Un dia gris, sense ombres. Un dia que feia el ploricó i brusquejava a estones. Voltem a la vora del Ter. Ens aturem davant dels coberts immensos, ens encantem amb el molí de Jafre. Els colors confosos costen de triar. Prenem el camí de tornada, i aleshores, enfangats i foraviats, la veiem... una casa que vessava primavera. Ni que sigui primavera d'hivern.
I aquest dibuix que alegra la pantalla del meu ordinador, dotant-la dels colors que aquests dies ens estan negant!
ResponEliminaQue consti, però, que no em queixo gens ni mica de que plogui! Al contrari! Som a la tardor... per tant, benvinguts els ruixats!
A mi m'agrada molt la pluja, però reconec que aquesta primavera d'hivern està molt bé.
ResponEliminaExcel·lent proesia, que diria la poetessa Sandra.
ResponEliminaI excel·lents imatges.
M'hi aturo.
Aquestes flors que llueixen a la tardor són com algunes dones que de joves no les mires mai ... però quan es fan grans cada dia les trobes més maques.
ResponEliminaLa bellesa quan no la esperes és la més sorprenent.
Bona tarda Carme.
(De moment al 75% dels "comentaristes" els agrada Camilo Sesto)
I tant que sí, porquet, a la tardor ha de ploure! Només faltaria que no ho fes!
ResponEliminaBé, Carme, també plovisquejava aquell dia, potser per això les flors estaven tan maques!
Jordi, m'ha agradat això de la proesia... :) Gràcies!
Pere, com que ja em faig gran, mira, tu, m'ho prendre com un compliment, he, he, he... que s'han d'aprofitar tots!
Bona tarda, ja veig que no et podrem acabar de posar l'etiqueta de friqui, ;) al menys, a causa del Camilo Sesto, si hi ha quorum és que els friquis són els altes.
Sempre va bé veure color en dies tant grisos.......
ResponEliminaSi puc triar hem quedo amb l'aquarela, sense desmereixer gens ni mica el paint.
Baix empordà........:-)
Sí, el color sempre és una mena d'esquer que es fa mirar i ens atrapa els ulls i les mans. :)
ResponEliminaSempre hi ha primaveres fora de calendari, i la que compta més és la primavera interior...
ResponEliminaDes del far una abraçada amb bon onatge
Sort que fins i tot en la grisor de cop i volta esclata la primavera...d'hivern ( m'agrada més que tardor tot sigui dit) una casa dibuixada imponent Carme!
ResponEliminaSi els dibuixos ja són així de bonics, no vull ni imaginar la casa al natural! És magnífic que hi pugui haver una racó per a la primavera enmig de l'hivern!
ResponEliminaAquest estiu vaig trobar una casa amb la teulada coberta de verd i de flors; es veu que aquella teulada tenia enveja del prat que l'envoltava i volia ser bonica com ell. Te l'envio en un correu perquè te'n facis una idea.
Una abraçada!
Quina meravella!! :-))
ResponEliminaT'imagines, CARME, que els amos de la casa veiessin el teu blog? i que et diguessin que et compren els teus dibuixos per una bona picossada? :-DD
Cada dia ens alegres el ídem, Carme!
ResponEliminaTinc debilitat per les aquarel·les, i aquesta d'avui és una preciositat. M'agradaria tant saber-ne pintar...
onatge, la primavera interior no podem deixar-la mai per temps que passi! Bona nit, onatge, des del bosc remullat.
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfree, una bona abraçada.
Correu rebut, Galionar, una caseta que tindrà dibuix i si me'n surto un conte també! Gràcies guapa!
Assumpta, he, he, he... m'has fet riure, amb això de la picossada... no hi ha pas perill! :D
Glòria, t'ho dic que tot es posar-s'hi. Jo tampoc havia agafat mai un pinzell fins a un anyet... Primer va ser el Paint ja fa 3 anys i després els pinzells. Tu prova-ho! No hi ha res a perdre.
Em quedo amb tots dos dibuixos, sincerament. I amb el solet que tenim aquests dies aquí, hehe... ;)
ResponEliminaBona setmana tingueu tots!
Bona setmana, Ferran!
ResponEliminaAprofita bé el solet, mentre en tinguis! Una abraçada.
M'agrada la manera com ho has expressat "una casa que vessava primavera". M'agraden molt les cases que vessen primavera, sigui l'època de l'any que sigui, cases que tan sols de veure-les per fora, són tot alegria, verdor, colors i vida.
ResponEliminaEls dies grisos, en canvi, si pot ser amb compta gotes, tot és menys maco, més trist i més poc brillant.
Una abraçada.
m'agraden molts aquesta manera de mirar-te els indrets...
ResponEliminaque tinguis molt bona nit, carme!
I a mi m'agrada que t'agradin!
ResponEliminaMolt bona nit, Fanal Blau!
La foto guanya amb colors amb els teus dibuixos.
ResponEliminaPotser seré pesat, però si haig de viure en algun lloc que sigui a la casa del dibuix.
Bon dia, Carme.
La tardor és un esclat de colors, jo diria que fins i tot hi ha més que a la primavera. Aquestes enfiladisses invasores són espectaculars M'agrada molt l'aquarel-la, que sembla que plori, com la pluja.
ResponEliminaHe, he, he, Pep, avui al menys hi tens una casa! Bon dia!
ResponEliminaPilar, sí, era un dia que feia el ploricó, si això surt a l'aquarel·la doncs ja m'agrada! Gràcies Pilar.
En les teves pintures has fet sortir els colors i els detalls de la imatge que la falta de sol no ens ensenya!!
ResponEliminaUna abraçada.
Enguany, la primavera d'hivern ha estat ben bé una primavera (la foto n'és una mostra evident) perquè l'oratge de tardor ha tardat a arribar.
ResponEliminaUna abraçada, Montse!
ResponEliminaTot i que el dia era de plena tardor, encara es notava aquesta autèntica primavera que dius, Noves FLors.
Si mirem aquesta casa sense fixar-nos en el calendari, realment qualsevol pensarà que som a la primavera...
ResponEliminaUna abraçada,
M. Roser