Després del Paint ho he intentat amb pinzells:
Amb el text sobreposat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Fantàstic Carme, t'ha quedat molt bonic!!! De segur que el Manel n'estarà ben content!!!
ResponEliminaquina imatge més evocadora,dóna tranquilitat
ResponEliminaLa pintura esta molt be,requetebe!!! però la Marato de TV3 es una mamonada que reparteix els calers entre els exufats i mai se sap en que acaba tanta "investigació" i mira que jo d'això en sé un rato perque una vegada vaig cedir un disc per a que en treguessin profit per a investigar i mai se va saber on van anar a parar els diners que fores molts . com a set o 8 millions de pesetes (esque jo encara compto amb pesetes que així m'enganyen menys)i em van difamar i estafar de mala manera i no em van voler fer ni un trist contracte, i andemes van corrompre a la discogràfica, i a un diari que també es va quedar amb una part o amb el total d'una promocio de collons . Total que en vaig sortir amb un disgust del 15 . Així que jo aquestes coses organitzades desde "DALT" per a tranquilitzar consciències colectives i tal, no me les crec....
ResponEliminaLa pintura està mol dolça i es preciosa, no em faria res de tenir-la penjada al meu estudi ans al contrari...Te la compro!!!!
A Torelló l'aquarel·la ens ha agradat molt, així com el poema d'en Josep Manuel.
ResponEliminaEntenc el que comenta en Miquel Àngel. I que consti que no ho dic per quedar bé amb tothom. Algun dia n'haurem de parlar. Jo, com ell, també he tingut algun disgust del quinze, en aquests temes.
T'ha quedat molt "guapo"!
ResponEliminaJo, que no tinc estudi, el penjaria amb molt de gust a la saleta.
Que passis un bon dia!
La (doble) pintura em relaxa sobremanera, m'agrada moltíssim, Carme.
ResponEliminaEl comentari d'en Miquel Àngel em sap molt de greu, no perquè no me'l cregui sinó perquè temo que pugui ser cert el que diu. O que com a mínim hi hagi una part de veritat. De totes maneres, per mi continua sent una iniciativa solidària molt important, i sí crec que els diners que se n'obtenen serveixen realment per a investigar i fer un camí important. Això no treu que, com ell diu, és probable que hi hagi males gestions (i/o males formes en la gestió) en més d'un cas. Una llàstima si és així.
Es preciós, CARME, molt, molt maco, així com el text d'en JOSEP MANEL.
ResponEliminaEn quant al comentari d'en MIQUEL ÀNGEL, em passa com al FERRAN, estic segura que és cert, i em sap greu que tingués aquesta mala experiència, però jo segueixo confiant en que, en general, les coses es fan bé.
Cada pintura és millor que l'anterior, almenys a mi m'ho sembla...
ResponEliminaLa color del text seria un bon títol per al matrimoni de la lletra amb la llum. Preciosos tots dos.
ResponEliminaUna abraçada
Salut i Terra
És una preciositat.
ResponEliminaPel que fa al que comenta Miquel Àngel és el mateix que passa quan fem una aportació per a una ONG, per exemple. No estem segurs que la nostra ajuda arribarà on ha d'arribar ni com serà gestionada ni si es beneficiarà qui no hauria de beneficiar-se. Sempre ens quedarà el dubte i sempre ho pense però de vegades participe. Què podem fer?
Joana, espero que sí o millor dit, crec que sí que està content! Gràcies!
ResponEliminaMoltes gràcies, Mireia!
Miquel Àngel, aix! jo que cada cop sóc més descreguda de tot i menys innocent, i només em falten les teves dures i tristes experiències :) Segur que tens raó. I em sembla trist. Aquesta mena de coses haurien de funcionar, que la gent és molt solidària i es recullen molts diners. Però què fem... res? No sé mai què coi he de fer amb aquestes coses. Com les ONG, igual, mai saps si són de confiança o no. Bé ara jo hi estic posada. Pel que fa a comprar-me'l, em sap greu però ja està venut!, bé reservat, perquè a l'exposició hi anirà igualment. Un altre dia te'n pinto un altre! :)
Jordi, dons em sap greu que tu també hagis tingut un disgust...
Gràcies, Glòria!
Tens raó Ferran, és una llàstima que hi hagi males gestions en aquestes coses i d'alguna manera, hem de fer alguna cosa. :)
Assumpta, i mira ho seguiré intentant!
Elfree, moltes gràcies, guapa!
Moltíssimes gràcies Francesc. Em quedo el teu títol i el poso al post. Com un regal que completa. Gràcies!
Noves Flors, doncs a vegades fem una cosa i altes vegades una altra, suposo que depenen del moment nostre, del nostre optimisme o pessimisme... de moment els dibuixos que he fet per la marató aniran cap allà, tots. Ara ja no canviaré d'idea.
Carme , una aquarel·la preciosa
ResponEliminaque jo també et compraria, bé jo te'n compraria moltes i les penjaria en el lloc més visible de casa...
Pel que fa al comentari del Miquel Àngel, no sé sempre que participes en un acte solidari corres un risc, ja que és molt difícil fer-ne el seguiment, però és que sinó no faríem res , a no ser que ajudem personalment a la persona que ho necessita(que és el que a mi més em plau), però això no ho podem fer sempre...
Amb el que no estic d'acord és que els que tenim bona voluntat, ho fem per tranquil·litzar-nos la consciència, si us plau , no generalitzem...deu haver-hi de tot.
Bona setmana,
M. Roser
M Roser, gràcies per les teves paraules.
ResponEliminaDe moment unes quantes aniran a l'exposició de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, si es venen per la Marató, doncs me n'alegraré. Si no es venen us les regalaré als que us agradin. :)