Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
el problema és que a vegades costa tornar...
ResponEliminaFins aviat
Doncs per estrany que sembli, jo ara no en tinc, però deixa'm una estona que segur que estaré desitjant estirar-me.
ResponEliminaQuè és més real? El món de la vigília o el món dels somnis? Els habitants dels somnis pensen que el del somnis és el nostre? Són com mons paral·lels?
ResponEliminaQue milloris dels teus malestars estomacals.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDolça travessia.
ResponEliminaSalut i Terra
Això sí que és un somni reparador!! Mmmmm i què bé que van!! :-))
ResponEliminaD'això se'n diu descansar...;)
ResponEliminaparaula de comprovació: turitu
Fa temps que no aconseguisc fer el que expliques, no d'aquesta manera.
ResponEliminaQuadern, depèn dels dies, sí, costa, costa! :)
ResponEliminaXeXu... què sé jo a quina hora tu desitges estirar-te... a les petites, segur ;)
Joan, a mi no em semblen pas paral·lels, no et sembla que tenen connexions? I real... real... no sé cadascun te la seva dosi de realitat, potser. Gràcies!
Gràcies, Francesc!
Bons somnis, Assumpta i bon son també!
Fanal blau, ho intentarem, aquesta nit altre cop!
Jpmerch, a no? doncs ens has d'explicar com ho fas tu, de quina manera... :)
Que bé, si el son pogués ser com el descrius...! De vegades dormir s'esdevé un calvari: tot el que s'ha aconseguit oblidar (o superar, o deixar enrere) durant el dia a còpia de treball interior, torna a prendre vida a la nit en forma de somnis nitidíssims, i ja hi tornem a ser!
ResponEliminaUna abraçada i bon diumenge.
el millor és la fase de transició cap a la son, aquest estadi on et trobes mig despert i mig adormit i que és molt creatiu
ResponEliminaEl son sempre és reparador, crec jo, quan et trobes bé i quan et trobes malament. Ara bé, quan tens algun patiment molt específic, potser els somnis són inquietants.
ResponEliminaM'agraden aquests viatges d'anada i tornada.
ResponEliminaBona nit, somiadora!
galionar, somnis nitidíssims! si són bonics deuen valer la pena, però si són preocupants, quina llàstima! Una abraçada.
ResponEliminaJesús, és un estat de trànsit, un estat com hipnòtic, sí, sí, molt creatiu si t'hi poses... tens raó!
Noves flors, jo parlava més aviat del son, no tant dels somnis, però sí que tens raó, a vegades inquieten els somnis...
Pilar, Bon dia, bonica!