D'unes fotografies i un poema de Fanal Blau
Com un enigma del que pot arribar,
flamarades al cel,
d'una branca que no crema.
Certeses menudes de color vermell
i gotes de desitjos brillants
que les pentinen.
flamarades al cel,
d'una branca que no crema.
Certeses menudes de color vermell
i gotes de desitjos brillants
que les pentinen.
Esquitxos que s'emmirallen en el vermell i en la llum, obrint la porta a l'admiració.
ResponEliminaUs felicito a les dues.
Gràcies, Pilar, ja saps que m'agrada copiar i copiar... un petó!
ResponEliminaBonic poema. Estàs ben inspirada.
ResponEliminam'agraden les gotes de desitjos brillants.....a veure si plou
ResponEliminauna interpretació preciosa
ResponEliminaCol·leccionista...i ara jo què dic?
ResponEliminares més que desitjar que ens esquitxin sempre les certeses menudes...i els somriures!
Gràcies per dibuixar moments!
Quins bonics dibuixos i quina bonica metàfora que dibuixa el cel i la flor, bests
ResponEliminaM'encanta mirar els teus dibuixos i, després, buscar les fotos originals... m'agrada veure com has interpretat cada detall... els núvols roses, les gotetes sobre la flor... :-))
ResponEliminaprecios l'original i la teva versió
ResponEliminacom sempre!!
cuida't molt
petonets
M'ha agradat la rosella. N'he vista a centenar aquesta passada setmana santa. Saltaven sota el vent il·luminant els camps.
ResponEliminaUn petó, Carme.
Inspirada de fanal Blau, Noves Flors!
ResponEliminaAra mateix, garbí, plou a bots i barrals! I no és pas broma, eh? :)
Gràcies, Joan.
Fanal blau, els teus esquitxos sempre són benvinguts i seductors, ja ho saps, i per això em deixo esquitxar i m'hi afegeixo. Hi ha certeses que no són tan menudes, de fet. ;)
Gràcies rosana, besets per a tu també.
Gràcies Assumpta! Bona nit!
Gràcies sargantana, et faré cas! petonets.
Un petó, Glòria, gràcies per passar.
Quina rosellaaaaaa! És preciosa! Que me la deixaries penjar al meu blog, fent-ne constar l'autoria?
ResponEliminaUna abraçada!