D'una foto de Galionar
El fruit hi és, ferm. L'arbre, buit dels seus fruits, serà el teixit de demà.
Dalt d'una branca el teu bes. I el gaudi, com un significat que es descobreix en el missatge de cada gest. Trobat en cada mot que dibuixem sobre la pell, com un regal que mai no hem buscat.
..................................................................................................................................carme
El temps passava
el forrellat dels dies
quan les acàcies
ombrejaven la porta
i al silló
l'aigua fresca
......................................................................................................................miquel àngel tena
Trobar-te la pell
brodada de petons...
Insignies d'estima
caragols als cor.
l'arbre barrunta, humil,
la desfullada,
petó a la terra llaurada
volarà la coixinada
a nou destí.
I esdevindrà la corriola
en el nou abril.
Petons a pell i a terra
ompliran gerra
de nous destins.
.................................................................................................................................... Anton.
Trobar petons penjats dels arbres... Quina collita més bonica!
ResponEliminaEl temps passava
ResponEliminael forrelat dels dies
quan les acàcies
Hombrejaven la porta
i al sillò
l'aigua fresca
els regals mai buscats són els únics regals..
ResponEliminam'agrada la imatge de petons penjats de l'arbre com si fossin pometes rodones i vermelles que fan de bon mossegar..:)
Fa estona que em tens aquí llegint i rellegint les teves paraules i imaginant-me aquests arbre tan maco amb branques de petons i el meu temps teixit amb diferents colors i textures...
ResponEliminaCom ha anat canviant segons el moment!!...
Gràcies per fer-me adonar d'aquesta realitat amb aquesta imatge tan bonica feta de paraules!!
Una abraçada.
Que bonic aquest poema arbre de vida.
ResponEliminaBon dia Carme!
ResponEliminaTrobo preciós "dalt d'una branca el teu bes"...aquestes paraules emocionen els meus sentits! Feliç dia!
ResponEliminaDesprés de la pluja, potser si és cert que en els arbres hi ha petons, i en les taulades de les cases i a dins a casa i també en trobo en els teus dibuixos.
ResponEliminaBon dia, Carme.
Imaginar petons a les branques és maquíssim! :-)
ResponEliminaTrobar-te la pell
ResponEliminabrodada de petons...
Insignies d'estima
caragols als cor.
l'arbre barrunta, humil,
la desfullada,
petó a la terra llaurada
volarà la coixinada
a nou destí.
I esdevindrà la corriola
en el nou abril.
Petons a pell i a terra
ompliran gerra
de nous destins.
.............. Anton.
A poc a poc vaig refent el ritme.
Tu ens en fas cada dia un, de regal carme.
ResponEliminagràcies , aprofita el sol que avui ha sortit :)
Cabana assolellada, com diu Joana. Eixim de la fosca.
ResponEliminaEs respira molta pau entre tants colors, vida i natura.
ResponEliminaUn dibuix genial!!!
T'ha quedat preciosa, Carme, més bonica que l'original. I les teves paraules, què puc dir-ne? Guardo silenci per mostrar la meva admiració.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Imagino el temps teixidor molt content del resultat dels colors i les textures de la cabana, a la vora de la qual viu l'arbre carregat de petons.
ResponEliminaEm quedo amb l'arbre que buida els seus fruits per teixir el futur. Sempre aquesta mirada endavant que tant necessitem.
ResponEliminaUn bes sempre dóna fruits, i un bes, tens raó, pot ser com unregal que mai no has buscat.
ResponEliminaMolt bonic, Carme.
Ohhh, quin arbre més bonic
ResponEliminaA vegades hi ha imatges que no saps d'on et surten, Judit!
ResponEliminaGràcies per aquest regal, Miquel Àngel!
lolita, encara me'ls fas més temptadors, així!
Montse, gràcies a tu per llegir-me tant bé!
Gràcies, Montse!
Jp, ara ja, bona nit!
Gràcies, Marta, feliç vespre!
Pep, Bona nit, em sembla surrealista contestar els bons dies amb bones nits... :)
Gràcies, Assumpta!
Anton, moltes gràcies a tu pel poema-regal també... tu no el perds mai el ritme... l'agafes a l'instant!
Joana, un dia preciós, avui!
Jordi, eixim, eixim!
Hi ha llocs especials i mirades atentes, que jo copio. Gràcies Joana!
Galionar, moltes gràcies per la teva mirada atenta que m'inspira les ganes de dibuixar i d'escriure. Una abraçada!
Pilar, em fas somriure, deu pensar, el temps, que li ha sortit prou bé el teixit! :)
Joan, no l'hauríem de perdre mai!
Gràcies Marta!
Mireia, m'alegro que t'agradi.
Com t'ho fas per empescar-te cada dia una petita obra d'art???
ResponEliminaAixò del petó a la branca ho trobo preciós!
Moltíssimes gràcies, Glòria!
ResponEliminaNo he pogut evitar treure el nas per aquesta porta mig oberta...
ResponEliminaSort que el temps teixeix amb fils de colors diferents, sinó seria una mica avorrit...
ResponEliminaM'agradaria trobar un dia l'arbre dels petons, la seva fruita deu ser d'allò més dolça...
Bon vespre,
M. Roser