- Ja sabreu què dir-vos? - m'havia preguntat el meu marit, no blocaire.
No em va caldre donar-li gaires respostes... al cap de poca estona, xerràvem sense parar com si ens coneguéssim de tota la vida.
Ells, en Josep Lluís i l'Enric, amb paciència, anaven escoltant i preguntant i dient alguna cosa de tant en tant. Quan podien i trobaven un espai. Potser exagero, o no.La meva comanda estava a punt, i immediatament vaig endreçar-hi els bolis i llapis que portava escampats per la bossa.
Moltes gràcies, Assumpta! Oi que són macos? Un estoig per portar a la cartera de feina i un altre per la bossa petita i una funda per les ulleres.
I no se n'han escapat pas... em va semblar que no els importava tenir una nova personalitat en el món de les fotos de joguina:
No pares!!!
ResponEliminaFeu goig!
un bon dilluns als quatre! ;)
Els estoigs són xulíssims!
Mare de déu, quina trobada, quina conjunció de planetes! Ja sé que alguns ho teniu per la mà, però per mi mirar aquestes fotos és com veure les dels caps d'estat que es troben per alguna cimera. Normalment no estan junts, cadascú al seu país, però algun dia es troben, i en queden fotos per la posteritat, és clar. Aquesta trobada és una mica això. Planyo una mica els marits, però a banda d'això, quin parell de bèsties pardes que us vau trobar...
ResponEliminaEstava mirant les fotos abans de llegir el text, perquè estava parlant per telèfon, i estava pensant, aquestes caretes em sonen.
ResponEliminaEncantat de saludar-vos.
ResponEliminaM'encanten! La trobada i les noves fotos que algun dia il-lustraran tota una sèrie de còmics...
ResponEliminaCaram, veig que aquest cap de setmana ha estat desvirtualitzador per molts! ;)
ResponEliminaEsteu estupendes!
llàstima que en el meu cas jo no portava la càmera, hi vaig pensar quan ja estava tot dat i beneït, tchts,tchts...
Montse
Holaaaaa!! sóc la de l'armilla de floretes!! :-DD
ResponEliminaSí, tal com diu la CARME, l'estona va passar volant! Dues hores i mitja que van semblar "compactades" :-))
El que va dir l'ENRIC sobre si ja sabríem què dir-nos, és una de les pors que jo abans tenia amb les trobades... ara ja m'estic adonant que no hi ha motiu per patir i que, justament, el que passa és que hi ha tantes coses de les que parlar, que "no callem"... ;-))
Ahir, quan la CARME va tenir els dibuixos fets, els va passar per veure si ens agradaven... ens hauríeu d'haver vist a en Josep Lluís i a mi encantats, bocabadats i rient!! No sé com ho fa, però sempre troba els quatre "trets" més definidors i... no sé... és que ens hi assemblem!! :-)) (en Josep Lluís diu que l'ha tret més guapo!) hehehe
Carme, et pispo la foto dels estoigs que t'ha quedat impressionant i jo no en vaig fer i me l'emporto al blog d'artesania!! ;-))
Xulíssims, els estoigs, fanalet! I el de les ulleres, és una mica més gruixut i més rígids que els altres, per protegir millor! ;)
ResponEliminaxeXu, no els planyis gens, al menys pel que fa al meu, tenia l'opció de venir o no venir, ell va triar venir, jo no el vaig pas obligar! :)
Jp, ja veus... li vaig explicat tot el que havia rigut amb tu el divendres a la tarda, no et van pas xiular les orelles?
Jordi, gràcies, igualment!
Pilar, el còmic dels blogs! Retrats de joguina de blocaires!
Montse, devia haver-hi alguna conjunció de planetes! :)
I tant que sí! Assumpta! la foto és ben teva!
ResponEliminaI ens van quedar moltes, moltes coses per dir... que ja trobaran un altre moment!
Va ser un gran plaer i una estona bonica.
Imatge pispada, post fet! :-D
ResponEliminaI tant que ens van quedar coses per dir!! ;-))
Que maques, senyor, quin goig...
ResponEliminaJa ja ja! quin goig tots quatre! m'agrada l'aclariment que fas del teu marit "no blocaire" com si al món hi haguessin dues classes de persones: blocaires i no blocaires!
ResponEliminaPatonets!
Saps, aquest pensament de "Ja sabrem què dir-nos?" va ser just el que vaig tenir jo fa uns dies mentre em dirigia al Viena de Reus per trobar-me també amb l'Assumpta i en Josep Lluís. Però va ser just començar a parlar i comprovar que, i tant que sabíem que dir-nos i al final a mi també se'm va fer molt curt. :-))
ResponEliminaCom li he dit a l'Assumpta, quan descobreixes que la persona i la blogaire són una sola cosa és clar que si la blogaire et cau bé quan la desvirtualitzes no pot ser diferent.
T'han quedat uns dibuixos molt ben fets, són ben bé ells!
Zel... m'has fet riure amb això de maques! Quin goig, en un sentit segur, quin plaer, quina bona estona! Gràcies!
ResponEliminaGerònima, ah! però és que no és així? ;) Blocaire i no blocaires. No hi ha res més a dir! :) Petonets, bonica!
Ei, Mc, has arribat quan escrivia!
ResponEliminaCom que els coneixes, això que són ben bé ells, m'ho prenc com un elogi molt gran. NO hi ha sorpreses, o molt poques... jo he de dir que totes les sorpreses que he tingut han estat bones.
A veure Carmeta--- Tu que et Chutes per a ser tant superactiva i disfrutar tant de la vida ???? I si no et chutes em de quedar a dinar a Sant Cugat per que me'expliquis com ho fas , Carai!!!
ResponEliminaSe us veu molt contentes, bon senyal. Els estoigs bonics, bonics.
ResponEliminaFantàstic, parella de súper blocàires!! La desvirtualització la tinc pendent amb totes dues, em farà molta il.lusió poder-la fer realitat algun dia :))
ResponEliminaCelebro la trobada, i celebro la crònica que ens en feu!
Bravo per la trobada. M'ha agradat la broma del Xexu dient que sembla una cimera, en aquest cas de dues blocàires de màxim nivell.
ResponEliminaEh....que aquí a Girona també tenim un Viena!!!!! Ho dic per si un dia veniu.......m'hi apunto...;). Amb el vostre permís.
ResponEliminaostres!
ResponEliminaquins estoigs més bonics!
haurem de fer comandes ja ho veig...
casualitats de la vida...
feia temps que no anava al viena de pelai i aquestes dues setmanes anteriors l'he tornat a visitar... hagués estat massa coincidir-hi!
petons a tota la colla!
No, Miquel Àngel, no em chuto, no... i mira és molt fàcil d'explicar, aprofito les ocasions... per disfrutar de la vida. Si trobem l'ocasió de dinar a Sant Cugat, doncs també! :) Amb molt de gust!
ResponEliminaOi que sí, Noves Flors?
També l'aprofitarem aquesta ocasió, Ferran!
Ramon, en XeXu, ja saps que és una mica exagerat... :)
Ah! La propera al Viena de Girona, doncs! I tant que sí!
mar, que bo, si no ens trobem de casualitat, l'haurem de tornar a buscar, l'ocasió, eh? Un petó, bonica!
Bé, després de passar per ca l'Assumpta, visita obligada i volguda al teu bloc, Carme!
ResponEliminaCom ja li he dit a l'Assumpta, m'ha fet molta gràcia (diria il·lusió i tot!) veure que us heu conegut! Que maco!
Me n'alegro que la trobada anés tan i tan bé. Mira que jo no penso massa en desvirtualitzar-me, però... trobo molt maco que gent que es cau tan bé virtualment parlant, trobi el moment per trobar-se de carn i ossos.
Abraçades!
Ja vinc del blog de l'Assumpta i ja sé de la vostra trobada, però aquí he trobat imatges noves...La dels estoigs, molt macos i pràctics i com no podien faltar, els teus dibuixos.
ResponEliminaUn bon record de la vostra trobada, que m'ha agradat molt que la compartíssiu.
Una abraçada.
Bé, aquest Viena és especial, hi va treballar la meva filla fa tres estius (o quatre?), com passa el temps! I hi vam anar a celebrar el meu aniversari!
ResponEliminaTambé hi guardo un record molt especial del meu inici al món dels blocs perquè un pare que havia perdut el seu fill explicava algunes anècdotes dels moments que hi passava amb ell en aquest Viena. Jo encara no tenia bloc però el visitava sovint... bé, no ens posem serioses i enhorabona per la trobada! És xulíssim anar-se trobant blocaires pel camí!
Mare de Déu, tenir por de no saber què dir-se i veure com passen dues hores i mitja sense ni adonar-se'n! Ja m'imagino la cara dels marits, rient per sota el nas. És bonic que de mica en mica es produeixin aquests desvirtualitzacions, i tant que sí! S'engrandeixen les amistats i a més, de passada s'engrandeix l'àlbum de les caricatures blogueres, que són tot un tresor. També els estoigs són una preciositat.
ResponEliminaFelicitats a totes dues (o a tots quatre), i una forta abraçada!
Així que aquesta és la famosa Assumpta ... increïble, m'encanta!!
ResponEliminaSegur que no us han faltat temes de conversa perquè les dues sou molt xerraires.
El dibuix perfecte.
Dos petons, dues abraçades i bona nit Carme.
Carme, es veu que ningú està segur quan tens un llapis a la mà, cap amagatall no deu ser bo...
ResponEliminaAviat tindràs tota una col·lecció (en aquest cas de retrats).
Ai els homes, pensar-se que no tenieu coses per dir-vos!!!
Petons,
M. Roser
Desvirtualitzar sempre m'ha semblat emocionant. Sobretot per comprovar si es manté la química o no nascuda ja de forma virtual.
ResponEliminaPer cert, sortiu guapíssimes! ;)
Acabo de passar per ca l'Assumpta i li he dit el mateix que a tu, crec que aquesta iniciativa de trobar-vos fa molt més humans els blocs i la gent, les persones, que s'amaguen al darrere. Quina envegeta que feu! Els estoigs són preciosos i els teus dibuixos clavadets. Repetiu quan pugueu!
ResponEliminaHan quedat xulíssims els dibuixos de l'Assumpta i el Josep Lluís!!! estic contenta per vosaltres....una bona i profitosa trobada, converses, estoigs...fets per l'Assumpta quin plaer!
ResponEliminaQuè bonic tot plegat!!! dsvirtualitzar-se té màgia!
ResponEliminaMe n'alegro moltíssim que la trobada anés tan bé i passéssiu una estona tan entrenyable.
Els dibuixos son una passada!!
Ah, i per cert, com li he dit a l'Assumpta, si arribeu a quedar divendres encara ens haguéssim trobat, ja que vaig estar dinant allà mateix!! (i força tard, que vaig sortir de treballar a les 16h)
Gràcies Carme! Sí, la veritat és que vam estar molt bé. És cert que l'Enric i jo, vam escoltar molt més que parlar. Per això ja hi ha l'Assumpta. Ella et va guanyar a tu en quant a la xerrera. La veritat és que no crec que la pugui guanyar ningú (bé potser la Pila Rahola, he he). I moltes gràcies pel retrat, m'has fet uns ulls preciosos. Gràcies de debò. :)
ResponEliminaÉs que sóc molt comunicativa!! :-DDD
ResponEliminaYáiza, gràcies per la teva il·lusió, és com un regalet! :)
ResponEliminaGràcies a tu també, Montse! Una abraçada.
Cèlia, jo no sabia tantes coses d'aquest Viena! I sí, trobar blocaires en persona sempre és un plaer.
Galionar, les coses van com van... era molt estrany que no sabéssim què dir... jo no m'ho pensava pas! Una abraçada.
Pere, t'equivoques, jo no sóc gaire xerraire! Encara que no t'ho creguis! :)
Petons, Mª Roser, miraré d'anar eixamplant la Col·lecció de retrats de blocaires, mica en mica.
Gràcies, Joanfer, una abraçada.
Carina, ho intentarem! Gràcies!
Elfree, ben aprofitada, és cert!
Aix! per un dia, rits! que divertit hagués estat trobar-nos de casualitat! :)
Josep Lluís, guanyar-me a mi no costa gaire, jo no sóc xerraire. M'agrada parlar, però no em considero gens xerraire. Callo molt i molt. Si estic en un tu a tu, vaig parlant, però en els grups de gent més aviat callo.
Digues que sí, Assumpta, més que jo!
Wapíssims tots...sí senyor i força xerrameca que d'això en sabem. Felicitats x la trobada :)
ResponEliminaSaber escoltar és una gran virtut ;-))
ResponEliminaAh! CARME, tu també comuniques moltíssim, fins i tot mentre escoltes, amb la mirada, el gest, el somriure, l'expressió atenta, la rialla...
Gràcies, Joana!
ResponEliminaI moltes més gràcies, Assumpta!
felicitats, feu cara de satisfacció.
ResponElimina:) No m'estranya, Montse, va ser divertit!
ResponEliminaOooh! Ja havia llegit el post de l'Assumpta i ara he buscat el teu perquè suposava que també n'havies de parlar! Ara he conegut el motiu pel qual us vau trobar... per a que et fes arribar aquests magnífics treballs manuals que fa l'Assumpta! Són preciosos!
ResponEliminaHehe, ja veig les vostres pobres parelles intentant posar cullerada però vosaltres dominant absolutament el camp de joc de la conversa! Blogaires al poder!
Un potxó per a tots!
Paraula de comprovació: liquat (deu ser per aquests dies tan passats per aigua!)