dilluns, 21 de novembre de 2011

Relats conjunts - La tardor - 2

Arcimboldo  estava  orgullós  del seu  quadre!  Tothom li valorava  molt!  Podia  vendre'l  i segurament  guanyaria  uns  bons  dinerons,  o  exposar-lo  amb  els  altes  quadres  seus,  de fruites  i verdures  amb  forma humana. No hi ha  dubte   que això  era ben original.  A  ningú  més  que a ell se li havia  acudit.

Un dia,  un  company seu, escriptor  i  artista  com ell,  va proposar  d'acostar  l'art  a la gent  del carrer.  Que  cadascun d'ells  deixés un escrit  o un quadre en algun lloc.  Com que poca  gent  del poble  sabia  llegir, Arcimboldo  va  decidir  portar  aquest  quadre  al carrer.    Els  seus  companys  li deien que  segur que algú  se l'emportaria, que  a tothom li agradaria  tant...

Al cap de pocs  dies,  va  anar  a mirar  el seu quadre i era  brut, moll,  descolorit  i  esparracat.  No  li va  fer  gens  de pena.  Simplement  va  adonar-se  que  aquell  quadre  ningú  no se'l posaria  al menjador  de casa  seva.


Relats Conjunts d'aquest mes


PD:  Amb  disculpes   a  Arcimboldo,  però  ja veieu  que  lluny  de  ficar-me  amb el seu quadre,  que  no és  la meva  intenció...   he explicat  uns  fet s basats en la realitat.  :)  Però,  és  cert que  jo no me'l posaria!

27 comentaris:

  1. Crec que ho entés tot....Arcimboldo Jesús M? bon relat Carme!

    ResponElimina
  2. Elfree, és una broma sobre la proposta d'en Jesús M Tibau, evidentment... i és que després de dir-me en els comentaris d'ahir que la gent s'emportaria el meu dibuix, avui... estava mullat, per terra i ben arrugat... i m'ha fet tanta gràcia veure'l així que ni l'he llençat a la paperera... cosa que havia d'haver fet, ara és un paperot que embruta. Totes les coses tenen diversos punts de vista.

    ResponElimina
  3. Pobre Arcimboldo!!! Segur que a la Itàlia de l'època també va fer uns dies de tempestes que van ser les causants de tot!!
    Arcimboldo, no et desanimis!! :-))

    Mira que m'agradava poc aquest quadre... i ara has aconseguit que em causi tendresa! :-)

    ResponElimina
  4. El poble li dona la raó, ell ja sabia que no era bo.

    ResponElimina
  5. I encara com la gent d'aquell poble no van intentar anar arrancant un a un els objectes que componen el quadre, per aprofitar-los a casa: per exemple, el tronxo del birret per fer-lo servir com a penjador, els raïms per acompanyar una bona arengada, la fulla del front com a taparrabos per a un que no té calçotets, les fustes del vestit per falcar alguna porta... No, jo tampoc no me'l penjaria a casa:)
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. No comparis aquest quadre del Sr. Arcimboldo amb el teu que vas deixar penjant aguantat les inclemències del temps. Són estils diferents!! :-))
    Jo el teu si que me'l penjaria al menjador... i aquest el posaria a la cuina, que li escau més. :-DD

    ResponElimina
  7. Ja ja ja, al meu menjador tampoc hi cap ja ja ja

    Petonàs

    ResponElimina
  8. jejejej Carme sempre la claves per un costat o per l'altre.
    A veure si m'ispiro amb aquest quadre :)
    Bona tarda plujosa...

    ResponElimina
  9. Ha, ha, ha (avui és la segona vegada que em fas somriure, cosa que no em ve gens malament: la pluja, el desencís -esperat de tota manera...).

    ResponElimina
  10. Bon vespre!!

    Aquí el servei tècnic de Blogger. Hem rebut el seu missatge d'auxili. Els problemes persisteixen? És vostè qui no pot deixar missatges o els seus lectors que tenen dificultats per deixar-los aquí? :-)

    ResponElimina
  11. Assumpta, tranquil·la que no es va desanimar no!

    Mira't això

    Montse, ja passa això, en el fons ho saps...

    Galionar, de fet potser ho van intentar, el quadre estava força destrossat! :)

    he, he, he, Mc! Ets genial! Gràcies! Estils diferents, encara ric ara... clar ell és pintor i jo només jugo! :)

    Petonès, Dani!

    Bona tarda Joana, segur que t'inspires!

    Noves flors... si no ens ho muntem una mica nosaltres... estaríem deprimits als menys 4 anys!

    ResponElimina
  12. Assumpta, sóc jo que no podia deixar missatges, he anat al teu blog de resistència per mirar de fer el mateix que l'altre cop. No m'ha funcionat del tot, però, ara puc deixar-los, al menys sense perfil: deixant nom i URL. I mira vaig tirant així...

    Gràcies, un servei molt eficaç, el teu blog de resistència! ;)

    ResponElimina
  13. Havies d'haver-lo signat. La gent no entén d'art, però la signatura sí que li haguera resultat coneguda.

    ResponElimina
  14. Ostres, sí, CARME, ja ho havia vist... la que està feta amb tot de peixos és impressionant, eh?

    En fi, si el bon home es guanyava la vida així, doncs ja va bé, no? :-))

    Què estrany això que et passa. Però ara, aquí si que surts tu, amb la foto i tal... Aquest de Blogger tenen cada cosa, com sempre ho estan remenant tot i canviant interfícies i coses rares, si s'estessin quietets! Si nosaltres només volem penjar posts i comentar i ja està :-D

    Hahahaha JOTAPÉ!!! Ets boníssim!! Ves, potser sí que va ser això!!

    ResponElimina
  15. Realment costa d'entendre que la gent es pengés aquest quadre al menjador. Però ja se sap que hi ha gustos per a tothom. Em sap greu que el teu dibuix acabés com el del Arcimboldo. El teu si que l penjaria a casa meva!

    ResponElimina
  16. Ara potser lluiria a les verduleries.

    ResponElimina
  17. Sembla que s'està posant de moda això de participar per partida doble. Primer ho va dir l'Assumpta i ara veig això. M'agrada, m'agrada.

    El que no m'agrada és el que li han fet al pobre Arcimboldo.

    ResponElimina
  18. Una mica estrafet si que ho és aquest quadre , jo tampoc el penjaria, però els teus sí...I malaguanyat el teu que va acabar per terra...
    Bona nit,
    M. Roser

    ResponElimina
  19. Ostres! és que va ploure massa aviat i potser encara no l'havia vist ningú el teu quadre! Pobret tot moll... :(
    Ara ho has de tornar a provar però plastificat. Que si es mulla no passa res! i ja veuràs com no dura! :)
    Patonets guapa!
    (Els havia llegit tots dos aquest matí però m'ha sigut impossible deixar-te comentaris! vinga errors i errors!)

    ResponElimina
  20. hehehe, he necessitat els comentaris per acabar-ho d'entendre.
    Però és cert, jo tp me l'enduria. Això si, i si el deixéssin on no es pogués mullar? és clar que un quadre sobre la tardor tb ha d'esperar la pluja!

    ResponElimina
  21. Jp... he, he, he... la meva signatura coneguda! :D

    Assumpta, va com va, a estones no puc de cap manera i a estones sí. Avui m'he connectat moltes estones i cada cop m'ha passat igual.

    Glòria, només era una copia treta per l'impressora... no et sàpiga gens de greu!

    Potser sí, Rafel!

    Marcel, mira ell no s'ho ha pres pas malament, eh? :)

    Gràcies, M Roser!

    Gerònima, no, no, ja no hi torno... :) jo també he tingut molts problemes avui amb els comentaris!

    rits, mira com sóc que li he traspassat la meva anècdota! però no s'ha enfadat, no!

    ResponElimina
  22. Tal vegada, si veiessis el dibuix enmarcat i penjat a una paret, canviaries d'opinió.
    Que trist, el relat!!!

    ResponElimina
  23. Ei, Pilar, no és que no valori el pintor i la seva feina, eh? que això només ho fa algú que en sap molt molt, de pintar... però malgrat això, a mi el resultat no se'm fa agradable per veure'l de manera molt propera...

    I em sap greu que el trobis trist, només volia ser una broma, amb barreja de realitat i ficció!

    ResponElimina
  24. Home, jo tampoc em penjaria el quadre, almenys massa a la vista. I mira que m'agrada la tardor, però aquest quadre fa una mica més de por que d'element decoratiu...

    ResponElimina
  25. Quan parlava del dibuix enmarcat, em referia al teu. Aquest de l'Arcimboldo, no crec que el pengés enlloc, sense entrar a valorar si és bo o no, ja que no en tinc ni idea, de pintar.
    La tristesa em ve de pensar que el teu dibuix va acabar per terra, a causa de la pluja capritxosa.
    Desprès he pensat que nomès era una còpia.
    Bona nit, bonica.

    ResponElimina
  26. XeXu, una mica de por sí que fa, és com un monstre, oi?

    Pilar, ja t'asseguro jo, que pintar això de l'Arcimboldo és molt difícil! :) però el resultat fa l'efecte que fa. I no és mnolt agradable.

    I el meu, evidentment, era una còpia treta per l'impressora! Bona nit, maca, i gràcies per tornar!

    ResponElimina
  27. Ostres, CARME, és veritat, a vegades et funciona i a vegades no.

    Has provat de canviar de navegador? Passar de Chrome a Firefox o, fins i tot (i quina por fa dir-ho) a Explorer? És que no sento que li passi a ningú més... és ben estrany...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari