Un post dedicat a la Merike, sobre la utilització del subjuntiu: desitjos, voluntats, necessitat, emocions...
Desitjo que puguem inventar-nos la vida.
Vull que somiem junts, el millor futur possible.
Necessito que m'ajudis a regalar somriures.
Cal que treballem colze a colze i dia a dia.
Volem que vinguis amb nosaltres.
M'agrada que trobem maneres de compartir.
M'entristeix que volin tantes gavines.
M'alegro molt que llegeixis el meu bloc.
M'agrada que em preguntis les coses que necessitis.
Merike, no t'enfadis, ja sé que ets moooolt més guapa que el meu dibuix! però no en sé més!
(Per donar una ordre en negatiu, també s'utilitza el subjuntiu)
Bon dia, Carme.
ResponEliminaEstic segur que pots inventar un somni per cada un de nosaltres, sense gavines, colza a colza, llegint el teu blog, trobant les respostes que necessitem i deixant volar somriures que tard o d'hora compartirem.
Avui si que coincidim amb l'hora.
Molt bon dia Pep!
ResponEliminaGràcies Carme i bon dia!
ResponEliminaEl subjontiu és fins i tot més difícil que no m'he imaginat.
Desitjo que tothom m'ensenyaria d'aquesta manera!!!
M'agradaria trobar un enllaç a aquesta classe d'un professor interactiu en català com he trobat en françès:
Le subjonctif. Emploi du subjonctif
Una abraçada! (saps que el ç puc fer amb Alt + 0231....)
Somnis d'ideals comuns per compartir il·lusions.
ResponEliminaBon ús del subjuntiu la Merike ha d'estar contenta del teu dibuix...estem submergits en temps d'imperatiu per desgràcia
ResponEliminaPer la gent de fora del país el subjuntiu sempre ha estat un mal de cap, ja se'l podrien haver estalviat!
ResponEliminaHola Carme, molts dies que no he entrat i et felicito per tots els dibuixos tan teus i espontànis. No sé si els fas molt ràpid o no, però resulten ben equilibrats, ja sabia que eres una artista no sols amb l'escriptura.
ResponEliminaPer la Merike crec que li aniria bé tenir el Xuriguera de tots els verbs, és pràctic fins i tot per l'ortografia.
Deu haver algú que ensenyi per internet, li vaig buscar dictats i altres coses fàcils de TV3. Tot és difícil.
No vaig participar en els relats de tardor, vaig veure la fotografia de la pintura, que pot ser molt innovadora pel seu temps, però a mi em desagrada moltíssim. Ho sento. Em fa recordar la gent supermaniàtica i quisquillosa. Fins aviat!
Fins el trenet s'ha parat.
ResponEliminaha llegit interioritzant
i ha dit dins seu:
-Aquesta gent van preparats.
Fins comparteixen el que saben
que al pròxim pot ajudar.
això deu ser som l'amistad.-
Ha callat i ha tirat endavant
pensant el be que podem fer als altres.
.............. Anton.
Ostres, això sí que és una forma maca d'explicar les coses!! :-))
ResponEliminaSi algú m'hagués explicat a mi les matemàtiques fent-les poesia segur que ara no seria tan talossa :-D
Caram quina professora! Quina lliçó magistral! Merike no et queixaràs! És un luxe i un privilegi tenir mestres com la Carme!
ResponEliminaM'agrada això d'inventar-se la vida i treballar tots plegats, bonic dibuix, bests
ResponEliminaMerike? No la conec. Vaig a mirar a veure què diu. M'agrada tot el què ha escrit.
ResponEliminaEl dibuix, no sé com és, Carme, però trobo que t'ha quedat bé, no?
veus fins i tot jo hi he aprés del subjuntiu, cada dia hem d'aprendre i si son frases així millor que millor
ResponEliminaQue visquin els subjuntius, Merike i Carme!
ResponEliminaTrobo encoratjadora la paciència de la Merike per expressar-se en català i la desimboltura de la Carme per fer una lliçó de llengua amb poesia. Amb dones així, el món no pot anar malament.
ResponEliminaMagnífica lliçó de català i de desitjos, Carme; ha trobat una molt bona mestra, la Merike.
ResponEliminaA més, ja tenim un altre dibuix per a la col·lecció de cares!
Una abraçada.
Merike, jo no sabia aquesta manera de fer la Ç! :)
ResponEliminaUn petó, Montse!
Elfree, temps difícils, realment!
XeXu, cada llengua té les seves coses... ja se sap.
Mª Antònia, gràcies pels teus comentaris als meus dibuixos. Sí que els faig ràpid. bastant.
El quadre dels relats de tardor a mi tampoc m'agrada! Però vaig participar igualment.
Anton, gràcies, moltes gràcies. Un abraçada.
Una abraçada, Assumpta! :)
porquet, gràcies, també. Ets un solet de porquet! :)
besets, rosana
Gràcies, Anna, descobriràs una finlandesa que aprèn a parlar català a través dels blogs. Una passada de dona!
Gràcies garbí, espero que no vingui cap troll a esmenar-me la plana! :)
Gràcies, Jordi!
Una abraçada, Joan!
Galionar, una més, ja en tinc una colla!
No sé si has fet bé els deures, Carme, però t'ha quedat un post la mar de xulo.
ResponEliminaEl subjuntiu conjugat en la primera persona del plural, sona molt bé!
ResponEliminaSi algun dia et decideixes a fer classes, siguin les que siguin, em matricularé allà on sigui. Trobo que és molt fàcil aprendre amb tu.
Un somriure i una abraçada de bona nit.
Moltes gràcies, Glòria!
ResponEliminaPilar, no sé si podria ensenyar gaires coses... :) Crec però que aquesta explicació subjuntiu és simplificada i una mica enjogassada però correcta. Un somriure i una bona abraçada.
Molt bona, Carme! La Merike deu ser l'estudiant de català amb més professors per metre quadrat!
ResponEliminaps: ànims, Merike, que ho fas molt bé!
Un exercici poètic molt interessant...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Només per fer una mica la guitza però "no t'enfadis" diria que és imperatiu.
ResponEliminaFerran, la Merike és fantàstica... mira que preguntar-me pel subjuntiu!
ResponEliminaGràcies M Roser.
No, no fas la guitza, Salvador. :) M'has fet buscar-ho... per assegurar-me'n, això sí!
Però és que l'imperatiu, l'ulilitzem per donar les ordres en afirmatiu, per donar-les en negatiu utilitzem el subjuntiu.
Imperatiu:
enfada
enfadi
enfadem
enfadeu
enfadin
Ex: enfada't si no et dibuixo bé!
Subjuntiu:
enfadi
enfadis
enfadi
enfadem
enfadeu
enfadin
No t'enfadis si no t'he dibuixat bé.
Bé jo no són ni lingüista ni filòloga ni res d'això... eh? Tampoc voldria donar moltes lliçons a la gent. Que per aquí corren persones que en saben un munt més que jo.
http://www.verbscatalans.com/conj/taula.php?verb=39670630100&forma=enfadar.