dimarts, 24 de maig de 2011

Amics o coneguts agradables?

Ja  sabeu  que sempre  vaig  pensant  en les  relacions  blocaires  i com més hi penso  més  les veig  igual  que les  de  la vida  quotidiana.

Hi ha persones  que  han plegat  el blog.  Persones  que  em cauen bé,  i per tant  em sap greu que pleguin.
Sé  on trobar-les...  però  no les  busco  de manera  directa.  Si penso  en el seu blog  o en elles,  torno a pensar  que és llàstima  que  ja  no hi siguin,  però  aquesta  llàstima  és  insuficient  per  fer  que  contacti  amb elles  de manera  directa,  pel mail per  exemple.

Penso  que  tant  o més  important  que  l'afecte  o el bon rotllo que  puguis  tenir  amb  aquesta  persona,  el que  compta  de veritat  és allò  que tens  en comú. Si allò  que hi ha  en comú  desapareix,  i  la relació  no ha arribat a una amistat  o a una confiança per  afrontar  la relació  directa,  doncs  les comunicacions  també  desapareixen o són  tan mínimes  que  no aconsegueixen  arribar  gaire  lluny.

A  la vida  real també  passa,  hi ha persones  amb  un cop perds  l'activitat  en comú,  ja  no  hi ha manera  de mantenir  la  relació.  I en altres  casos,  en canvi,  l'amistat  ja  s'ha fet  abans de perdre el lligam que ens  uneix  i així  mantenim l'oportunitat  de continuar  l'amistat.

Què  creieu  més  important  per construir,  mantenir  i  potenciar  una amistat,  el tenir  coses comunes  entre  mans  o  l'afecte  que  pugui  sorgir  entre  les  persones?  Ja sé,  ja sé  em direu que les dues  coses, oi?

Jo crec  que  quan l'afecte,  l'amistat, l'estimació  ja  ha arribat  a  un cert  nivell, ja  relació  ja vola sola...  si  no ha arribat  a  aquest  nivell necessari  les activitats  en comú  es  poden fer  imprescindibles.

35 comentaris:

  1. Jo crec que són les activitats comunes les que propicien que la cosa puga acabar en amistat. I una vegada arribada aquesta, pot ser que les activitats comunes desapareguen, però l'amistat perdure. Parle d'algun cas personal.

    ResponElimina
  2. Crec que l'activitat comuna potencia que si la relació és bona acabi en amistat, és allò de que "el roce hace el cariño", però en molts casos la relació, com tu dius, es manté només fins que es dura l'activitat i després bon vent i barca nova. Si l'amistat ha surgit es manté, gairebé sempre, malgrat la distancia. La veritable amistat està per sobre de l'espai i del temps i si es vol es manté, amb més o menys contacte, d'una manera o d'una altra. A vegades saps que l'altre hi és encara que no estigui a la vora. I afortunadament, les tecnologies ho posen fàcil per mantenir el contacte, encara que sigui virtual.
    Per mi l'afecte mana.

    ResponElimina
  3. Complexe....coses en comú tenir o creure o intuir que hi ha coses en comú engega l'espurna, l'afecte ve després i si s'ha creat un vincle el contacte es manté, si hi ha ganes per part de les dues persones és clar

    ResponElimina
  4. Crec què primer venen les coses en comú, després si arriba l’amistat les coses en comú passen a un segon pla. A vegades quan ja ha arribat l’amistat o la sinceritat, les coses que ens separen, paradoxalment poden arribar a ser les què ens uneixen.
    En el món virtual, crec que pot arribar a ser un pèl més complexa (o no) depèn de la sinceritat què demostrem quan ens convertim en un “ jo virtual” ( depèn de si actuem o som).
    Fins aviat.

    ResponElimina
  5. Vaig i vinc, Carme.
    Ja ho veus.
    Bon dia i bon blog tinguem!

    ResponElimina
  6. ves desfent la madeixa que bona feina t'has encomanat. Sentiment o pensament, per on van els trets?
    Les relacions aquí son similars a la vida real,el medi pot engollir-te o deixar-te lliure i a més la passió que en certs moments hi dediques pot influir en seguir amb més o menys dedicació. Com en la vida pot quedar en el record influient o en un passa volant.
    Potser el donar i no esperar...
    Acceptar que estem en un carrer on hi ha infinitat de persones... Quantes seguiràs o et seguiran ?
    La calma em diu que no exigeixi res i procuri facilitar... Estem en un negoci d'amistat... segueix, Maira, desfent la madeixa entre el pensament i el sentiment a veure si els dos se't porten be o un es més potent que l'altre i et subjuga... també et toca decidir en lo tet, a tu... Tenim taula, cuiner... però la gana pel plat que se'ns presenta... per la meva part vaig menjucant el que puc i oferint... Anton.

    ResponElimina
  7. L'amistat és afecte, la resta és ... accessori.

    Bon dia Maira la blocaire.

    ResponElimina
  8. si tant de greu t'han sabut les meves paraules com per esborrar-les, és que potser t'hi has vist reflectida. Em pensava que eres més valenta i no tenies por del diàleg, però ja veig que només t'interessa qui t'afalaga.

    ResponElimina
  9. Mira, profeta, faré una excepció i et contestaré a tu primer que tots. No he pogut deixar cap comentari en tot el matí sinó ja hagués avisat que el teu, el teu anterior comentari, m'havia arribat al mail i no aquí. O sigui que no jutgis tant a la lleugera, que jo no he esborrat res.

    Ara si em queda aquest comentari, per fi! posaré el teu, que tothom el vegi... no pateixis, el comentari s'ho val.

    I ja que hi sóc te'l contesto aquí mateix. No sé si ets profeta. Sé que t'amagues i no he pogut ni contestar-te el mail directament, ni aquí hi ha cap enllaç. No sé si tu ets gaire valent. També sé que jutges, al menys en dos comentaris de dos, en comptes de col·laborar a la reflexió. No sé si has llegit mot bé el post. Crec que no.

    Jo no en sóc gaire de valenta, ja t'aviso, però el diàleg respectuós m'agrada molt. I ja que m'interpel·les directament et diré que no. Que no m'hi sento gens reflectida... en el teu comentari, ja que jo acostumo a cuidar els amics en la mesura que puc i se'm fa possible. Que he perdut molts pocs amics, per nio dir cap, de de bo a la vida i que estic molt orgullosa de les meves relacions que es mantenen al llarg dels anys. Però tinc un límit. Hi ha gent que em cau molt bé i que no trobo el moment de mantenir la relació. No són els amics, els amics, son amics i me'ls estimo. I els cuido. Són els coneguts agradables que diu el títol que no sempre trobes la manera o els motius o el temps per aprofundir la relació. Si hi ha coses en comú, activitats feina... tot va bé i si no, ens allunyem. No pas jo d'ells, no! recíprocament... ningú no fa el pas... és així.

    ResponElimina
  10. Com que veig que ara queda, vaig a posar el comentari del profeta i als altres us contestaré més tard, gràcies a tots per ser-hi.

    ResponElimina
  11. Comentari del PROFETA que no havia quedat la primera vegada:

    Descrius la situació com si fos alguna cosa que passa i on la voluntat de les persones no hi tingués res a veure. Una forma contemplativa de la vida?

    Cert que no presenta gaire risc ni responsabilitat viure així.

    Em sembla alhora una forma egoista i infantil de plantejar-se la vida, sense la necessitat d'implicar-se: "si no hi ha la circumstància que em va fer tenir el contacte amb algú, amb algú que vaig començar a apreciar, no faig cap pas per interessar-me."

    Renunciar a prendre iniciatives que demostrin l'interés per l'altre és net, pràctic i gens compromès.

    Però és la forma de fer de les persones que, efectivament, deixen de tenir importància que les excuses per saber de la seva existència desapareixen.

    ResponElimina
  12. I si que crec que la voluntat hi té a veure. Molt hi té a veure. I per això he conservat els meus amics i amigues perquè la voluntat és important.

    I també per això m'agrada reflexionar perquè en altres casos no ho faig o no ho fem així.

    No entenc perquè t'ho has pres d'una manera tan personal i interpel·lant-me directament. De fet potser he caigut a la teva trampa, però no m'importa. Vull dir que no es tractava de res més que d'una reflexió conjunta.

    No pas de jutjar els actes de ningú. I t'asseguro que si m'haguessis deixat una adreça com cal i no un norepli... t'hagués contestat ala primera i avisat que no podia comentar ni pujar el teu ni el meus...

    ResponElimina
  13. no esperava menys... i amb sembla que quan dius "però tinc un límit" fas referència a aquelles situacions que possiblement tenen més a veure amb el que he comentat.

    Per cert, sóc LA profeta, no EL profeta.

    ResponElimina
  14. Doncs no, tampoc l'encertes profeta, t'equivoques molt, tinc un límit de temps, i de qüestions pràctiques i logístiques... no puc ser amiga del món mundial. Tu pots LA profeta? He d'assumir que hi ha prioritats.

    ResponElimina
  15. Caram, entrava a informar que BLOGGER no funciona amb el CHROME però sí amb FIREFOX i amb EXPLORER i em trobo aquí una d'aquelles coses que a mi em posen negre... una persona "anònima" armant maranya.

    Disculpa, CARME, de veritat, ja sé que és casa teva... però: LA PROFETA, tan valenta ets tu que no tens nassos d'entrar amb el teu perfil habitual? És molt fàcil atacar amagat o amagada en una personalitat falsa.

    Jo crec que la CARME pot acceptar qualsevol opinió discrepant (de fet no l'he vist mai barallar-se amb ningú) però seria molt més maco si ho haguessis dit "a cara descoberta". És una opinió personal meva, que consti.

    ResponElimina
  16. Si no hi ha ambdues coses l'amistat, la relació, mai arribarà a bon port.

    L'amistat arriba quan no hi pensem, quan mica en mica es comparteixen confidències, situacions alegres i tristes, coses comunes i pensaments. Però és una cosa que no es pot forçar. L'amistat arriba de forma gairebé clandestina. Un dia, no te n'adones i s'ha instal·lat dins el teu cap una amistat per aquella persona. I un cop instal·lada, per sort, costa que se'n vagi (i parlo de les amistats de veritat)

    ResponElimina
  17. Dues coses cridaneres (fora de carta):

    -Que un tema com l'amistat acabe en gresca.

    -Que Blogger que l'ha fet Google, no funcione amb Chrome que també l'ha fet.

    Jo crec que els de Punto Pelota han fet una conjura per despertar el volcà i s'han passat en la dosi.

    ResponElimina
  18. Primer has de coincidir, coincidir en espai i en afinitats. Has de conèixer una persona en un lloc determinat on hi hagi coincidències i després has de notar que coincideixes també en maneres de veure i viure. Mica en mica, si sorgeix amistat, es consolidarà i seguirà el seu curs... ja coinciderem quan volguem coincidir!!

    ResponElimina
  19. Jp, estic totalment d'acord amb el teu primer comentari. I crec que tots en podríem posar exemples. Pel que fa al segon comentari m'has fet riure, però a part d'això, em disculpo si m'he deixar provocar innocentment i inútilment. I ara navego amb Firefox, a eure si tinc sort.

    ResponElimina
  20. Laura és així, en molts casos. L'amistat ja és estable, però la simple avinença o coincidència, ja no ho és tant.

    Elfri, molt ben dit! Si hi ha afecrte i ganes, però jo crec que si hi ha afecte hi haurà ganes!

    Quadern, també penso que tens raó. Si la eprsona es deixa conèixer virtualment i és sincera pot sorgir també una amistat, però el nivell de transparència de les persone és molt diversa.

    ResponElimina
  21. Bon dia, Jordi!

    Anton, en la infinitat de persones que anem trobant poer aquí, forçosament hem de seleccionar i triar i trobar les nostrs priorotats. Totes les persone s amb qui em comunico m'interessant molt, però amb les que no puc comunicar-me tant no vol dir que no m'interessin, a vegades, é s no donar l'abast.

    L'amistat es afecte, Pere, fins i tot estimació, això està clar. Jo cercava aclarir aquelle s relacions que no són tan definides com l'amistat. Coses meves, que potser intento inútilment treure'n l'entrellat.

    Assumpta, gràcie s per l'avís ara estic amb Firefox i si que em funciona, fa una estona no... no ho entenc. I gràcies per parlar amb LA profeta... no et sàpig a greu. Jo crec que no es tracta pas de discrepàncies, ja dius tu que en això no hi ha capproblema, es tracta del "to" i de ser capaç de jutjar una persona que no conèixes de res només perquè es fa preguntes. ...

    Porquet m'agrada molt com defineixes l'amistat, ja és ben bé així ja... aqueí s i que m'hi sento identificada.

    Coincidirem quan vulguem conincidir, Cèlia. L'amistat no té límits amb el temps, no es veua fectada per això.

    ResponElimina
  22. Duc tot l'horabaixa intentant deixar-te un missatge. A veure si ja puc...Jo pens que les coincidències ajuden, però no són primordials per mantenir una amistat. De fet, a vegades estimam moltíssim a pesones ben diferents a nosaltres, sense saber per què i amb les que potser coincidim poc en gustos, però que ens complementen. Per tant, crec que és més important l'estimació i aquesta s'enforteix amb les experiències viscudes -siguin compartides en afinitat absoluta o no-. Respecta a la "baralla" que s'ha iniciat, em costa molt creure que algú com tu, Carme, pugui contrariar a ningú. No et conec, però demostrar ser, almenys dins el món bloggaire, una dona molt coherent, conseqüent, assertiva i sincera, a part de hiperdetallista i carinyosa. No puc més que recolzar-te davant aquests comentaris malintencionats. Una abraçada forta!

    ResponElimina
  23. tot és important en una relació d'amistat , però de vegades els camins de la vida ens separen i per molt que es digui les distàncies marquen molt.

    ResponElimina
  24. Vida, gràcies pels teus intents, avui també blogger ha funcionat malament tot el dia. M'agrada molt saber la teva opinió, Vida. I si que a vegades fins i tot amb grans diferències personals es pot gestar una amistat, M'agrada pensar-ho i m'agrada llegir-t'ho. I moltes gràcies pel recolzament. :)

    Sí és cert Garbí, les distàncies marquen molt, però per a mi és força clar que marquen d'una manera inversament proporcional a la profunditat de l'amistat.

    ResponElimina
  25. Per mi és més important l'afecte. Tenir o no tenir coses en comú, no té cap importància. De vegades tens coses en comú amb persones que no aniries ni a fer un cafè...

    Des del far amb afecte.
    onatge

    ResponElimina
  26. Jo, és que als profetes no els faig gaire cas, només prediuen la fi del món, però el món, tossut, es desperta cada dia amb les ganes de sempre.

    Penso que l'amistat és una pluja fina de coincidències entre persones que va amerant el sòl en el temps. Tinc amics amb els quals vaig compartir coses, després se'ns va obrir un llarg parèntesi en el temps sense voler-ho i, quan ens vam retrobar, no tan sols semblava que no havien passat els anys sinó que tot era més tendre, més fluid, més fàcil, encara més sinzer. Amb el temps, doncs, ens ha enfortit els lligams. Després hi ha les coneixences que no aguanten aquest pas del temps i es van dissolent pel camí, res dramàtic, símplement interessant mentre dura i, després, un bon record. I també hi ha els nous aterratges que només la pàtina del tems posarà en un lloc o un altre, però és bonic, tot plegat, ens enriquim i creixem com a persones amb el contacte amb els altres.

    ResponElimina
  27. onatge, per descomptat que sí, però no trobes que aquí, als blogs que hi ha tanta gent i tant de moviment, a vegades hi ha persones que et cauen bé, que et sembla que durarà la relació, però en canvi no dura? és una reflexió que em feia i que la veritat entre tots ha quedat ben aclarida. N'estic contenta.

    Joan, m'agradaria haver sabut escriure jo el teu comentari, perquè el subscric així mateix, tal com ho dius, no hi afegiria ni hi trauria res. I penso jo, perquè hi dono voltes si és així senzill i clar i net i bonic. Gràcies ortopeda de neurones! Un comentari resum fantàstic.

    ResponElimina
  28. Carme és com tu dius. Aquí als blogs, de vegades et penses que hi ha un afecte per sembrar, i no, resulta que la terra acaba no sent bona... I altres vegades qeu tot comença amb un esqueix, un mot.. i creix un arbre amb unes arrels i unes branques plenes de fruits...
    Recordo qeu amb tu va ser un afecte a primera lectura, va ser a rel d'un escrit sobre en Pedrolo...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  29. onatge, aquesta de Pedrolo va ser una bona coincidència. Va ser com si tinguéssim un bon padrí que ens donés referències mútues :) Bona nit, i bona llum de far!

    ResponElimina
  30. Tot això que dieu està molt bé, però l'únic que va arribar aquí per casualitat, va trobar "Un amor a primera vista" i es va quedar sóc jo.
    Potser va ser un enamorament sobtat i encara estic ... encantat.

    http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2008/07/27/amor-a-primera-vista/

    Bon nit Carme:)

    ResponElimina
  31. :) :) :) :) :) :) :) :) :)
    Tots aquests i més són els somriures que m'encomanes, Pere trapella!

    Gràcies per recordar-ho! Les casualitats sempre m'han agradat, pe`ro n'hi ha que són més interessants que d'altres.

    Bon dia, Pere! :)

    ResponElimina
  32. Jo penso que el més important és l'efecte sense dubte. A la meva millor amiga la vaig conèixer parant l'autobús, diàriament. Després, xerrant, ja vam trobar la manera de trobar-nos sense el bus!
    Amb una estoneta de veure i parlar amb algú ja sé si m'agrada o no m'agrada. Que jo els hi agradi a ells, això ja em costa més! :(
    1 abraçada, i la profeta no et coneix, això està clar.

    ResponElimina
  33. Ufffffffff, dificil qüestió!!! Difícil mantenir l'estima quan no s'hi pot compartir interessos comuns, més difícil encara compartir moltes aficions sense que hi entre en joc l'estima :)
    B7s

    ResponElimina
  34. Preciosa la capçalera, Carme.
    Quan venia de camí, m'he trobat amb la Maira i hem estat parlant del tema.
    Petons!

    ResponElimina
  35. Filadora, sense dubtar crec que quan ha estima no necessitem res més. :)

    Doncs per a tu, les dues coses, Joana!

    Pilar, vaig cap a veure la Maira que m'ho expliqui! Petons.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari