El seu nom és poesia.
Flor d'ocell
Au del paradís
No alcen pas el vol,
pètals del paradís.
Omplen l'estança.
.........................................Carme
Vistosa au del paradís,
la cresta blau i taronja
atrau mirades.
Brillen al sol,
la figura exuberant,
i el seu policrom plomatge.
................................................Pilar
Em quedaré una estona per aquí, veig que hi ha molta tranquilitat ...
ResponEliminaBona nit Carme.
Davant la imminència dels pètals, faré un tomb per la casa. A veure si m'inspiro un poquet.
ResponEliminadeuen fer olor, fins aquí arriba. Anton
ResponEliminaVistosa au del paradís,
ResponEliminala cresta blau i taronja
atrau mirades.
Brillen al sol,
la figura exuberant,
i el seu polícrom plumatge.
Cada pètal és un vers per l'esperit...
ResponEliminaDes del far en flor.
onatge
Ban bé aquesta flor sembla un agró
ResponEliminaQuè maca!! Sembla ben bé el perfil d'un ocell exòtic! ;-))
ResponEliminaMare meva en saps un munt de plantes!! :-)
llàstima que la seva vida sempre sigui tant curta, tant de bo la plenitud durés tot l'any
ResponEliminaocells, pètals, dibuix i poesia s'agafen de la mà!!!
ResponEliminaMolt bonic tot plegat Carme, que tinguIS un bon dia!!!
B7s
Una vegada més em falten paraules per descriure el que em fas sentir al veure el que fas!!...(És la tercera vegada que començo el comentari i l'esborro)
ResponEliminaQuatre paraules fetes poesia per dir el tot d'una cosa i a més el dibuix que encaixa perfectament!!!
Quina passada!!
Gràcies, una vegada més, per aquests bons moments!!
Una abraçada molt forta i bon cap de setmana!!
Si no et sap greu , acostaré una cadira de vimet a la taula i llegiré una estona. Em sembla que hi estaré molt bé
ResponEliminaquina delicadessa...
ResponEliminamolts petons
Queda't, Pere, queda't, que s'hi està tranquil, ja veuràs!
ResponEliminaJordi, no sé què tenen els pètals que sempre inspiren alguna cosa...
Gràcies, Anton, no hi ha com tenir el nas ben fi! :)
Gràcies, Pilar per un versos preciosos! Completen el post.
onatge, els pètals sempre revitalitzen!
Rafel, has sabut definit l'ocell i tot! Crec que m'has donat una idea pel proper dibuix: un agró!
Assumpta, n'aprenc, n'aprenc... cada cop que en trobo una que no sé el nom, el busco. Aquest és tot el meu secret. :)
Garbí, la bellesa efímera, sempre fa com una mica de pena, oi?
Molt bon dia, Joana! Gràcies bonica!
Una bona abraçada, de tornada, Montse!
Mireia, Qui sap si fins la flor d'ocell llegirà una mica per sobre la teva espatlla... espero que estiguis ben tranquil·la.
Petons, sargantana!