dijous, 19 de maig de 2011

Solets, regal de la Pilar

-  És cert  que  fins i tot  en imatges  podeu parlar,  gira-sols?
-  És clar que sí!  Només  que parlem més fluixet...
- Tens raó,   i jo et sento prou bé!
- No sembles  sorpresa...
- Després d'Alícia,  ja ningú  més  es pot sorprendre,  ara  prou que ho sabem.
- No,  tothom no ho sap,  hi ha molta  gent que  mai no ens parla  ni tan sols ens  sent.
- L'altre  dia,  és  cert,  vaig  parlar  amb  una persona  que  mai no havia  sentit  ni una sola paraula  vostra,  ni  dels  iris, tampoc.  I això que  els  iris  quan floreixen  de  cop,  es  tornen ben xerraires  i  expliquen  tot de coses  boniques  i dolces.
- Cada flor  té el seu caràcter,  els iris  són una mica  bledes.
- No!  són  una  meravella.
- Nosaltres  diem coses  més  interessants.
- Els  gira-sols  sou envejosos?
- No, som disciplinats  i seriosos.
- Jo tinc  una pregunta   per fer  als gira-sols:  Per què,  de tant  en tant,  algun gira-sol,  en mig  d'un camp,  va  a l'inrevés  que els seus  companys?
- Potser  per  fer-se  notar...  però  no està  bé,  la disciplina  és  una de les  nostres  virtuts.
- Crec  que  aniré  a  buscar-ne  un  d'indisciplinat i l'escoltaré  també,  podria ser  interessant.
- Però  tu...  de què  vas?  -  em contesta  ofès el girasol.
- De  curiosa.
- Encara no has  descobert  el   nostre secret  i ja busques  més  enllà.  Et perdràs.-  em va amenaçar  el  gira-sol.

.......................................................................................................................


-Bon dia, girasol que no mira al sol - m'ajuda  la Pilar.
-Bon dia, Pilar.
-Com és que no gires al compàs que et marca el sol, com ho fan els teus companys? 
-Cerco la llum.
-Peró si la llum és a l'altra banda!
-No, a l'altra banda és el sol.
-???No entenc el que em vols dir.
-El sol dóna llum, però no és la llum. Cadascun en tenim la nostra. Jo cerco la meva, que s'em va perdre un dia.

14 comentaris:

  1. Sí que sembla una mica emprenyat, sí.

    ResponElimina
  2. Jo també m'hi he fixat Carme, al camp sempre n'hi ha un que va a contra corrent.
    Cal escoltar-lo també :)
    però quin goig un camp ple de girasols!
    Bona tarda Carme

    ResponElimina
  3. Doncs em sembla que jo també m'hi perdré!

    ResponElimina
  4. Aix, si és que preguntar és una arma molt perillosa.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  5. els deu passar com a nosaltres que de vegades tenim el dia girat

    ResponElimina
  6. Jpmerch, i jo crec que no he fet res de dolent, però sí, l'he fet enfadar!

    Són molt bonics, Joana, encara que siguin una mica setciències! M'alegro que també t'hi hagis fixat!

    També vols saber més, fanalet? Mira que s'enfaden...

    Francesc, es veu que sí! Salut i Terra!

    Garbí, doncs deuen fer torns ... perquè sempre n'hi ha algun! :)

    ResponElimina
  7. Els gira-sols sempre em fan pensar en en Vincent... potser a ell també li parlaven...

    Espero que trobis un d'aquests que mira cap a l'altre banda, a veure si t'explica quelcom interessant... pot estar moooolt bé! ;-))

    ResponElimina
  8. Aquesta floració dels dos últims posts m'ha deixat enamorada un cop més del teu do pel dibuix. Que els déus te'l conservin!

    ResponElimina
  9. -Bon dia, girasol que no mira al sol.
    -Bon dia, Pilar.
    -Com és que no gires al compàs que et marca el sol, com ho fan els teus companys?
    -Cerco la llum.
    -Peró si la llum és a l'altra banda!
    -No, a l'altra banda és el sol.
    -???No entenc el que em vols dir.
    -El sol dóna llum, però no és la llum. Cadascun en tenim la nostra. Jo cerco la meva, que s'em va perdre un dia.

    M'has emocionat amb el dibuix i amb la conversa que has mantingut amb ells.
    No puc més que deixar-te la que jo vaig mantenir un dia, amb un dels que giren "al revés".
    Bon dia, Carme! I molta llum!

    ResponElimina
  10. Assumpta, per descomptat que a en Vincent li parlaven, impossible pintar-los si no et diuen res. Impossible, segur!

    Mira, la Pilar la hi ha parlat! D'això se'n diu treball en equip.

    Gràcies, Glòria, una abraçada.

    Assumptabloguera... i per què no hauria de funcionar... a més a més de tenir un refugi per la resistència, t'has de convèncer que hi ha vida més enllà de blogger! :) je, je, je..

    Pilar, sempre aprenent, sempre, dels iris, del gira-sols disciplinats, dels indisciplinats, de la Pilar... sempre... Gràcies guapa, pujo la conversa al post. Una abraçada, bonica.

    ResponElimina
  11. Em vaig enamorar d'un gira-sol, en aquella època jo feia tan poca llum que passava pel seu costat i ni tan sols es girava per mirar-me.
    Potser era un d'aquests gira-sols esquerps dels que parleu.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  12. Pere, si era un dels indisciplinat i esquerps, vol dir que tots els altres et miraven... ara, si tu et vas enamorar precisament del que no et mirava...

    Bona tarda-nit, Pere.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari