dijous, 24 de novembre de 2011

Desitjos i somnis en subjuntiu


Un post  dedicat  a la Merike,  sobre  la utilització  del subjuntiu:  desitjos,  voluntats, necessitat, emocions...

Desitjo que puguem inventar-nos  la vida.
Vull  que somiem  junts, el millor  futur possible.
Necessito que m'ajudis a regalar somriures.
Cal  que treballem colze  a colze  i dia  a dia.
Volem que vinguis  amb nosaltres.
M'agrada que trobem maneres  de compartir.
M'entristeix que volin tantes  gavines.
M'alegro molt  que llegeixis  el meu bloc.
M'agrada que  em preguntis les  coses  que necessitis.

Merike,  no t'enfadis,  ja sé  que ets  moooolt  més  guapa  que  el meu dibuix! però  no en sé més!

(Per  donar  una ordre  en negatiu,  també  s'utilitza  el subjuntiu)

24 comentaris:

  1. Bon dia, Carme.
    Estic segur que pots inventar un somni per cada un de nosaltres, sense gavines, colza a colza, llegint el teu blog, trobant les respostes que necessitem i deixant volar somriures que tard o d'hora compartirem.

    Avui si que coincidim amb l'hora.

    ResponElimina
  2. Gràcies Carme i bon dia!

    El subjontiu és fins i tot més difícil que no m'he imaginat.

    Desitjo que tothom m'ensenyaria d'aquesta manera!!!

    M'agradaria trobar un enllaç a aquesta classe d'un professor interactiu en català com he trobat en françès:
    Le subjonctif. Emploi du subjonctif

    Una abraçada! (saps que el ç puc fer amb Alt + 0231....)

    ResponElimina
  3. Somnis d'ideals comuns per compartir il·lusions.

    ResponElimina
  4. Bon ús del subjuntiu la Merike ha d'estar contenta del teu dibuix...estem submergits en temps d'imperatiu per desgràcia

    ResponElimina
  5. Per la gent de fora del país el subjuntiu sempre ha estat un mal de cap, ja se'l podrien haver estalviat!

    ResponElimina
  6. Hola Carme, molts dies que no he entrat i et felicito per tots els dibuixos tan teus i espontànis. No sé si els fas molt ràpid o no, però resulten ben equilibrats, ja sabia que eres una artista no sols amb l'escriptura.
    Per la Merike crec que li aniria bé tenir el Xuriguera de tots els verbs, és pràctic fins i tot per l'ortografia.
    Deu haver algú que ensenyi per internet, li vaig buscar dictats i altres coses fàcils de TV3. Tot és difícil.
    No vaig participar en els relats de tardor, vaig veure la fotografia de la pintura, que pot ser molt innovadora pel seu temps, però a mi em desagrada moltíssim. Ho sento. Em fa recordar la gent supermaniàtica i quisquillosa. Fins aviat!

    ResponElimina
  7. Fins el trenet s'ha parat.
    ha llegit interioritzant
    i ha dit dins seu:
    -Aquesta gent van preparats.
    Fins comparteixen el que saben
    que al pròxim pot ajudar.
    això deu ser som l'amistad.-
    Ha callat i ha tirat endavant
    pensant el be que podem fer als altres.
    .............. Anton.

    ResponElimina
  8. Ostres, això sí que és una forma maca d'explicar les coses!! :-))

    Si algú m'hagués explicat a mi les matemàtiques fent-les poesia segur que ara no seria tan talossa :-D

    ResponElimina
  9. Caram quina professora! Quina lliçó magistral! Merike no et queixaràs! És un luxe i un privilegi tenir mestres com la Carme!

    ResponElimina
  10. M'agrada això d'inventar-se la vida i treballar tots plegats, bonic dibuix, bests

    ResponElimina
  11. Merike? No la conec. Vaig a mirar a veure què diu. M'agrada tot el què ha escrit.
    El dibuix, no sé com és, Carme, però trobo que t'ha quedat bé, no?

    ResponElimina
  12. veus fins i tot jo hi he aprés del subjuntiu, cada dia hem d'aprendre i si son frases així millor que millor

    ResponElimina
  13. Que visquin els subjuntius, Merike i Carme!

    ResponElimina
  14. Trobo encoratjadora la paciència de la Merike per expressar-se en català i la desimboltura de la Carme per fer una lliçó de llengua amb poesia. Amb dones així, el món no pot anar malament.

    ResponElimina
  15. Magnífica lliçó de català i de desitjos, Carme; ha trobat una molt bona mestra, la Merike.
    A més, ja tenim un altre dibuix per a la col·lecció de cares!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  16. Merike, jo no sabia aquesta manera de fer la Ç! :)

    Un petó, Montse!

    Elfree, temps difícils, realment!

    XeXu, cada llengua té les seves coses... ja se sap.

    Mª Antònia, gràcies pels teus comentaris als meus dibuixos. Sí que els faig ràpid. bastant.
    El quadre dels relats de tardor a mi tampoc m'agrada! Però vaig participar igualment.

    Anton, gràcies, moltes gràcies. Un abraçada.

    Una abraçada, Assumpta! :)

    porquet, gràcies, també. Ets un solet de porquet! :)

    besets, rosana

    Gràcies, Anna, descobriràs una finlandesa que aprèn a parlar català a través dels blogs. Una passada de dona!

    Gràcies garbí, espero que no vingui cap troll a esmenar-me la plana! :)

    Gràcies, Jordi!

    Una abraçada, Joan!

    Galionar, una més, ja en tinc una colla!

    ResponElimina
  17. No sé si has fet bé els deures, Carme, però t'ha quedat un post la mar de xulo.

    ResponElimina
  18. El subjuntiu conjugat en la primera persona del plural, sona molt bé!
    Si algun dia et decideixes a fer classes, siguin les que siguin, em matricularé allà on sigui. Trobo que és molt fàcil aprendre amb tu.
    Un somriure i una abraçada de bona nit.

    ResponElimina
  19. Moltes gràcies, Glòria!

    Pilar, no sé si podria ensenyar gaires coses... :) Crec però que aquesta explicació subjuntiu és simplificada i una mica enjogassada però correcta. Un somriure i una bona abraçada.

    ResponElimina
  20. Molt bona, Carme! La Merike deu ser l'estudiant de català amb més professors per metre quadrat!

    ps: ànims, Merike, que ho fas molt bé!

    ResponElimina
  21. Un exercici poètic molt interessant...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  22. Només per fer una mica la guitza però "no t'enfadis" diria que és imperatiu.

    ResponElimina
  23. Ferran, la Merike és fantàstica... mira que preguntar-me pel subjuntiu!

    Gràcies M Roser.

    No, no fas la guitza, Salvador. :) M'has fet buscar-ho... per assegurar-me'n, això sí!

    Però és que l'imperatiu, l'ulilitzem per donar les ordres en afirmatiu, per donar-les en negatiu utilitzem el subjuntiu.


    Imperatiu:
    enfada
    enfadi
    enfadem
    enfadeu
    enfadin

    Ex: enfada't si no et dibuixo bé!

    Subjuntiu:

    enfadi
    enfadis
    enfadi
    enfadem
    enfadeu
    enfadin

    No t'enfadis si no t'he dibuixat bé.

    Bé jo no són ni lingüista ni filòloga ni res d'això... eh? Tampoc voldria donar moltes lliçons a la gent. Que per aquí corren persones que en saben un munt més que jo.

    http://www.verbscatalans.com/conj/taula.php?verb=39670630100&forma=enfadar.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari