D'una foto de MON-RA-MON
A ran de mar, pedalo en llibertat
el vent de sal m'ensenya nous camins.
Hi ha tanta llum, de tarda, vora el mar...
que cap somni és en va si el volem navegar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Ja va bé una mica de llum en una tarda tant grisota...
ResponEliminabon cap de setmana
Llum de tarda a la vora del mar .. i aquest espai tan gran perquè corri el vent.
ResponEliminaUna pintura fantàstica.
Bona tarda Carme.
Més aplaudiments.
ResponEliminaAplaudiments en bicicleta.
Navegar els somnis...Que s'inflin les veles, capità!
ResponEliminaUfff, tota aquesta claror devia ser d'abans que comencés a ploure d'aquesta manera tan pesada i tan fosca, oi?
ResponEliminaQuina llum tan resplendent, el dibuix i les teves paraules, Carme! Sí, conviden a navegar tots els somnis i tot sembla possible.
Una abraçada!
bicicleta esperant que algú la porti a passejar.
ResponEliminaFa uns anys feien tots els dissabtes un recorregut en bicicleta que acabava en el mar, per a recuperar les calories perdudes ens hi fotíem unes cerveses amb una sepieta torrada.
ResponEliminaI tant que els navegarem!!!
ResponEliminaDel tot d'acord, carme, cap somni és en va si el volem navegar!
ResponEliminaM'encanta i així ho penso!
Si demà no plou,pedalaré en una via verda sense sal i navegaré en un mar de somnis :9
ResponEliminagenial wapíssima. bona nit
Tens una col·lecció de dibuixos d'imatges que has anat recollint d'altres blogs que va teixint una xarxa invisible, com un nexe catosfèric que és molt maco :-))
ResponEliminaQue tinguis tants somnis com vulguis i amb ells navegar fins arribar a bon port.
ResponEliminaBona nit,Carme.
Un passeig vora del mar, una delícia!
ResponEliminaHo deixarem per quan faci sol.
Aquesta tarda de la foto, era lluminosa, Garbí, va bé d'aprofitar-la avui, que ha estat un dia gris, oi?
ResponEliminaPere, en mig del vent que ha corregut grans espais, t'envio un Bona nit!
Vigila, Jordi, que no et fotis de trompis!
Pilar, navegarem a favor del vent dels somnis... a tota vela!
És que tot és possible, Galionar, al menys tot el que està per fer (com deia el poeta)
:) Bon cap de setmana.
Montse, potser descansava una mica...
Quins bons records, JP! la bicicleta, la mar, la sepieta i la cervesa!
Despleguem veles, Núria!
Fanalet, au, vinga! puja a bord d'aquest vaixell!
Joana, no ens han pintat un temps gaire engrescador per fer coses a l'aire lliure. Acabem de deixar córrer una sortida al Montseny. Quina ràbia! Que tinguis sort! Un petó, guapa!
Assumpta, no sé ni jo mateixa com és de gran aquesta xarxa, però un dia ho miraré, amb calma, amb tots els dibuixos.
Els meus somnis, Pep, jo diria que sempre m'han dut a bon port. Gràcies! Bona nit.
Sí Glòria, haurem d'esperar que faci més bon temps! Gràcies Guapa!
ResponEliminaQuin mar més guapo, un mar que trobo a faltar! (la bici no, que aquí n'hi ha ple i, de tant en tant, m'apunto a una excursió. Però el mar...)
ResponEliminaBona nit, Carme.
Just abans d'anar a dormir descobreixo el teu esplandit dibuix acompanyat de les paraules més adients. Gràcies Carme. Segur que tindré una bona nit avui.
ResponEliminaFerran, ja sé... el mar et queda una mica lluny, oi? Sort que fas alguna escapada! Bona nit, maco!
ResponEliminaRamon, doncs me n'alegro molt i t'ho desitjo de tot cor. Que passis una moooolt bona nit!
És tota una delícia passejar en bicicleta a la vora del mar, la salabror del mar acaricia la cara,
ResponEliminai sembla que els somnis s'hagin de fer realitat...
Bon cap de setmana,
M. Roser
En els teus dibuixos d'imatges fotogràfiques, no tan sols els saps reproduir exactament, sinó que vas a fer-li sortir la seva ànima, quan els acompanyes amb la poesia!!
ResponEliminaEnhorabona per aquest do que tens!!
Una vegada més, ja pots veure que sempre em sorprens!!
Una abraçada i que tinguis un bon cap de setmana.
Una passejada plena de llum y color. M'hi apunte a fer-la amb tu, Carme.
ResponEliminaFantàstic cant a la llibertat en pedals:)
M'aagrada molt el dibuix i els versos que l'acompanyen
Em fas venir ganes de caminar o pedalar vora el mar... m'hauré de conformar amb la vora del riu!
ResponEliminaQue els somnis ens guiïn sempre sota la llum del sol!
ResponEliminaGràcies, i molt bon cap de setmana Mª Roser!
ResponEliminaMontse, no saps com em fa feliç de llegir-te i saber que hi trobes una mica d'ànima als meus posts. Gràcies!
Yáiza, vora el Sena, també deu tenir el seu encant...
Mònica, i a gaudir de tot del somnis i del sol (o de la pluja).
M'encanta aquest dibuix! És preciós!
ResponElimina