Arcimboldo estava orgullós del seu quadre! Tothom li valorava molt! Podia vendre'l i segurament guanyaria uns bons dinerons, o exposar-lo amb els altes quadres seus, de fruites i verdures amb forma humana. No hi ha dubte que això era ben original. A ningú més que a ell se li havia acudit.
Un dia, un company seu, escriptor i artista com ell, va proposar d'acostar l'art a la gent del carrer. Que cadascun d'ells deixés un escrit o un quadre en algun lloc. Com que poca gent del poble sabia llegir, Arcimboldo va decidir portar aquest quadre al carrer. Els seus companys li deien que segur que algú se l'emportaria, que a tothom li agradaria tant...
Al cap de pocs dies, va anar a mirar el seu quadre i era brut, moll, descolorit i esparracat. No li va fer gens de pena. Simplement va adonar-se que aquell quadre ningú no se'l posaria al menjador de casa seva.
Relats Conjunts d'aquest mes
PD: Amb disculpes a Arcimboldo, però ja veieu que lluny de ficar-me amb el seu quadre, que no és la meva intenció... he explicat uns fet s basats en la realitat. :) Però, és cert que jo no me'l posaria!
PD: Amb disculpes a Arcimboldo, però ja veieu que lluny de ficar-me amb el seu quadre, que no és la meva intenció... he explicat uns fet s basats en la realitat. :) Però, és cert que jo no me'l posaria!
Crec que ho entés tot....Arcimboldo Jesús M? bon relat Carme!
ResponEliminaElfree, és una broma sobre la proposta d'en Jesús M Tibau, evidentment... i és que després de dir-me en els comentaris d'ahir que la gent s'emportaria el meu dibuix, avui... estava mullat, per terra i ben arrugat... i m'ha fet tanta gràcia veure'l així que ni l'he llençat a la paperera... cosa que havia d'haver fet, ara és un paperot que embruta. Totes les coses tenen diversos punts de vista.
ResponEliminaPobre Arcimboldo!!! Segur que a la Itàlia de l'època també va fer uns dies de tempestes que van ser les causants de tot!!
ResponEliminaArcimboldo, no et desanimis!! :-))
Mira que m'agradava poc aquest quadre... i ara has aconseguit que em causi tendresa! :-)
El poble li dona la raó, ell ja sabia que no era bo.
ResponEliminaI encara com la gent d'aquell poble no van intentar anar arrancant un a un els objectes que componen el quadre, per aprofitar-los a casa: per exemple, el tronxo del birret per fer-lo servir com a penjador, els raïms per acompanyar una bona arengada, la fulla del front com a taparrabos per a un que no té calçotets, les fustes del vestit per falcar alguna porta... No, jo tampoc no me'l penjaria a casa:)
ResponEliminaUna abraçada.
No comparis aquest quadre del Sr. Arcimboldo amb el teu que vas deixar penjant aguantat les inclemències del temps. Són estils diferents!! :-))
ResponEliminaJo el teu si que me'l penjaria al menjador... i aquest el posaria a la cuina, que li escau més. :-DD
Ja ja ja, al meu menjador tampoc hi cap ja ja ja
ResponEliminaPetonàs
jejejej Carme sempre la claves per un costat o per l'altre.
ResponEliminaA veure si m'ispiro amb aquest quadre :)
Bona tarda plujosa...
Ha, ha, ha (avui és la segona vegada que em fas somriure, cosa que no em ve gens malament: la pluja, el desencís -esperat de tota manera...).
ResponEliminaBon vespre!!
ResponEliminaAquí el servei tècnic de Blogger. Hem rebut el seu missatge d'auxili. Els problemes persisteixen? És vostè qui no pot deixar missatges o els seus lectors que tenen dificultats per deixar-los aquí? :-)
Assumpta, tranquil·la que no es va desanimar no!
ResponEliminaMira't això
Montse, ja passa això, en el fons ho saps...
Galionar, de fet potser ho van intentar, el quadre estava força destrossat! :)
he, he, he, Mc! Ets genial! Gràcies! Estils diferents, encara ric ara... clar ell és pintor i jo només jugo! :)
Petonès, Dani!
Bona tarda Joana, segur que t'inspires!
Noves flors... si no ens ho muntem una mica nosaltres... estaríem deprimits als menys 4 anys!
Assumpta, sóc jo que no podia deixar missatges, he anat al teu blog de resistència per mirar de fer el mateix que l'altre cop. No m'ha funcionat del tot, però, ara puc deixar-los, al menys sense perfil: deixant nom i URL. I mira vaig tirant així...
ResponEliminaGràcies, un servei molt eficaç, el teu blog de resistència! ;)
Havies d'haver-lo signat. La gent no entén d'art, però la signatura sí que li haguera resultat coneguda.
ResponEliminaOstres, sí, CARME, ja ho havia vist... la que està feta amb tot de peixos és impressionant, eh?
ResponEliminaEn fi, si el bon home es guanyava la vida així, doncs ja va bé, no? :-))
Què estrany això que et passa. Però ara, aquí si que surts tu, amb la foto i tal... Aquest de Blogger tenen cada cosa, com sempre ho estan remenant tot i canviant interfícies i coses rares, si s'estessin quietets! Si nosaltres només volem penjar posts i comentar i ja està :-D
Hahahaha JOTAPÉ!!! Ets boníssim!! Ves, potser sí que va ser això!!
Realment costa d'entendre que la gent es pengés aquest quadre al menjador. Però ja se sap que hi ha gustos per a tothom. Em sap greu que el teu dibuix acabés com el del Arcimboldo. El teu si que l penjaria a casa meva!
ResponEliminaAra potser lluiria a les verduleries.
ResponEliminaSembla que s'està posant de moda això de participar per partida doble. Primer ho va dir l'Assumpta i ara veig això. M'agrada, m'agrada.
ResponEliminaEl que no m'agrada és el que li han fet al pobre Arcimboldo.
Una mica estrafet si que ho és aquest quadre , jo tampoc el penjaria, però els teus sí...I malaguanyat el teu que va acabar per terra...
ResponEliminaBona nit,
M. Roser
Ostres! és que va ploure massa aviat i potser encara no l'havia vist ningú el teu quadre! Pobret tot moll... :(
ResponEliminaAra ho has de tornar a provar però plastificat. Que si es mulla no passa res! i ja veuràs com no dura! :)
Patonets guapa!
(Els havia llegit tots dos aquest matí però m'ha sigut impossible deixar-te comentaris! vinga errors i errors!)
hehehe, he necessitat els comentaris per acabar-ho d'entendre.
ResponEliminaPerò és cert, jo tp me l'enduria. Això si, i si el deixéssin on no es pogués mullar? és clar que un quadre sobre la tardor tb ha d'esperar la pluja!
Jp... he, he, he... la meva signatura coneguda! :D
ResponEliminaAssumpta, va com va, a estones no puc de cap manera i a estones sí. Avui m'he connectat moltes estones i cada cop m'ha passat igual.
Glòria, només era una copia treta per l'impressora... no et sàpiga gens de greu!
Potser sí, Rafel!
Marcel, mira ell no s'ho ha pres pas malament, eh? :)
Gràcies, M Roser!
Gerònima, no, no, ja no hi torno... :) jo també he tingut molts problemes avui amb els comentaris!
rits, mira com sóc que li he traspassat la meva anècdota! però no s'ha enfadat, no!
Tal vegada, si veiessis el dibuix enmarcat i penjat a una paret, canviaries d'opinió.
ResponEliminaQue trist, el relat!!!
Ei, Pilar, no és que no valori el pintor i la seva feina, eh? que això només ho fa algú que en sap molt molt, de pintar... però malgrat això, a mi el resultat no se'm fa agradable per veure'l de manera molt propera...
ResponEliminaI em sap greu que el trobis trist, només volia ser una broma, amb barreja de realitat i ficció!
Home, jo tampoc em penjaria el quadre, almenys massa a la vista. I mira que m'agrada la tardor, però aquest quadre fa una mica més de por que d'element decoratiu...
ResponEliminaQuan parlava del dibuix enmarcat, em referia al teu. Aquest de l'Arcimboldo, no crec que el pengés enlloc, sense entrar a valorar si és bo o no, ja que no en tinc ni idea, de pintar.
ResponEliminaLa tristesa em ve de pensar que el teu dibuix va acabar per terra, a causa de la pluja capritxosa.
Desprès he pensat que nomès era una còpia.
Bona nit, bonica.
XeXu, una mica de por sí que fa, és com un monstre, oi?
ResponEliminaPilar, ja t'asseguro jo, que pintar això de l'Arcimboldo és molt difícil! :) però el resultat fa l'efecte que fa. I no és mnolt agradable.
I el meu, evidentment, era una còpia treta per l'impressora! Bona nit, maca, i gràcies per tornar!
Ostres, CARME, és veritat, a vegades et funciona i a vegades no.
ResponEliminaHas provat de canviar de navegador? Passar de Chrome a Firefox o, fins i tot (i quina por fa dir-ho) a Explorer? És que no sento que li passi a ningú més... és ben estrany...