores màgiques pel color blau./ lilós.
    He vist plantes i flors a tot arreu, de fet jo en tinc a diferents llocs, el cabàs és original. No fa gaire en el blog Diari d’un llibre vell, vaig veure una foto d’un llibre que es feia servir de test ( disseny italià) feia LLEIG LLEIG LLEIG.

    ResponElimina
  4. potser si que dins d'un cabàs ... són tan senyores elles!

    ResponElimina
  5. Com diu en Francesc, això és autèntica "literatura floral" hehehe

    T'he copiat el cub aquest que tens a la barra lateral ;-))

    ResponElimina
  6. Literatura floral, literatura oral...
    Així de bé, voldria jo parlar.

    ResponElimina
  7. Sí que ho són, de delicades. Si et descuides de regar-les, de seguida t'ho fan notar amb el seu silenci pancit. Són exixents, però... il·luminen tant la vida, les flors!

    ResponElimina
  8. Què els fas a les flors per que xarren tant?

    ResponElimina
  9. S'an de regar, s'han de regar! Del cabàs n'han fet la seva caseta!
    Ets una artistassa!
    Un petó ben agraït!

    ResponElimina
  10. que bé que estaran ara... a la seva caseta.... i ben regadetes..:)

    ResponElimina
  11. gairebé sona a xantatge.......si no ens regues no parlem.

    ResponElimina
  12. ...I d'aquesta manera les hortènsies evitaren el perill de ser transplantades en plena florida. ^0^
    Sort que qui les va posar al cabàs savia parlar amb les flors!

    ResponElimina
  13. Quines hortènsies que parlen! Ara observaré més intensament les flors, hi posaré els cinc sentits, potser els hi sentiré la veu.
    Les teves ho tenen tot.
    (sort amb les madalenes i gràcies)

    ResponElimina
  14. A hores d'ara de segur que t'han contat eel secret me´s ben guardat per entre les fades fetilleres del País Floral de Sempre hi Aniràs i mil i una vegades Tornaràs.

    Mil gràcies pel post, respira amistat!!!

    ResponElimina
  15. Preciós i molt tendre. Et superes dia a dia amb els dibuixos, Carme! M'has recordat la infantesa; a casa hi vivia una àvia que tenia una mà especial per mantenir les hortènsies ufanoses, però em renyava cada vegada que sense voler hi passava a prop i les fregava. Em sembla que llavors em feien ràbia, tant que m'agraden ara.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  16. Gràcies, caterina, jo també espero que no s'oblidarà de regar-les.

    Gràcies Francesc, m'alegro que sigui refrescant!

    Quadern, em sembla que em falten pòlvores màgiques!

    Clídice, a veure si els hi prova, el cabàs!

    Gràcies, Assumpta!

    Una abraçada, Jordi!

    Joan, avisen, avisen... és cert, amb el seu silenci pansit i eloqüent. :)

    Jp, jo res, són elles que em diuen coses... escoltar, potser?

    Un petó ben gran fanalet!

    lolita, així m'agrada que ja t'hi trobes... :)

    garbí, a vegades les flors ja ho són així una mica exigents... però com que és un xantatge de colors... mira... :)

    Pilar, gràcies bonica! Sort, sort!

    Maijo, només cal escoltar-les, res més... ara si ho fas amb els 5 sentits, no vegis! No em van sortir molt somrients les magdalenes... no... hi hauré de tornar.

    Gràcies, Joana, tu si que respires amistat!

    Galionar, a vegades quan som petits sabem coses que els grans no saben, qui sap si eres com una carícia per a elles. :) Una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari