dilluns, 23 de maig de 2011

Despreocupadament




29 comentaris:

  1. Alcem la persiana i veiem passar moments i sentim l'aire fresc del matí.

    ResponElimina
  2. Tal com estan les coses, és molt necessari que les alcem ben amunt les persianes per veure-ho tot amb més claredat.

    ResponElimina
  3. Una mica d'aire fresc ja ens aniria bé Jpmerch! Vinga persianes amunt!

    Mc, acabo de llegir un comentari d'en XeXu a cal Ferran que diu que tè ganes d'exiliar-se d'aquest país... i l'entenc ben bé... però no en tenim d'altre. Doncs que entri la claror!

    ResponElimina
  4. CARMEEEEEE que el dibuix queda tallat!!... Per poder veure-ho bé, s'ha de clicar al damunt i llavors ja es pot llegir tot :-))

    Si ho vols arreglar tu mateixa hauràs de reduir proporcionalment les mides de la imatge entrant al teu tauler de control, a la pestanya de l'HTML :-)

    ResponElimina
  5. :):):) Fanalet!

    Assumpta, tallat? jo el veig bé! Com pot ser? Ho reduiré una mica, però com que jo el veig bé... no sé si l'hauré reduït prou o no.

    ResponElimina
  6. Ostres... m'has mort!!... Estic amb el CHROME... espera, no toquis res, vaig a veure amb FIREFOX :-))

    ResponElimina
  7. Carme!!! Amb Firefox ho veig PERFECTAMENT!! Com pot ser això?

    Doncs res... no ho toquis, no :-))

    ResponElimina
  8. L'he reduït una mica, ho veus bé, ara?

    ResponElimina
  9. No passa res, així ho veurà tothom. La cosa més estranya és que jo estic amb Chrome i no pas amb Firefox.

    ResponElimina
  10. Ai... hehehe... ara es veu perfectament és miri per on es miri :-))

    La gràcia és que ara no sé si quan ho veia bé amb el Firefox ja era perquè ho havies reduït :-)

    En tot cas, ara MOLT BÉ!!

    ResponElimina
  11. Doncs ja no ho toco més! gràcies!

    ResponElimina
  12. (Ara estic amb l'Explorer... i també es veu molt bé hehehe)

    ResponElimina
  13. Persianes a la mirada
    Ull clucs entre branilles,
    Estirem cordatge amunt
    que entri sol i gavines...
    No acobardim, la claror
    tenim. Sovintegen aliades
    la voluntat d'obrir l'horitzó
    i llibertat de nostres pases.
    .............. Anton.

    ResponElimina
  14. i deixem entrar aire fresc, que ens renovi les idees i els rajos de sol que ens acaronin!

    preciós!!!!! tan les paraules com el dibuix!!!

    ResponElimina
  15. no se jo si les persianes les haurem de baixar.....tant de blau ens farà mal als ulls.
    Però el dibuix......genial

    ResponElimina
  16. Deixarem caure pètals de mots que es desfullen...
    M'he quedat penjada en aquesta part de la persiana.
    Quina poesia visual més maca has aconseguit avui, Carme!
    Té una molt bona perspectiva i un cromatisme ple de claror.
    Muàaaaaaa!

    ResponElimina
  17. M'encanta aquesta finestra que és com un ull que s'obre a la vida, al demà i a l'esperança. I aquesta persiana és igual que la del meu balcó d'infantesa; quins nusos que feia amb la corda, i quins crits, ma mare! Un post d'aquells que et deixen sense paraules per mostrar l'admiració. Gràcies, Carme!

    ResponElimina
  18. persianes pujades i finestres obertes i que entre el vent i ens plene els pulmons d'esperança!

    ResponElimina
  19. Que bonic!! el poema, el dibuix i el conjunt! :)
    Dels que més!

    ResponElimina
  20. trobo que sí.. que s'ha de renovar l'aire..
    sembla que hagis vingut a casa, la mateixa persiana.. i un balconet.., avui has superat amb escreix en el dibuix... preciós!

    ResponElimina
  21. Anton, ja ho pots ben dir, hem d'obrir horitzons, ben oberts per caminar lliures.

    Gràcies, rits, el solet lluminós d'aquest temps, cal gaudir-lo!

    garbí, quin desastre de blau! I això que el pobre color no en té pas la culpa. El blau del cel i el blau del mar ja en són de bonica, ja...

    Pilar, a vegades, tinc la sensació que d'allò que voldria dir, que d'allò que necessito escriure i expressar, només me'n cauen uns mots, com pètals escadussers que es desfullen d'una flor. mai no aconsegueixo explicar la flor sencera... deu ser per això que les dibuixo. Una abraçada, preciosa.

    Galionar que divertit era jugar amb les persianes, oi? m'agraden des de sempre les persianes de cordeta.

    Gràcies, Alba, bonica! M'alegro de veure't!

    Gràcies, Filadora, a tu també! un petó.

    lolita, ostres! és que potser t'espiava... ;) renovem, renovem... que bona falta fa.

    ResponElimina
  22. Tinc un poema de fa molts anys que es titula, precisament, persianes. El rescataré, així serà l'excusa per deixar-lo de fer i refer que és una dèria que em persegueix.

    ResponElimina
  23. Doncs, apa, a veure si el podem llegir... Joan, ja em fa goig!

    ResponElimina
  24. Dels millors que t'he llegit i t'he vist. De veritat! Preciós!

    ResponElimina
  25. Gràcies porquet! Una abraçada.

    ResponElimina
  26. Alçar les persianes és deixar que entri la vida. Viure a la caverna és avorrit i agria el caràcter.

    ResponElimina
  27. Enauçar las persianas e daissar tombar los petals....
    Fa pensar als uèlhs e a las pensadas...
    Bravament polit...

    ResponElimina
  28. Òscar millor deixar que entri la claror!

    manjacostel, moltes gràcies pels teus comentaris bonics!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari