dilluns, 14 de novembre del 2011

Desvirtualitzant...

I
Tot  i que el Viena  del carrer  Pelai  no és  el Viena de Reus  i que  és més  aviat sorollós ...  vam passar-hi  una molt bona estona, que  va   ens passar  volant.


-  Ja  sabreu  què  dir-vos? -  m'havia  preguntat  el meu marit,  no blocaire.


No em va caldre donar-li  gaires  respostes...  al cap de poca  estona,  xerràvem sense  parar  com si ens  coneguéssim de tota  la vida.


Ells,  en Josep Lluís  i l'Enric, amb  paciència,  anaven escoltant  i  preguntant  i  dient alguna cosa  de tant  en tant.  Quan  podien  i  trobaven un espai.  Potser exagero,  o  no.


La  meva comanda  estava  a punt,  i immediatament  vaig  endreçar-hi  els  bolis  i llapis  que portava  escampats  per  la bossa.


Moltes  gràcies,  Assumpta! Oi que són macos?  Un estoig  per portar a  la  cartera  de feina  i un altre  per  la bossa petita i una  funda  per les  ulleres.



















I no se  n'han escapat  pas...  em va semblar  que no  els importava  tenir  una nova  personalitat  en el món  de  les fotos  de joguina:


                                                                         




41 comentaris:

  1. No pares!!!

    Feu goig!
    un bon dilluns als quatre! ;)
    Els estoigs són xulíssims!

    ResponElimina
  2. Mare de déu, quina trobada, quina conjunció de planetes! Ja sé que alguns ho teniu per la mà, però per mi mirar aquestes fotos és com veure les dels caps d'estat que es troben per alguna cimera. Normalment no estan junts, cadascú al seu país, però algun dia es troben, i en queden fotos per la posteritat, és clar. Aquesta trobada és una mica això. Planyo una mica els marits, però a banda d'això, quin parell de bèsties pardes que us vau trobar...

    ResponElimina
  3. Estava mirant les fotos abans de llegir el text, perquè estava parlant per telèfon, i estava pensant, aquestes caretes em sonen.

    ResponElimina
  4. M'encanten! La trobada i les noves fotos que algun dia il-lustraran tota una sèrie de còmics...

    ResponElimina
  5. Caram, veig que aquest cap de setmana ha estat desvirtualitzador per molts! ;)

    Esteu estupendes!

    llàstima que en el meu cas jo no portava la càmera, hi vaig pensar quan ja estava tot dat i beneït, tchts,tchts...

    Montse

    ResponElimina
  6. Holaaaaa!! sóc la de l'armilla de floretes!! :-DD

    Sí, tal com diu la CARME, l'estona va passar volant! Dues hores i mitja que van semblar "compactades" :-))

    El que va dir l'ENRIC sobre si ja sabríem què dir-nos, és una de les pors que jo abans tenia amb les trobades... ara ja m'estic adonant que no hi ha motiu per patir i que, justament, el que passa és que hi ha tantes coses de les que parlar, que "no callem"... ;-))

    Ahir, quan la CARME va tenir els dibuixos fets, els va passar per veure si ens agradaven... ens hauríeu d'haver vist a en Josep Lluís i a mi encantats, bocabadats i rient!! No sé com ho fa, però sempre troba els quatre "trets" més definidors i... no sé... és que ens hi assemblem!! :-)) (en Josep Lluís diu que l'ha tret més guapo!) hehehe

    Carme, et pispo la foto dels estoigs que t'ha quedat impressionant i jo no en vaig fer i me l'emporto al blog d'artesania!! ;-))

    ResponElimina
  7. Xulíssims, els estoigs, fanalet! I el de les ulleres, és una mica més gruixut i més rígids que els altres, per protegir millor! ;)

    xeXu, no els planyis gens, al menys pel que fa al meu, tenia l'opció de venir o no venir, ell va triar venir, jo no el vaig pas obligar! :)

    Jp, ja veus... li vaig explicat tot el que havia rigut amb tu el divendres a la tarda, no et van pas xiular les orelles?

    Jordi, gràcies, igualment!

    Pilar, el còmic dels blogs! Retrats de joguina de blocaires!

    Montse, devia haver-hi alguna conjunció de planetes! :)

    ResponElimina
  8. I tant que sí! Assumpta! la foto és ben teva!

    I ens van quedar moltes, moltes coses per dir... que ja trobaran un altre moment!

    Va ser un gran plaer i una estona bonica.

    ResponElimina
  9. Imatge pispada, post fet! :-D

    I tant que ens van quedar coses per dir!! ;-))

    ResponElimina
  10. Ja ja ja! quin goig tots quatre! m'agrada l'aclariment que fas del teu marit "no blocaire" com si al món hi haguessin dues classes de persones: blocaires i no blocaires!
    Patonets!

    ResponElimina
  11. Saps, aquest pensament de "Ja sabrem què dir-nos?" va ser just el que vaig tenir jo fa uns dies mentre em dirigia al Viena de Reus per trobar-me també amb l'Assumpta i en Josep Lluís. Però va ser just començar a parlar i comprovar que, i tant que sabíem que dir-nos i al final a mi també se'm va fer molt curt. :-))
    Com li he dit a l'Assumpta, quan descobreixes que la persona i la blogaire són una sola cosa és clar que si la blogaire et cau bé quan la desvirtualitzes no pot ser diferent.
    T'han quedat uns dibuixos molt ben fets, són ben bé ells!

    ResponElimina
  12. Zel... m'has fet riure amb això de maques! Quin goig, en un sentit segur, quin plaer, quina bona estona! Gràcies!

    Gerònima, ah! però és que no és així? ;) Blocaire i no blocaires. No hi ha res més a dir! :) Petonets, bonica!

    ResponElimina
  13. Ei, Mc, has arribat quan escrivia!
    Com que els coneixes, això que són ben bé ells, m'ho prenc com un elogi molt gran. NO hi ha sorpreses, o molt poques... jo he de dir que totes les sorpreses que he tingut han estat bones.

    ResponElimina
  14. A veure Carmeta--- Tu que et Chutes per a ser tant superactiva i disfrutar tant de la vida ???? I si no et chutes em de quedar a dinar a Sant Cugat per que me'expliquis com ho fas , Carai!!!

    ResponElimina
  15. Se us veu molt contentes, bon senyal. Els estoigs bonics, bonics.

    ResponElimina
  16. Fantàstic, parella de súper blocàires!! La desvirtualització la tinc pendent amb totes dues, em farà molta il.lusió poder-la fer realitat algun dia :))

    Celebro la trobada, i celebro la crònica que ens en feu!

    ResponElimina
  17. Bravo per la trobada. M'ha agradat la broma del Xexu dient que sembla una cimera, en aquest cas de dues blocàires de màxim nivell.

    ResponElimina
  18. Eh....que aquí a Girona també tenim un Viena!!!!! Ho dic per si un dia veniu.......m'hi apunto...;). Amb el vostre permís.

    ResponElimina
  19. ostres!
    quins estoigs més bonics!
    haurem de fer comandes ja ho veig...

    casualitats de la vida...
    feia temps que no anava al viena de pelai i aquestes dues setmanes anteriors l'he tornat a visitar... hagués estat massa coincidir-hi!
    petons a tota la colla!

    ResponElimina
  20. No, Miquel Àngel, no em chuto, no... i mira és molt fàcil d'explicar, aprofito les ocasions... per disfrutar de la vida. Si trobem l'ocasió de dinar a Sant Cugat, doncs també! :) Amb molt de gust!

    Oi que sí, Noves Flors?

    També l'aprofitarem aquesta ocasió, Ferran!

    Ramon, en XeXu, ja saps que és una mica exagerat... :)

    Ah! La propera al Viena de Girona, doncs! I tant que sí!

    mar, que bo, si no ens trobem de casualitat, l'haurem de tornar a buscar, l'ocasió, eh? Un petó, bonica!

    ResponElimina
  21. Bé, després de passar per ca l'Assumpta, visita obligada i volguda al teu bloc, Carme!

    Com ja li he dit a l'Assumpta, m'ha fet molta gràcia (diria il·lusió i tot!) veure que us heu conegut! Que maco!

    Me n'alegro que la trobada anés tan i tan bé. Mira que jo no penso massa en desvirtualitzar-me, però... trobo molt maco que gent que es cau tan bé virtualment parlant, trobi el moment per trobar-se de carn i ossos.

    Abraçades!

    ResponElimina
  22. Ja vinc del blog de l'Assumpta i ja sé de la vostra trobada, però aquí he trobat imatges noves...La dels estoigs, molt macos i pràctics i com no podien faltar, els teus dibuixos.
    Un bon record de la vostra trobada, que m'ha agradat molt que la compartíssiu.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  23. Bé, aquest Viena és especial, hi va treballar la meva filla fa tres estius (o quatre?), com passa el temps! I hi vam anar a celebrar el meu aniversari!
    També hi guardo un record molt especial del meu inici al món dels blocs perquè un pare que havia perdut el seu fill explicava algunes anècdotes dels moments que hi passava amb ell en aquest Viena. Jo encara no tenia bloc però el visitava sovint... bé, no ens posem serioses i enhorabona per la trobada! És xulíssim anar-se trobant blocaires pel camí!

    ResponElimina
  24. Mare de Déu, tenir por de no saber què dir-se i veure com passen dues hores i mitja sense ni adonar-se'n! Ja m'imagino la cara dels marits, rient per sota el nas. És bonic que de mica en mica es produeixin aquests desvirtualitzacions, i tant que sí! S'engrandeixen les amistats i a més, de passada s'engrandeix l'àlbum de les caricatures blogueres, que són tot un tresor. També els estoigs són una preciositat.
    Felicitats a totes dues (o a tots quatre), i una forta abraçada!

    ResponElimina
  25. Així que aquesta és la famosa Assumpta ... increïble, m'encanta!!
    Segur que no us han faltat temes de conversa perquè les dues sou molt xerraires.
    El dibuix perfecte.

    Dos petons, dues abraçades i bona nit Carme.

    ResponElimina
  26. Carme, es veu que ningú està segur quan tens un llapis a la mà, cap amagatall no deu ser bo...
    Aviat tindràs tota una col·lecció (en aquest cas de retrats).
    Ai els homes, pensar-se que no tenieu coses per dir-vos!!!
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  27. Desvirtualitzar sempre m'ha semblat emocionant. Sobretot per comprovar si es manté la química o no nascuda ja de forma virtual.
    Per cert, sortiu guapíssimes! ;)

    ResponElimina
  28. Acabo de passar per ca l'Assumpta i li he dit el mateix que a tu, crec que aquesta iniciativa de trobar-vos fa molt més humans els blocs i la gent, les persones, que s'amaguen al darrere. Quina envegeta que feu! Els estoigs són preciosos i els teus dibuixos clavadets. Repetiu quan pugueu!

    ResponElimina
  29. Han quedat xulíssims els dibuixos de l'Assumpta i el Josep Lluís!!! estic contenta per vosaltres....una bona i profitosa trobada, converses, estoigs...fets per l'Assumpta quin plaer!

    ResponElimina
  30. Què bonic tot plegat!!! dsvirtualitzar-se té màgia!

    Me n'alegro moltíssim que la trobada anés tan bé i passéssiu una estona tan entrenyable.

    Els dibuixos son una passada!!

    Ah, i per cert, com li he dit a l'Assumpta, si arribeu a quedar divendres encara ens haguéssim trobat, ja que vaig estar dinant allà mateix!! (i força tard, que vaig sortir de treballar a les 16h)

    ResponElimina
  31. Gràcies Carme! Sí, la veritat és que vam estar molt bé. És cert que l'Enric i jo, vam escoltar molt més que parlar. Per això ja hi ha l'Assumpta. Ella et va guanyar a tu en quant a la xerrera. La veritat és que no crec que la pugui guanyar ningú (bé potser la Pila Rahola, he he). I moltes gràcies pel retrat, m'has fet uns ulls preciosos. Gràcies de debò. :)

    ResponElimina
  32. És que sóc molt comunicativa!! :-DDD

    ResponElimina
  33. Yáiza, gràcies per la teva il·lusió, és com un regalet! :)

    Gràcies a tu també, Montse! Una abraçada.

    Cèlia, jo no sabia tantes coses d'aquest Viena! I sí, trobar blocaires en persona sempre és un plaer.

    Galionar, les coses van com van... era molt estrany que no sabéssim què dir... jo no m'ho pensava pas! Una abraçada.

    Pere, t'equivoques, jo no sóc gaire xerraire! Encara que no t'ho creguis! :)

    Petons, Mª Roser, miraré d'anar eixamplant la Col·lecció de retrats de blocaires, mica en mica.

    Gràcies, Joanfer, una abraçada.

    Carina, ho intentarem! Gràcies!

    Elfree, ben aprofitada, és cert!

    Aix! per un dia, rits! que divertit hagués estat trobar-nos de casualitat! :)

    Josep Lluís, guanyar-me a mi no costa gaire, jo no sóc xerraire. M'agrada parlar, però no em considero gens xerraire. Callo molt i molt. Si estic en un tu a tu, vaig parlant, però en els grups de gent més aviat callo.

    Digues que sí, Assumpta, més que jo!

    ResponElimina
  34. Wapíssims tots...sí senyor i força xerrameca que d'això en sabem. Felicitats x la trobada :)

    ResponElimina
  35. Saber escoltar és una gran virtut ;-))
    Ah! CARME, tu també comuniques moltíssim, fins i tot mentre escoltes, amb la mirada, el gest, el somriure, l'expressió atenta, la rialla...

    ResponElimina
  36. Gràcies, Joana!

    I moltes més gràcies, Assumpta!

    ResponElimina
  37. felicitats, feu cara de satisfacció.

    ResponElimina
  38. :) No m'estranya, Montse, va ser divertit!

    ResponElimina
  39. Oooh! Ja havia llegit el post de l'Assumpta i ara he buscat el teu perquè suposava que també n'havies de parlar! Ara he conegut el motiu pel qual us vau trobar... per a que et fes arribar aquests magnífics treballs manuals que fa l'Assumpta! Són preciosos!

    Hehe, ja veig les vostres pobres parelles intentant posar cullerada però vosaltres dominant absolutament el camp de joc de la conversa! Blogaires al poder!

    Un potxó per a tots!

    Paraula de comprovació: liquat (deu ser per aquests dies tan passats per aigua!)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari