dimecres, 23 de novembre de 2011

Cabana

D'una foto de  Galionar

El temps teixeix cada segon amb un fil, colors diversos, textures canviants.
El fruit hi és, ferm.  L'arbre, buit dels seus fruits, serà el teixit de demà.


Dalt d'una branca el teu bes.  I el gaudi, com un significat que es descobreix en el missatge de cada gest. Trobat en cada mot que dibuixem sobre la pell, com un regal que mai no hem buscat.
..................................................................................................................................carme


El temps passava 
el forrellat dels dies
quan les acàcies
ombrejaven la porta
i al silló 
l'aigua fresca
......................................................................................................................miquel àngel tena


Trobar-te la pell
brodada de petons...
Insignies d'estima
caragols als cor.
l'arbre barrunta, humil,
la desfullada,
petó a la terra llaurada
volarà la coixinada
a nou destí.
I esdevindrà la corriola
en el nou abril.
Petons a pell i a terra
ompliran gerra
de nous destins.
.................................................................................................................................... Anton.

23 comentaris:

  1. Trobar petons penjats dels arbres... Quina collita més bonica!

    ResponElimina
  2. El temps passava
    el forrelat dels dies
    quan les acàcies
    Hombrejaven la porta
    i al sillò
    l'aigua fresca

    ResponElimina
  3. els regals mai buscats són els únics regals..
    m'agrada la imatge de petons penjats de l'arbre com si fossin pometes rodones i vermelles que fan de bon mossegar..:)

    ResponElimina
  4. Fa estona que em tens aquí llegint i rellegint les teves paraules i imaginant-me aquests arbre tan maco amb branques de petons i el meu temps teixit amb diferents colors i textures...
    Com ha anat canviant segons el moment!!...
    Gràcies per fer-me adonar d'aquesta realitat amb aquesta imatge tan bonica feta de paraules!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Que bonic aquest poema arbre de vida.

    ResponElimina
  6. Trobo preciós "dalt d'una branca el teu bes"...aquestes paraules emocionen els meus sentits! Feliç dia!

    ResponElimina
  7. Després de la pluja, potser si és cert que en els arbres hi ha petons, i en les taulades de les cases i a dins a casa i també en trobo en els teus dibuixos.
    Bon dia, Carme.

    ResponElimina
  8. Imaginar petons a les branques és maquíssim! :-)

    ResponElimina
  9. Trobar-te la pell
    brodada de petons...
    Insignies d'estima
    caragols als cor.
    l'arbre barrunta, humil,
    la desfullada,
    petó a la terra llaurada
    volarà la coixinada
    a nou destí.
    I esdevindrà la corriola
    en el nou abril.
    Petons a pell i a terra
    ompliran gerra
    de nous destins.
    .............. Anton.
    A poc a poc vaig refent el ritme.

    ResponElimina
  10. Tu ens en fas cada dia un, de regal carme.
    gràcies , aprofita el sol que avui ha sortit :)

    ResponElimina
  11. Cabana assolellada, com diu Joana. Eixim de la fosca.

    ResponElimina
  12. Es respira molta pau entre tants colors, vida i natura.

    Un dibuix genial!!!

    ResponElimina
  13. T'ha quedat preciosa, Carme, més bonica que l'original. I les teves paraules, què puc dir-ne? Guardo silenci per mostrar la meva admiració.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  14. Imagino el temps teixidor molt content del resultat dels colors i les textures de la cabana, a la vora de la qual viu l'arbre carregat de petons.

    ResponElimina
  15. Em quedo amb l'arbre que buida els seus fruits per teixir el futur. Sempre aquesta mirada endavant que tant necessitem.

    ResponElimina
  16. Un bes sempre dóna fruits, i un bes, tens raó, pot ser com unregal que mai no has buscat.
    Molt bonic, Carme.

    ResponElimina
  17. A vegades hi ha imatges que no saps d'on et surten, Judit!

    Gràcies per aquest regal, Miquel Àngel!

    lolita, encara me'ls fas més temptadors, així!

    Montse, gràcies a tu per llegir-me tant bé!

    Gràcies, Montse!

    Jp, ara ja, bona nit!

    Gràcies, Marta, feliç vespre!

    Pep, Bona nit, em sembla surrealista contestar els bons dies amb bones nits... :)

    Gràcies, Assumpta!

    Anton, moltes gràcies a tu pel poema-regal també... tu no el perds mai el ritme... l'agafes a l'instant!

    Joana, un dia preciós, avui!

    Jordi, eixim, eixim!

    Hi ha llocs especials i mirades atentes, que jo copio. Gràcies Joana!

    Galionar, moltes gràcies per la teva mirada atenta que m'inspira les ganes de dibuixar i d'escriure. Una abraçada!

    Pilar, em fas somriure, deu pensar, el temps, que li ha sortit prou bé el teixit! :)

    Joan, no l'hauríem de perdre mai!

    Gràcies Marta!

    Mireia, m'alegro que t'agradi.

    ResponElimina
  18. Com t'ho fas per empescar-te cada dia una petita obra d'art???
    Això del petó a la branca ho trobo preciós!

    ResponElimina
  19. No he pogut evitar treure el nas per aquesta porta mig oberta...

    ResponElimina
  20. Sort que el temps teixeix amb fils de colors diferents, sinó seria una mica avorrit...
    M'agradaria trobar un dia l'arbre dels petons, la seva fruita deu ser d'allò més dolça...
    Bon vespre,
    M. Roser

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari