D'una foto de Barbollaire
Al final del passeig m'esperava temptador. Com un petit geni que concedeix un desig. El vol de les llavors sembrarà la meva sort. Voldria bufar ben fort, per fer que arribin ben lluny, tan lluny com aquest desig.
A algunes parts del món les hi diuen "carters" a aquestes flors. Aquí les hi deim "bruixes". Bruixa i carter, si tenim fe, segur que ens acompliran els desitjos. Així ho esper.
ResponEliminaEscampa, escampa els teus desitjos, que segur que són bons.
ResponEliminaTant de bo que se t'acompleixi, el desig viatger.
ResponEliminaÉs preciós aquest angelet amb tantes ales. Sembla una guspira de llum blanca.
Oooooh com m'agrada aquest dibuix! Genial!
ResponEliminaEncara ara, si passejant em trobo un angelet, no puc deixar de bufar-lo per demanar-li un desig. Que no es perdi la il•lusió.!! Bonic dibuix.
ResponEliminaFins aviat.
Aplaudiments per a tu d'un "angelet"
ResponEliminaguardem encara la infantesa dins nostre, doncs ens queden encara aquell desig de bufar i demanar l'impossible si cal.
ResponEliminaAngelets que porten els millors desitjos.
ResponEliminaParaula de comprovació: suressin.
(Com si suressin en l'aire)
Quin dibuix més bonic! com les teves paraules!
ResponEliminaM'encanta!
Ostres, per dibuixar això, quina feinada!
ResponEliminaOooh, una flor que es bufa! així és com sempre l'hem anomenada a casa, des de jo quan era petita fins als meus fills que ja són grans. La temptació bufar-la és sempre massa forta, quan en trobem alguna. Mai he demanat cap desig, però; i si ho provo?
ResponEliminaUna forta abraçada!
Vida, gràcies per les dues paraules noves que em regales. Bruixa m'agrada, pot acomplir desitjos, segur, no? ;)
ResponEliminaNoves Flors, dona, jo crec que sí, que són bons... :)
Gràcies Pilar, una abraçada.
Gràcies, porquet!
Que no es perdi la Il·lusió, Quadern, això mai!
Gràcies angelet! :)
Garbí, per bufar i per demanar que no quedi... oi?
Rafel, m'encanten les paraules de comprovació quan se sintonitzen amb el tema!
Gràcies, filadora!
XeXu, no et pensis, no és molta estona o no tanta com sembla.
Galionar, clar dona! demana, demana! Imagina't que funciona... posats a bufar, bufa i demana tot en un. :)
recordo la foto, un dibuix preciós!!
ResponEliminapuc demanar un desig i bufar també amb tú?
Va rits què demanem? ens posem d'acord? un, dos, tres...
ResponEliminaem sembla que he bufat al mateix temps que vosaltres! :)
ResponEliminaBuffffffffff...
Segur que arriben!
Petó, artista!
Tres en una bufada... quina potència, i tant que arribaran!
ResponEliminaPetonassos, fanalet!
i tant!!!
ResponEliminaTanco els ulls, sospir i ja no hi ets ... angelet.
ResponEliminaBona nit Carme.
fet, rits!
ResponEliminaBona nit, Pre, que descansis!
Que bonic, Carme! Encara recordo com de petita corria per atrapar-los, això sí, amb delicadesa perquè pensava que eren angelets de veritat... Potser per això em desperten aquesta tendresa...
ResponEliminaMolt bona nit, guapa!
Doncs bufo molt fort, i tanco els ulls i somio que un desig que acabo de demanar -i que no és per a mi- s'acompleixi!! :-))
ResponEliminaBona nit, guspireta bonica!
ResponEliminaAssumpta, bufo, altre cop amb tu, amb el mateix desig, per donar-hi més força! Bon dia, maca!
Malgrat saber que no, bufar i, per uns instants, sentir ben endins que és possible, modifica la química del cos i et torna més optimista. Bufarem plegades i, de ben segur, que les coses aniran millor. Gràcies! :)
ResponEliminaAlgú em pot dir, que no ha bufat?
ResponEliminaHo sento, però algú ho havia de dir!
Precisament l'altre dia feia volar desijos... ara comença a ser el temps!!!
ResponEliminaUn desig compartit Carme. Molt bonic!!!
ResponEliminaQui no ha bufat alguna vegada els angelets?
ResponEliminaMolt bonic el dibuix Carme
Petons
Tant de bo s'acompleixi!! Gràcies per ajudar-me a bufar ben fort!! ;-))
ResponEliminaClídice, estic segura que un bon desig i una bona bufada de molta gent a la vegada podria tenir el seu efecte, eh? ;)
ResponEliminaJe, je, je, Carles, tens tota la raó en el que dius i en que algú ho havia de dir.
Cèlia, ara comença a ser el temps, com m'agrada aquesta frase! Petonets, bonica.
Gràcies, iris!
Gràcies, Fra Miquel!
Tant de bo, Assumpta!