- És clar que sí! Només que parlem més fluixet...
- Tens raó, i jo et sento prou bé!
- No sembles sorpresa...
- Després d'Alícia, ja ningú més es pot sorprendre, ara prou que ho sabem.
- No, tothom no ho sap, hi ha molta gent que mai no ens parla ni tan sols ens sent.
- L'altre dia, és cert, vaig parlar amb una persona que mai no havia sentit ni una sola paraula vostra, ni dels iris, tampoc. I això que els iris quan floreixen de cop, es tornen ben xerraires i expliquen tot de coses boniques i dolces.
- Cada flor té el seu caràcter, els iris són una mica bledes.
- No! són una meravella.
- Nosaltres diem coses més interessants.
- Els gira-sols sou envejosos?
- No, som disciplinats i seriosos.
- Jo tinc una pregunta per fer als gira-sols: Per què, de tant en tant, algun gira-sol, en mig d'un camp, va a l'inrevés que els seus companys?
- Potser per fer-se notar... però no està bé, la disciplina és una de les nostres virtuts.
- Crec que aniré a buscar-ne un d'indisciplinat i l'escoltaré també, podria ser interessant.
- Però tu... de què vas? - em contesta ofès el girasol.
- De curiosa.
- Encara no has descobert el nostre secret i ja busques més enllà. Et perdràs.- em va amenaçar el gira-sol.
.......................................................................................................................
-Bon dia, girasol que no mira al sol - m'ajuda la Pilar.
-Bon dia, Pilar.
-Com és que no gires al compàs que et marca el sol, com ho fan els teus companys?
-Cerco la llum.
-Peró si la llum és a l'altra banda!
-No, a l'altra banda és el sol.
-???No entenc el que em vols dir.
-El sol dóna llum, però no és la llum. Cadascun en tenim la nostra. Jo cerco la meva, que s'em va perdre un dia.
Sí que sembla una mica emprenyat, sí.
ResponEliminaJo també m'hi he fixat Carme, al camp sempre n'hi ha un que va a contra corrent.
ResponEliminaCal escoltar-lo també :)
però quin goig un camp ple de girasols!
Bona tarda Carme
Doncs em sembla que jo també m'hi perdré!
ResponEliminaAix, si és que preguntar és una arma molt perillosa.
ResponEliminaSalut i Terra
els deu passar com a nosaltres que de vegades tenim el dia girat
ResponEliminaJpmerch, i jo crec que no he fet res de dolent, però sí, l'he fet enfadar!
ResponEliminaSón molt bonics, Joana, encara que siguin una mica setciències! M'alegro que també t'hi hagis fixat!
També vols saber més, fanalet? Mira que s'enfaden...
Francesc, es veu que sí! Salut i Terra!
Garbí, doncs deuen fer torns ... perquè sempre n'hi ha algun! :)
Els gira-sols sempre em fan pensar en en Vincent... potser a ell també li parlaven...
ResponEliminaEspero que trobis un d'aquests que mira cap a l'altre banda, a veure si t'explica quelcom interessant... pot estar moooolt bé! ;-))
Aquesta floració dels dos últims posts m'ha deixat enamorada un cop més del teu do pel dibuix. Que els déus te'l conservin!
ResponEliminaAixò és una prova
ResponEliminaHehehe funciona... ;-))
ResponEliminaBona nit!!
-Bon dia, girasol que no mira al sol.
ResponElimina-Bon dia, Pilar.
-Com és que no gires al compàs que et marca el sol, com ho fan els teus companys?
-Cerco la llum.
-Peró si la llum és a l'altra banda!
-No, a l'altra banda és el sol.
-???No entenc el que em vols dir.
-El sol dóna llum, però no és la llum. Cadascun en tenim la nostra. Jo cerco la meva, que s'em va perdre un dia.
M'has emocionat amb el dibuix i amb la conversa que has mantingut amb ells.
No puc més que deixar-te la que jo vaig mantenir un dia, amb un dels que giren "al revés".
Bon dia, Carme! I molta llum!
Assumpta, per descomptat que a en Vincent li parlaven, impossible pintar-los si no et diuen res. Impossible, segur!
ResponEliminaMira, la Pilar la hi ha parlat! D'això se'n diu treball en equip.
Gràcies, Glòria, una abraçada.
Assumptabloguera... i per què no hauria de funcionar... a més a més de tenir un refugi per la resistència, t'has de convèncer que hi ha vida més enllà de blogger! :) je, je, je..
Pilar, sempre aprenent, sempre, dels iris, del gira-sols disciplinats, dels indisciplinats, de la Pilar... sempre... Gràcies guapa, pujo la conversa al post. Una abraçada, bonica.
Em vaig enamorar d'un gira-sol, en aquella època jo feia tan poca llum que passava pel seu costat i ni tan sols es girava per mirar-me.
ResponEliminaPotser era un d'aquests gira-sols esquerps dels que parleu.
Bona tarda Carme.
Pere, si era un dels indisciplinat i esquerps, vol dir que tots els altres et miraven... ara, si tu et vas enamorar precisament del que no et mirava...
ResponEliminaBona tarda-nit, Pere.