dissabte, 12 de novembre de 2011

Geometries Clandestines 17 - recta

SI TENIM DOS  PUNTS,  A i B,  SEMPRE HI HA UNA RECTA  QUE PASSA PER TOTS  DOS


Tu i jo som  com dos punts.
Sempre hi ha una recta  que ens uneix.
Nosaltres  la limitem fent  un segment.
Un fragment de l'infinit.

22 comentaris:

  1. A algunes persones, el que les uneix, més que una recta és una carretera plena de corbes.

    ResponElimina
  2. I si ens ajuntem formarem un sol punt, girant la recta al nostre voltant podrem viatjar a qualsevol lloc de l'univers ... sempre que ho fem plegats.

    Bona nit Carme:)

    ResponElimina
  3. Hehe, XeXu... optimista!! :) Però és veritat, no sempre és una recta tan perfecta la que passa per tots dos. Aquesta que ens presentes m'agrada, perquè a més posa les coses molt fàcils, a B, perquè pugui arribar on és A ;-)

    ResponElimina
  4. A mi també m'agraden més les corves. Un post molt romàntic.^-^

    ResponElimina
  5. Jo potser sempre faig d'advocat del diable, però precisament a vegades és la recta la que desnuneix a dues persones, sobretot si no se sap girar adequadament una mica de tant en tant per arribar a l'altre punt.

    ResponElimina
  6. Jo diria que sempre hi ha una línia que passa per dos punts, però entre
    punt i punt, pot haver-hi moltes corbes i giragonses...
    Bona nit i bon diumenge,
    M. Roser

    ResponElimina
  7. Em fan molta gràcia les vostres interpretacions... totes tenen el seu què...

    ResponElimina
  8. Oooh, que bonic!
    M'agrada la teua col·lecció geomètrica i clandestina, ja feia temps que no la visitàvem.

    ResponElimina
  9. El problema, de vegades, és que en aquest segment delimitat pels punts A i B, també hi ha infinits punts. I després està la paradoxa de Zenó.

    ResponElimina
  10. Si vas en bicicleta faràs més camí i arribaràs a l'altre punt . va bé desviar-se de la tangencial :)
    Nanit Carme. Tenim les Itineràncies poètiquea al caure :)

    ResponElimina
  11. I si no la limitéssim? i si permetéssim que fos un segment dinàmic? a estones més curt, a estones més llarg... a gust dels punts?
    Una abraçada! Enorme! :)

    Gerònima

    ResponElimina
  12. Realment, XeXu, hi ha persones així, que en comptes de buscar el camí més curt, busquen el més llarg. :)

    Pere, que bonic! T'hauré d'afegir a les meves geometries!

    Ferran , el pobre punt A, ho té una mica més costa amunt... ;)

    Gràcies Maria!

    Laura, a vegades no cal girar gens per arribar-hi, però tot són maneres, oi?

    M Roser, poden ser-hi... o no!

    Moltíssimes gràcies, Noves Flors! M'ha vingut de gust continuar les geometries una mica més.

    Jp, infinits punts hi són, sense cap dubte, però la paradoxa de Zenó no ens afecta en aquest cas... :)

    Et faré cas, doncs i agafaré la bici! Itineràncies clandestines en aquest cas! ;)

    ResponElimina
  13. Gerònima, quina idea més bona! Jo m'hi apunto de seguida... una flexibilitat molt creativa! Una abraçada igual d'enorme per a tu, també!

    ResponElimina
  14. Sempre m'ha agradat molt això de les "Geometries clandestines" :-))

    En aquest cas, penso que la línia recta sempre hi existeix, ara bé, moltes vegades som nosaltres mateixos que no la sabem trobar i anem ben perduts fent giravolts :-)

    ResponElimina
  15. La línea recta marca sempre la distància més curta, encara que, com en aquest cas, sigui perpendicular.
    És un camí ple de paratges, que són els punts que uneix. En alguns paga la pena aturar-se.

    Bon dia, Carme!

    ResponElimina
  16. Que bonic, si dos persones volen sempre es connectaran estiguen on estiguen, bsts

    ResponElimina
  17. carme...
    ja ho saps...
    el problema per a mi és la limitació que nosaltres mateixes hi posem...
    projectar formes en l'infinit és tan creatiu i saludable...
    els segments estan bé, són el camí senzill i segurament més pur i essencial, però trobar i poder experimentar les incomptables maneres de relacionar-se amb els altres és enormement enriquidor i engrescador...
    imaginar i cercar noves maneres de viure, sentir, estimar,... tot un repte!
    ;)

    un petó de diumenge carme!

    ResponElimina
  18. Existeix, Assumpta, i tant que existeix! La geometria és clara. Entre dos punts sempre hi ha una recta que els uneix. La sabrem trobar o no... això és cosa nostra!

    Pilar, aturar-se i a vegades anar endavant i endarrere... :) M'has fet riure amb la teva perpendicular!

    Gràcies, rosana, besets!

    mar, deixem l'infinit fora de nosaltres i ens perdem un munt de vida, allà fora. Una vida per inventar, encara per inventar!

    ResponElimina
  19. El problema és, a vegades, els obstacles que s'interposen en aquesta línia recta...

    ResponElimina
  20. Hi has vist tres dimensions, Jordi? :) M'agrada la sensació d'anar més enllà, geometries sense fronteres...

    porquet, sempre n'hi ha d'obstacles! Sempre!

    ResponElimina
  21. Es que la perpendicularitat és de vegades costaruda...Jo també ric.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari