Les barques es gronxen
a punt i temptadores.
Jo camino pels molls
per davant de les cases.
Avui no agafaré cap barca
encara que trobi la terra massa eixuta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Doncs aquestes barques tempten. I molt.
ResponEliminaUna passejada per la Catalunya nord sempre val la pena!i el mar...sembla diferent oi?
ResponEliminaNo sé que és millor, si passejar per Port Vendres o endinsar-me als teus posts. Magnífic!
ResponEliminaSí que has fet un viatge bonic, sí.
ResponEliminaTot i que segueix a terra, l'olor de salabror et portarà mar enllà
ResponEliminaAquest lloc és tot un encant, envoltat de mar, terra eixuta i al costat una barca, que t'espera per sortir a navegar quan et vingui de gust.
ResponEliminaTerra eixuta, terra de raïm.
ResponEliminaAviat sentiràs l'olor de les botes del vi de Banyuls ...
Bona tarda Carme.
Un lloc preciós, sembla. Cada vegada et perfecciones més en els teus dibuixos.
ResponEliminaPer a fer el viatge a Ítaca s'ha de preparar un mínim equipatge, però les barques ens criden.
ResponEliminaAvui potser el mar està massa mullat!
ResponElimina*Sànset*
la olor de mar et porta la humitat que li manca a la terra.
ResponEliminal'important és poder decidir si t'embarques o et quedes a terra.
ResponEliminaI tant, no sempre cal agafar una barca per navegar... petons, bonica.
ResponEliminaAcostuma a passar-nos que hem de fer una cosa, quan el que ens agradaria és fer-ne una altra.
ResponEliminaSegur que el passeig en barca el vas apuntar a la llista de les coses importants. Segur que un altre dia ho vas convertir en el que havies de fer i volies.
Bon dia!
doncs jo m'agafo la barqueta groga i me'n vaig a fer un vol!
ResponEliminael dibuix molt colorista i preciós!
Quantes vegades l'he sentit jo aquesta sensació que tu descrius al passejar pels molls davant les barques...
ResponEliminaEt felicito pel dibuix i pel poema.
No sempre és bon dia per navegar (no et fiïs mai de la calma, ja em cantaven de menut).
ResponEliminaSí, oi, Òscar?
ResponEliminaJoana, sempre hi fem alguna escapada, l'últim dia Port Vendres i Banyuls, amb la casa Maillol inclosa.
Gràcies, carles!
Jpmerch, no ha estat un viatge, han estat dues escapades d'un dia cadascuna, aquests dies de Setmana Santa. Però dues escapades boniques.
Mireia, una mica de tot a la vegada, doncs!
Montse un comentari encantador. Com del tot està per fer i tot és possible.
Pere, en veníem de Banyuls, ja l'havíem sentit ja l'olor. Una abraçada.
Noves flors, gràcies maca, sí, sí que és bonic!
Una mica, però no gaire equipatge, Rafel.
Sànset, no m'ho posis més difícil!
garbí, així fem un promig i estarem bé... :)
Tens raó Joan!
Laura, sí mira a vegades et conformes en quedar-te a terra, encara que sigui eixuta.
Pilar, doncs sí, un altre dia serà... hi ha més dies que llonganisses.
lolita, bon vent i barca groga! que gaudeixis molt del viatge.
Gràcies, Ramon! És bonic quan comparteixes sensacions.
porquet, ja ho diuen que és mare del temporal... però tot plegat és pessimista oi?