Ja sabeu que sempre vaig pensant en les relacions blocaires i com més hi penso més les veig igual que les de la vida quotidiana.
Hi ha persones que han plegat el blog. Persones que em cauen bé, i per tant em sap greu que pleguin.
Sé on trobar-les... però no les busco de manera directa. Si penso en el seu blog o en elles, torno a pensar que és llàstima que ja no hi siguin, però aquesta llàstima és insuficient per fer que contacti amb elles de manera directa, pel mail per exemple.
Penso que tant o més important que l'afecte o el bon rotllo que puguis tenir amb aquesta persona, el que compta de veritat és allò que tens en comú. Si allò que hi ha en comú desapareix, i la relació no ha arribat a una amistat o a una confiança per afrontar la relació directa, doncs les comunicacions també desapareixen o són tan mínimes que no aconsegueixen arribar gaire lluny.
A la vida real també passa, hi ha persones amb un cop perds l'activitat en comú, ja no hi ha manera de mantenir la relació. I en altres casos, en canvi, l'amistat ja s'ha fet abans de perdre el lligam que ens uneix i així mantenim l'oportunitat de continuar l'amistat.
Què creieu més important per construir, mantenir i potenciar una amistat, el tenir coses comunes entre mans o l'afecte que pugui sorgir entre les persones? Ja sé, ja sé em direu que les dues coses, oi?
Jo crec que quan l'afecte, l'amistat, l'estimació ja ha arribat a un cert nivell, ja relació ja vola sola... si no ha arribat a aquest nivell necessari les activitats en comú es poden fer imprescindibles.
Jo crec que són les activitats comunes les que propicien que la cosa puga acabar en amistat. I una vegada arribada aquesta, pot ser que les activitats comunes desapareguen, però l'amistat perdure. Parle d'algun cas personal.
ResponEliminaCrec que l'activitat comuna potencia que si la relació és bona acabi en amistat, és allò de que "el roce hace el cariño", però en molts casos la relació, com tu dius, es manté només fins que es dura l'activitat i després bon vent i barca nova. Si l'amistat ha surgit es manté, gairebé sempre, malgrat la distancia. La veritable amistat està per sobre de l'espai i del temps i si es vol es manté, amb més o menys contacte, d'una manera o d'una altra. A vegades saps que l'altre hi és encara que no estigui a la vora. I afortunadament, les tecnologies ho posen fàcil per mantenir el contacte, encara que sigui virtual.
ResponEliminaPer mi l'afecte mana.
Complexe....coses en comú tenir o creure o intuir que hi ha coses en comú engega l'espurna, l'afecte ve després i si s'ha creat un vincle el contacte es manté, si hi ha ganes per part de les dues persones és clar
ResponEliminaCrec què primer venen les coses en comú, després si arriba l’amistat les coses en comú passen a un segon pla. A vegades quan ja ha arribat l’amistat o la sinceritat, les coses que ens separen, paradoxalment poden arribar a ser les què ens uneixen.
ResponEliminaEn el món virtual, crec que pot arribar a ser un pèl més complexa (o no) depèn de la sinceritat què demostrem quan ens convertim en un “ jo virtual” ( depèn de si actuem o som).
Fins aviat.
Vaig i vinc, Carme.
ResponEliminaJa ho veus.
Bon dia i bon blog tinguem!
ves desfent la madeixa que bona feina t'has encomanat. Sentiment o pensament, per on van els trets?
ResponEliminaLes relacions aquí son similars a la vida real,el medi pot engollir-te o deixar-te lliure i a més la passió que en certs moments hi dediques pot influir en seguir amb més o menys dedicació. Com en la vida pot quedar en el record influient o en un passa volant.
Potser el donar i no esperar...
Acceptar que estem en un carrer on hi ha infinitat de persones... Quantes seguiràs o et seguiran ?
La calma em diu que no exigeixi res i procuri facilitar... Estem en un negoci d'amistat... segueix, Maira, desfent la madeixa entre el pensament i el sentiment a veure si els dos se't porten be o un es més potent que l'altre i et subjuga... també et toca decidir en lo tet, a tu... Tenim taula, cuiner... però la gana pel plat que se'ns presenta... per la meva part vaig menjucant el que puc i oferint... Anton.
L'amistat és afecte, la resta és ... accessori.
ResponEliminaBon dia Maira la blocaire.
si tant de greu t'han sabut les meves paraules com per esborrar-les, és que potser t'hi has vist reflectida. Em pensava que eres més valenta i no tenies por del diàleg, però ja veig que només t'interessa qui t'afalaga.
ResponEliminaMira, profeta, faré una excepció i et contestaré a tu primer que tots. No he pogut deixar cap comentari en tot el matí sinó ja hagués avisat que el teu, el teu anterior comentari, m'havia arribat al mail i no aquí. O sigui que no jutgis tant a la lleugera, que jo no he esborrat res.
ResponEliminaAra si em queda aquest comentari, per fi! posaré el teu, que tothom el vegi... no pateixis, el comentari s'ho val.
I ja que hi sóc te'l contesto aquí mateix. No sé si ets profeta. Sé que t'amagues i no he pogut ni contestar-te el mail directament, ni aquí hi ha cap enllaç. No sé si tu ets gaire valent. També sé que jutges, al menys en dos comentaris de dos, en comptes de col·laborar a la reflexió. No sé si has llegit mot bé el post. Crec que no.
Jo no en sóc gaire de valenta, ja t'aviso, però el diàleg respectuós m'agrada molt. I ja que m'interpel·les directament et diré que no. Que no m'hi sento gens reflectida... en el teu comentari, ja que jo acostumo a cuidar els amics en la mesura que puc i se'm fa possible. Que he perdut molts pocs amics, per nio dir cap, de de bo a la vida i que estic molt orgullosa de les meves relacions que es mantenen al llarg dels anys. Però tinc un límit. Hi ha gent que em cau molt bé i que no trobo el moment de mantenir la relació. No són els amics, els amics, son amics i me'ls estimo. I els cuido. Són els coneguts agradables que diu el títol que no sempre trobes la manera o els motius o el temps per aprofundir la relació. Si hi ha coses en comú, activitats feina... tot va bé i si no, ens allunyem. No pas jo d'ells, no! recíprocament... ningú no fa el pas... és així.
Com que veig que ara queda, vaig a posar el comentari del profeta i als altres us contestaré més tard, gràcies a tots per ser-hi.
ResponEliminaComentari del PROFETA que no havia quedat la primera vegada:
ResponEliminaDescrius la situació com si fos alguna cosa que passa i on la voluntat de les persones no hi tingués res a veure. Una forma contemplativa de la vida?
Cert que no presenta gaire risc ni responsabilitat viure així.
Em sembla alhora una forma egoista i infantil de plantejar-se la vida, sense la necessitat d'implicar-se: "si no hi ha la circumstància que em va fer tenir el contacte amb algú, amb algú que vaig començar a apreciar, no faig cap pas per interessar-me."
Renunciar a prendre iniciatives que demostrin l'interés per l'altre és net, pràctic i gens compromès.
Però és la forma de fer de les persones que, efectivament, deixen de tenir importància que les excuses per saber de la seva existència desapareixen.
I si que crec que la voluntat hi té a veure. Molt hi té a veure. I per això he conservat els meus amics i amigues perquè la voluntat és important.
ResponEliminaI també per això m'agrada reflexionar perquè en altres casos no ho faig o no ho fem així.
No entenc perquè t'ho has pres d'una manera tan personal i interpel·lant-me directament. De fet potser he caigut a la teva trampa, però no m'importa. Vull dir que no es tractava de res més que d'una reflexió conjunta.
No pas de jutjar els actes de ningú. I t'asseguro que si m'haguessis deixat una adreça com cal i no un norepli... t'hagués contestat ala primera i avisat que no podia comentar ni pujar el teu ni el meus...
no esperava menys... i amb sembla que quan dius "però tinc un límit" fas referència a aquelles situacions que possiblement tenen més a veure amb el que he comentat.
ResponEliminaPer cert, sóc LA profeta, no EL profeta.
Doncs no, tampoc l'encertes profeta, t'equivoques molt, tinc un límit de temps, i de qüestions pràctiques i logístiques... no puc ser amiga del món mundial. Tu pots LA profeta? He d'assumir que hi ha prioritats.
ResponEliminaCaram, entrava a informar que BLOGGER no funciona amb el CHROME però sí amb FIREFOX i amb EXPLORER i em trobo aquí una d'aquelles coses que a mi em posen negre... una persona "anònima" armant maranya.
ResponEliminaDisculpa, CARME, de veritat, ja sé que és casa teva... però: LA PROFETA, tan valenta ets tu que no tens nassos d'entrar amb el teu perfil habitual? És molt fàcil atacar amagat o amagada en una personalitat falsa.
Jo crec que la CARME pot acceptar qualsevol opinió discrepant (de fet no l'he vist mai barallar-se amb ningú) però seria molt més maco si ho haguessis dit "a cara descoberta". És una opinió personal meva, que consti.
Si no hi ha ambdues coses l'amistat, la relació, mai arribarà a bon port.
ResponEliminaL'amistat arriba quan no hi pensem, quan mica en mica es comparteixen confidències, situacions alegres i tristes, coses comunes i pensaments. Però és una cosa que no es pot forçar. L'amistat arriba de forma gairebé clandestina. Un dia, no te n'adones i s'ha instal·lat dins el teu cap una amistat per aquella persona. I un cop instal·lada, per sort, costa que se'n vagi (i parlo de les amistats de veritat)
Dues coses cridaneres (fora de carta):
ResponElimina-Que un tema com l'amistat acabe en gresca.
-Que Blogger que l'ha fet Google, no funcione amb Chrome que també l'ha fet.
Jo crec que els de Punto Pelota han fet una conjura per despertar el volcà i s'han passat en la dosi.
Primer has de coincidir, coincidir en espai i en afinitats. Has de conèixer una persona en un lloc determinat on hi hagi coincidències i després has de notar que coincideixes també en maneres de veure i viure. Mica en mica, si sorgeix amistat, es consolidarà i seguirà el seu curs... ja coinciderem quan volguem coincidir!!
ResponEliminaJp, estic totalment d'acord amb el teu primer comentari. I crec que tots en podríem posar exemples. Pel que fa al segon comentari m'has fet riure, però a part d'això, em disculpo si m'he deixar provocar innocentment i inútilment. I ara navego amb Firefox, a eure si tinc sort.
ResponEliminaLaura és així, en molts casos. L'amistat ja és estable, però la simple avinença o coincidència, ja no ho és tant.
ResponEliminaElfri, molt ben dit! Si hi ha afecrte i ganes, però jo crec que si hi ha afecte hi haurà ganes!
Quadern, també penso que tens raó. Si la eprsona es deixa conèixer virtualment i és sincera pot sorgir també una amistat, però el nivell de transparència de les persone és molt diversa.
Bon dia, Jordi!
ResponEliminaAnton, en la infinitat de persones que anem trobant poer aquí, forçosament hem de seleccionar i triar i trobar les nostrs priorotats. Totes les persone s amb qui em comunico m'interessant molt, però amb les que no puc comunicar-me tant no vol dir que no m'interessin, a vegades, é s no donar l'abast.
L'amistat es afecte, Pere, fins i tot estimació, això està clar. Jo cercava aclarir aquelle s relacions que no són tan definides com l'amistat. Coses meves, que potser intento inútilment treure'n l'entrellat.
Assumpta, gràcie s per l'avís ara estic amb Firefox i si que em funciona, fa una estona no... no ho entenc. I gràcies per parlar amb LA profeta... no et sàpig a greu. Jo crec que no es tracta pas de discrepàncies, ja dius tu que en això no hi ha capproblema, es tracta del "to" i de ser capaç de jutjar una persona que no conèixes de res només perquè es fa preguntes. ...
Porquet m'agrada molt com defineixes l'amistat, ja és ben bé així ja... aqueí s i que m'hi sento identificada.
Coincidirem quan vulguem conincidir, Cèlia. L'amistat no té límits amb el temps, no es veua fectada per això.
Duc tot l'horabaixa intentant deixar-te un missatge. A veure si ja puc...Jo pens que les coincidències ajuden, però no són primordials per mantenir una amistat. De fet, a vegades estimam moltíssim a pesones ben diferents a nosaltres, sense saber per què i amb les que potser coincidim poc en gustos, però que ens complementen. Per tant, crec que és més important l'estimació i aquesta s'enforteix amb les experiències viscudes -siguin compartides en afinitat absoluta o no-. Respecta a la "baralla" que s'ha iniciat, em costa molt creure que algú com tu, Carme, pugui contrariar a ningú. No et conec, però demostrar ser, almenys dins el món bloggaire, una dona molt coherent, conseqüent, assertiva i sincera, a part de hiperdetallista i carinyosa. No puc més que recolzar-te davant aquests comentaris malintencionats. Una abraçada forta!
ResponEliminatot és important en una relació d'amistat , però de vegades els camins de la vida ens separen i per molt que es digui les distàncies marquen molt.
ResponEliminaVida, gràcies pels teus intents, avui també blogger ha funcionat malament tot el dia. M'agrada molt saber la teva opinió, Vida. I si que a vegades fins i tot amb grans diferències personals es pot gestar una amistat, M'agrada pensar-ho i m'agrada llegir-t'ho. I moltes gràcies pel recolzament. :)
ResponEliminaSí és cert Garbí, les distàncies marquen molt, però per a mi és força clar que marquen d'una manera inversament proporcional a la profunditat de l'amistat.
Per mi és més important l'afecte. Tenir o no tenir coses en comú, no té cap importància. De vegades tens coses en comú amb persones que no aniries ni a fer un cafè...
ResponEliminaDes del far amb afecte.
onatge
Jo, és que als profetes no els faig gaire cas, només prediuen la fi del món, però el món, tossut, es desperta cada dia amb les ganes de sempre.
ResponEliminaPenso que l'amistat és una pluja fina de coincidències entre persones que va amerant el sòl en el temps. Tinc amics amb els quals vaig compartir coses, després se'ns va obrir un llarg parèntesi en el temps sense voler-ho i, quan ens vam retrobar, no tan sols semblava que no havien passat els anys sinó que tot era més tendre, més fluid, més fàcil, encara més sinzer. Amb el temps, doncs, ens ha enfortit els lligams. Després hi ha les coneixences que no aguanten aquest pas del temps i es van dissolent pel camí, res dramàtic, símplement interessant mentre dura i, després, un bon record. I també hi ha els nous aterratges que només la pàtina del tems posarà en un lloc o un altre, però és bonic, tot plegat, ens enriquim i creixem com a persones amb el contacte amb els altres.
onatge, per descomptat que sí, però no trobes que aquí, als blogs que hi ha tanta gent i tant de moviment, a vegades hi ha persones que et cauen bé, que et sembla que durarà la relació, però en canvi no dura? és una reflexió que em feia i que la veritat entre tots ha quedat ben aclarida. N'estic contenta.
ResponEliminaJoan, m'agradaria haver sabut escriure jo el teu comentari, perquè el subscric així mateix, tal com ho dius, no hi afegiria ni hi trauria res. I penso jo, perquè hi dono voltes si és així senzill i clar i net i bonic. Gràcies ortopeda de neurones! Un comentari resum fantàstic.
Carme és com tu dius. Aquí als blogs, de vegades et penses que hi ha un afecte per sembrar, i no, resulta que la terra acaba no sent bona... I altres vegades qeu tot comença amb un esqueix, un mot.. i creix un arbre amb unes arrels i unes branques plenes de fruits...
ResponEliminaRecordo qeu amb tu va ser un afecte a primera lectura, va ser a rel d'un escrit sobre en Pedrolo...
Des del far bona nit.
onatge
onatge, aquesta de Pedrolo va ser una bona coincidència. Va ser com si tinguéssim un bon padrí que ens donés referències mútues :) Bona nit, i bona llum de far!
ResponEliminaTot això que dieu està molt bé, però l'únic que va arribar aquí per casualitat, va trobar "Un amor a primera vista" i es va quedar sóc jo.
ResponEliminaPotser va ser un enamorament sobtat i encara estic ... encantat.
http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2008/07/27/amor-a-primera-vista/
Bon nit Carme:)
:) :) :) :) :) :) :) :) :)
ResponEliminaTots aquests i més són els somriures que m'encomanes, Pere trapella!
Gràcies per recordar-ho! Les casualitats sempre m'han agradat, pe`ro n'hi ha que són més interessants que d'altres.
Bon dia, Pere! :)
Jo penso que el més important és l'efecte sense dubte. A la meva millor amiga la vaig conèixer parant l'autobús, diàriament. Després, xerrant, ja vam trobar la manera de trobar-nos sense el bus!
ResponEliminaAmb una estoneta de veure i parlar amb algú ja sé si m'agrada o no m'agrada. Que jo els hi agradi a ells, això ja em costa més! :(
1 abraçada, i la profeta no et coneix, això està clar.
Ufffffffff, dificil qüestió!!! Difícil mantenir l'estima quan no s'hi pot compartir interessos comuns, més difícil encara compartir moltes aficions sense que hi entre en joc l'estima :)
ResponEliminaB7s
Preciosa la capçalera, Carme.
ResponEliminaQuan venia de camí, m'he trobat amb la Maira i hem estat parlant del tema.
Petons!
Filadora, sense dubtar crec que quan ha estima no necessitem res més. :)
ResponEliminaDoncs per a tu, les dues coses, Joana!
Pilar, vaig cap a veure la Maira que m'ho expliqui! Petons.