dimarts, 17 de maig de 2011

Dorm de Miquel Àngel Tena


Una cançó  de Miquel Àngel Tena,  dedicada  a Joan  Barceló,  del disc  Cançons de la nit  benigna


Tenies foc als anys
i ara dorms i no et queixes.
La mort ja t'ha posat
les mans de seda als ulls
ta esquena jeu tranquil·la 
en el seu llit
i ja no et cap cap més viatge.
Dorm...  dorm...
Que el trist  ocell
que et vola als ulls
t'ha dit au fes l'antiga dansa de la mort
que tu ja hi véns
que vols cremar deu mil instants
per conjurar dissorts  que esperes
Dorm....  dorm....
demana el sol, te'l rendiré
per un sol mot seré captiu
si et plau també podrem bullir
damunt d'un llibre encès
que parli d'antics  jocs  d'atzar
i després riure com folls
dorm...   dorm...

lletra  i música:  Miquel  Àngel Tena 

35 comentaris:

  1. Jo el tinc, el disc. Ara després tornaré a escoltar la cançó que ens proposes.

    ResponElimina
  2. Jo també el tinc i l'escolto molt...

    ResponElimina
  3. A mi m'ha agradat molt el teu dibuix, que a més és ben teu i per això m'agrada més!

    ResponElimina
  4. Intentant practicar la felicitat: http://vida-labonavida.blogspot.com/

    ResponElimina
  5. En quin món visc? no l'havia escoltat mai...l'acabo de descobrir, massa enfeinada que vaig... m'ha agrada el dibuix , m'ha agrada la cançó

    ResponElimina
  6. Gràcies porquet!

    Vida, doncs ja t'he visitat i Visca la Bona Vida.

    ResponElimina
  7. Elfri, el Miquel Àngel Tena és un amic blocaire que va reeditar aquest disc seu, d'un temps enrere, per a dedicar els guanys a la investigació de la síndrome Post polio, que ell pateix. Jo el vaig comprar i m'agrada molt.

    ResponElimina
  8. Mirant-me aquest dibuix teu que, per variar, m'agrada, m'has donat una idea... Moltbonaniiiiiiit! ;)

    ResponElimina
  9. Apa Ferranet, espero que surti la idea aviat, i que jo la pugui reconèixer, ara em deixes ben intrigada! Molt bona nit! :)

    ResponElimina
  10. Doncs a mi m'ha posat trist la cançò. Si ho sé no vinc.

    ResponElimina
  11. No se m'acut res més que dir que m'ha impactat les mans de seda de la mort, posades als ulls...Avui, Carme, m'ha costat comentar, pel fet que el meu pensament ha decidir dibuixar.

    ResponElimina
  12. Ooooh! Jp, si que em sap greu!

    I jo que vinc de casa teva i no sabia què dir-te amb això que ens expliques del PP ... i ara a sobre em dius que t'has posat trist. Apa, un petonet de consol!

    ResponElimina
  13. Pilar, el teu pensament ha decidit dibuixar... em sembla fantàstic, doncs!

    ResponElimina
  14. doncs jo no conec la cançó...haurem de posar-hi remei.
    El dibuix FANTÀSTIC!!!!!!

    ResponElimina
  15. no coneixia la cançó, l'hauré d'escoltar.. a veure si a l' spotify hi surt..
    m'ha encantat el dibuix!

    ResponElimina
  16. aviam si l'escolto jo tambe..pero no es una mica tristona

    ResponElimina
  17. (Ei, CARME, així, entre nosaltres... crec que la idea que li has donat a en FERRAN ha estat justament la d'anar a fer nones... el dorment tan plàcid, tan ben fet, del teu dibuix li ha fet pensar en un reconfortant anar al llitet a descansar) :-))

    ResponElimina
  18. (Bé, jo també comento el dibuix perquè el poema el trobo molt trist... vull pensar que el dorment, dorm... i ja està... la posició és de dormir)

    ResponElimina
  19. Gràcies, garbí!

    gràcies lolita!

    Si sargantana, parla de la mort, però en parla d'una manera tan dolça que a mi m'agrada...

    Ostres, Assumpta, ja veus que sóc una mica ximpleta... és evident que tens raó, deu ser que per a mi anar a dormir no em sembla cap idea...

    I si que tens raó està en posició de dormir...

    ResponElimina
  20. Un fantàstic dibuix que complementa el treball d'en Miquel Àngel!

    ResponElimina
  21. Hahahaha boníssim això que "anar a dormir no et sembla cap idea" :-))

    Porto una bona estona al Blog de la MAIRA intentant explicar una cosa i no em surt... aisssss... a veure si m'inspiro...

    ResponElimina
  22. Un bonic dibuix que emmarca un poema molt trist i real, pel camí de la vida hi ha llum i foscor.

    ResponElimina
  23. M'ha agradat! Buscaré el disc. Una abraçada.

    ResponElimina
  24. Perdona'm Carme pel meu comentari. Potser no hauria d'haver-lo fet, però tingué més força la necessitat de compartir amb vosaltres, que us considere amics meus, el que sentia en aquell moment. Als últims anys, la mort s'ha passat per casa nostra diverses vegades i tot i que ja fa un temps, de tant en tant s'obre algun punt en la cicatriu de la ferida.

    ResponElimina
  25. Goita!!! que em trobut!!! Quina promoció que em fas Carmeta . Gràcies mils i mils , si serveix per a que els teus blogaires coneguin Joan Barceló Ja anirà be . Quan al Poema de fet ni es trist ni deixa de ser-ho perqué de fet és un epitafi a un amic que es va morir de cop als 24 anys i em va deixar xocat. la cançó parla de les complicitats que teniem en questions litaràries i d'actituds vitals ... es una mica criptic perqué Barceló era criptic i en aquell temps jo també ho era . Ara TORNO de mi mateix i vaig cap a TU que es l'altre amb qui m'he de fondre si vull ser un bon Cristià...
    No es trist es suau diria ...
    Gràcies per tot i a Tots.

    ResponElimina
  26. Només us acompanyo amb meva tristesa que m'imposa... per què DORM... si ha de viure? Nosaltres sols ho fem reviure, no podem fer res més... Si això no és trist... vere't impotent. Anton.

    ResponElimina
  27. Fantàstic, Carme! Fins i tot l'autor t'ho fa constar. És trist però no ho és i el dibuix, com sempre, molt bonic.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  28. Bonica, la lletra. No coneixia la cançó... I el dibuix t'ha quedat molt bé, Carme, molt ben treballat! :) Abraçades!

    ResponElimina
  29. Fins i tot l'autor està content! El proper disc hauria de portar un dibuix teu!!!! (no vegis quina promoció blocaire!)

    ResponElimina
  30. Sí que fa venir soneta, dorm tant placidament... però encara és molt d'hora i queda mota feina per fer

    ResponElimina
  31. Gràcies, fanalet per trobar-lo fantàstic!

    Sí, Montse, ben real!

    Jordi, m'alegro que t'hagi agradat!

    Jp, no et disculpis, no fa falta, m'agrada que les persones puguem compartir també aquestes coses. Entenc que les ferides fan mal, encara després de molt temps. T'envio una abraçada ben forta.

    Miquel Àngel, jo no el trobo críptic, trobo que s'entèn bé. I com deia més amunt el trobo molt bonic i em sembla un molt bon epitafi. Recordar un amic a través de les complicitats, em sembla una molt bona manera. Gràcies a tu per escriure, per cantar!

    Anton, clar com li deia a Jp, entenc molt bé que les vostres ferides fan mal, potser me n'hauria de disculpar... una abraçada, Anton.

    Gràcies, Glòria!

    Caterina, moltes gràcies a tu també i uns abraçades de tornada...

    Cèlia, jo no sé fer gens de promocions, però quan una cosa m'agrada, m'agrada...

    ResponElimina
  32. Apa Mireia, doncs a fer la feina que et queda... :) Petonets, maca.

    ResponElimina
  33. Que bonic i que trist alhora...
    Jo tampoc la coneixia. L'escoltaré.

    ResponElimina
  34. Crec que estic a punt que em vingui una idea ;-))

    ResponElimina
  35. Guspira, t'asseguro que és un disc molt maco! No només aquesta cançó, sinó tot el disc sencer.

    Assumpta, en aquest cas he de reconèixer, que donada l'hora del teu comentari... és una bona idea! ;-)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari