Sense paraules.
Deixem parlar les flors.
Flor revoltada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
M'ha agradat molt el dibuix.
ResponEliminaHem de confiar sempre en que les reixes no són tant fortes com ens volen fer creure. :-)
Darrerament tots estem una mica revoltats, i hem de continuar així. Fins i tot les flors donen exemple.
ResponEliminaDeixem parlar les flors, a veure si les seues paraules ens aporten més solucions.
ResponEliminaM'agrada aquesta flor revoltada. És una lliçó: fer cas a la crida de la terra.
ResponEliminaBon cap de setmana.
Amb una empenta sortirà de la xarxa que l'empresona.
ResponEliminaDels enreixats
ResponEliminas'escapoleix la flor.
Vol respirar.
Flors a canvi de cops, bona lliçó!
ResponEliminaNo podran empressonar ni el color ni l'olor.
ResponEliminaOstres, ja tancava i he vist que tens post nou! :-)
ResponEliminaProbablement, gairebé segur, si poguéssim parlar amb les flors, tot aniria millor.
He anat a veure els originals de Fanal Blau i són precioses... i la teva també :-))
Flor revoltada i enreixada, però si tu l'estires fort per aquí, i jo l'estiro fort per allà...
ResponEliminaQuè, Carme, anem a donar-li un cop de mà a la flor revoltada i la tornem a la llibertat?
ResponEliminaUna abraçada.
Flor revoltada pacíficament al bell mig d'un jardí de justa indignació
ResponEliminaooh, la reconec!! me la deixes pel balcó?
ResponEliminaGràcies, Mc!
ResponEliminaSí, XeXu, a veure si fem feina.
Noves flors, a vegades sembla tan senzill i sempre és tan complicat!
Gràcies, Francesc... fem cas a la crida de la terra!
Pilar, segur que sí, a veure!
Fanal blau, respirem fort, amb ella!
Vida, una abraçada, guapa!
Rafel, m'agrada, ni el color ni l'olor...
Gràcies, Assumpta!
Va, Ferran, estirem fort! ;)
Galionar, anem-hi, va!
Pacíficament, elfri! això em sembla molt important.
rits, i tant que te la deixo! de tot cor! :)