I crec que ningú li portarà la contrària, Assumpta!
Envia, envia, Pilar! :) petons! Jo no sé pas si hi aniré aquest any, a veure si trobem el dia... l'any passat em va agradar tant!
Jpmerch, és dent de lleó, però pixallits és el nom popular i força conegut, al menys en algunes comarques, potser no totes. M'agrada escampar-lo. Es veu que és una planta amb propietats diürètiques i d'aquí el nom.
I tant que sí, tot compta, Jordi, i m'alegro de veure't de nou per aquí! Gràcies!
Sí Carme ja he vist que era dent de lleó pel dibuix. Però m'ha fet gràcia la paraula. De totes les que conec (llicsó, lletsó, lletissó, etc.) esta última d'ara és la que més m'agrada. Me la quede. Amb el teu permís, clar.
I tant que sí Jp, què hi ha millor que regalar-nos paraules mútuament? Del nord al sud i del sud al nord... és un intercanvi que m'agrada molt! Jo també arreplego paraules sempre, allà on vaig.
Aquesta cuca va molt xula, ella hehehe... dóna ben bé la sensació que es sent la flor tota seva! :-))
ResponEliminaHem anat a Girona a veure les flors. Somriuràs quan t'enviï una que m'ha vingut al cap en veure el dibuix d'aquest post.
ResponEliminaPetons!
Fins ara no coneixia la paraula aquesta de pixallits i m'ha fet molta gràcia. Quantes sorpreses ens dóna la nostra llengua!
ResponEliminaI ja me'n sento així, d'esquifit i de poca cosa.
ResponEliminaPerò tens raó, Carme: tot compta, res no és mesquí, que deia el poeta.
I precioses les imatges de la costa del Rosselló.
ResponEliminaI crec que ningú li portarà la contrària, Assumpta!
ResponEliminaEnvia, envia, Pilar! :) petons!
Jo no sé pas si hi aniré aquest any, a veure si trobem el dia... l'any passat em va agradar tant!
Jpmerch, és dent de lleó, però pixallits és el nom popular i força conegut, al menys en algunes comarques, potser no totes. M'agrada escampar-lo. Es veu que és una planta amb propietats diürètiques i d'aquí el nom.
I tant que sí, tot compta, Jordi, i m'alegro de veure't de nou per aquí! Gràcies!
Sí Carme ja he vist que era dent de lleó pel dibuix. Però m'ha fet gràcia la paraula. De totes les que conec (llicsó, lletsó, lletissó, etc.) esta última d'ara és la que més m'agrada. Me la quede. Amb el teu permís, clar.
ResponEliminaI tant que sí Jp, què hi ha millor que regalar-nos paraules mútuament? Del nord al sud i del sud al nord... és un intercanvi que m'agrada molt! Jo també arreplego paraules sempre, allà on vaig.
ResponEliminaAgosarada! Damunt d'un pixallits! Què no coneix la llegenda?
ResponElimina