divendres, 18 de novembre de 2011

Al bell mig del camp


Heu vist  mai un arbre  enfadat?  Doncs  l'hauríeu d'haver  vist,  quan des  de lluny  va espiar-me  el dibuix.  Era  aquest  arbre del mig.  No s'ho podia  creure,  els  pollancres  s'assemblaven força  als  que hi havia,  el xiprer  es  feia  força  reconeixedor,  però  ell...  i ell què?  no tenia dret a  que tothom el pogués  identificar?  No tenia dret  a ser  un arbre de la seva  espècie  i no pas  un arbre anònim?  L'hauríeu d'haver  vist. Tot  ell  es  va eriçar, es  va   enrevenxinat  i  mireu  va quedar  així.  Tenia raó,  no s'hi assembla  gens...


Des  de casa  i a distància, amb  el Paint, vaig  intentar  retornar-li  la seva  forma  perduda.  Quan vaig  tornar  encara  no estava  content  del tot.  L'anonimat  segueix  sense  agradar-li.  Vaig  haver  de mirar cap a una altra  banda  perquè  em deixés  tranquil·la.


De  pollancres  n'hi havia  diferents grups.  Només els quedaven fulles  a dalt  de tot,  i encara  ben verdes.


No, no és  ell...  no em vaig  veure  pas  en cor  de tornar-ho  a intentar.  És  un arbre  veí,  que  va creure  que  aquest  protagonisme    ja era  prou  homenatge  i  no es  va queixar ni un minut  de l'anonimat  forçós.


21 comentaris:

  1. A part de les pintures que m'agraden, m'he quedat amb això:
    i ell què? no tenia dret a que tothom el pogués identificar? No tenia dret a ser un arbre de la seva espècie i no pas un arbre anònim?

    Una frase molt ben trobada, Carme.

    ResponElimina
  2. L'observació de l'entorn ens sorpren amb coses que ens passen decepercebudes quan només "mirem".
    T'hi has fixat, al primer dibuis de paint com l'arbre que dius que es va enfadar escridassa al xiprer?
    M'agrada més en l'aquarel-la, que sembla una flama o un palmell obert.

    ResponElimina
  3. Ja ja ja! l'arbre enfadat! L'arbre que també volia anonimat! És igual, no ens enfadarem amb l'arbre nosaltres! gràcies a ell has pintat un munt! :)
    Patonets!

    ResponElimina
  4. A mi m'agraden totes les teves pintures i dibuixos i trobo que cada dia et surten millor...a i m'ho sembla...jiji l'arbre enfadat m'ha fet molta gràcia!

    ResponElimina
  5. Gràcies, Anna! La tercera aquarel·la, vols dir la de l'arbre gran a primer pla? Bé no és que no sàpiga comptar fins a tres, però podria ser la tercera aquarel·la o la tercera imatge. I la teva opinió, senyu pintora, em serveix de molt!

    Pilar, he, he, he, No M'hi havia fixat, no! Així estava més enfadat del que jo em pensava! Tens sempre una visió acurada i alternativa de les coses que m'encanta!

    Gerònima, no ens enfadarem no... i tant que no! Gràcies per venir, nineta!

    Elfree, moltíssimes gràcies pels ànims!

    ResponElimina
  6. Aquest arbre "enrevenxinat" t'ha fet treballar de valent. I és un gran artista, de fet. Desitgem, doncs, que estigui empipadot durant uns quants apunts més.
    (t'he agafat un dibuix de l'any 2010 per il·lustrar un apunt que posaré ben aviat; gràcies!)

    ResponElimina
  7. Potser si, enlloc d'enfadar-se, s'hagués quedat una mica quiet, relaxat, i hagués somrigut, t'hauria estat més fàcil de dibuixar... I és que hi ha cada arbre amb un geni!! :-DD

    Mira l'arbre veí, que maco ha quedat, i ell content!! :-)

    M'ha agradat la forma d'explicar-ho! hehehe i, per descomptat, els dibuixos-pintura!!

    ResponElimina
  8. La tercera aquarel.la, d'aquarel.la si, la de l'arbre gran, i l'última, la del paller també és molt bonica. Si, si ,si... segueix, segueix així. Vas mooooolt bé. Fora les pors. Els colors, la combinació segueix essent igual de bona que amb el Paint. Tira milles, Carme, que vals!

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies a tu, Jordi!

    Assumpta, moltes gràcies, l'arbre veí, s'hi posava bé! :) (pobret arbret, a sobre que no el pinto bé li dono la culpa a ell) Un petó.

    Gràcies per tornar, Anna! Gràcies per l'aclariment! :)

    ResponElimina
  10. Aquest arbre llegeix el futur, sap el què ens caurà a sobre i per això fa cara d'enfadat.

    ResponElimina
  11. Aquestes aquareles cada dia estan més bé.......aviat el paint quedarà en segon pla. ho presento...:-)

    ResponElimina
  12. És que els arbres també ténen els seus dies, com les persones. De vegades t'hi pots comunicar i de vegades no. Quan em toca esporgar-ne, n'hi ha alguns amb els quals ens entenem de seguida i ells mateixos em diuen com volen el tallat i n'hi ha d'altres amb els que no hi ha manera, hi dóno voltes i més voltes i m'arribo a col·lapsar (i si paro bé l'orella puc escoltar el seu riure foteta mentre sembla que em digui: "avui no me la foteràs!")

    ResponElimina
  13. Caram Carme, has fet tot un estudi d'aquest paisatge...
    M'ha agradat això de l'arbre enfadat,
    però malgrat tot ha estat més protagonista que els altres...
    No sents curiositat per saber quin tipus d'arbre és? jo sí!!!
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  14. identificat ho està. potser no sabem el seu nom xò sabem exactament de quin es tracta. inconfundible.

    com m'agradaria saber dibuixar la meitat de bé que ho fas! son preciosos!!!!

    ResponElimina
  15. Montse, potser sí que tens raó!

    garbí, el Paint el tinc tan a mà sempre! Però podria ser que tinguessis raó!

    Joan, he, he, he, ja tens raó, ja, tenen el seu caràcter, també, com les persones!

    Mª Roser, doncs sí que tinc curiositat, molta. Si no hagués estat ocupada amb els pinzells i els papers, si hagués estat com abans que jo no pintava. Saps què hagués fet? Acostar-m'hi ben a prop a veure la forma de els fulles i l'escorça i si ni així el coneixia, collir una fulla per buscar-lo al meu llibre d'arbres... però no es pot estar per tot. Vaig pintar i no el vaig identificar. He passat moltes vacances fent això i ara conec una pila d'arbres, però em queda molt per aprendre. :) Bona nit i un petonàs, M Roser!

    rits, ens hem creuat els comentaris... jo era al Vuit8ena i tu aquí! Jo voldria saber el seu nom! Em repeteixo molt si dic que tot és posar-s'hi i que jo abans no en sabia? :)

    ResponElimina
  16. Les aquarel·les precioses, com sempre. I el paint. Ho fas molt bé.
    M'hi quedat amb ganes de saber de quina classe és aquest arbre amb tant de caràcter. Tu ho saps?

    ResponElimina
  17. Un arbre enrevenxinat ja ha de fer por, ja...

    Escolta, com t'ho fas? M'ho sembla a mi o cada dia tens una producció d'aquarel·les més i millors?

    ResponElimina
  18. Glòria no ho sé pas. El veia de lluny i tot i que he après mica en mica una pila d'arbres. No el vaig saber identificar. I sí que m'he quedat amb els ganes!

    porquet, totes aquestes que vaig penjant aquest mes, són del pont de Tots Sants. El vam dedicar a això, a pintar cada dia una estona. Gràcies!

    ResponElimina
  19. Que macos Carme, cada cop et queden millor aquestes pintures, te'n surts la mar de bé. M'agrada la de l'arbre que no es queixa.

    ResponElimina
  20. Poc a poc, XeXu, de moment estic a l'estadi de dibuixos pintats... em sembla que encara no arribo a pintures. :) Gràcies, maco!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari