dilluns, 7 de novembre de 2011

Primavera d'hivern



Un dia gris,  sense  ombres.  Un dia  que  feia  el ploricó  i brusquejava  a estones.  Voltem  a la vora  del Ter.  Ens  aturem  davant  dels  coberts  immensos,  ens  encantem amb  el molí de Jafre.  Els  colors  confosos costen de triar.   Prenem el camí  de tornada,  i aleshores,  enfangats  i  foraviats,  la veiem...  una  casa  que vessava  primavera.  Ni que sigui  primavera  d'hivern.


25 comentaris:

  1. I aquest dibuix que alegra la pantalla del meu ordinador, dotant-la dels colors que aquests dies ens estan negant!

    Que consti, però, que no em queixo gens ni mica de que plogui! Al contrari! Som a la tardor... per tant, benvinguts els ruixats!

    ResponElimina
  2. A mi m'agrada molt la pluja, però reconec que aquesta primavera d'hivern està molt bé.

    ResponElimina
  3. Excel·lent proesia, que diria la poetessa Sandra.
    I excel·lents imatges.
    M'hi aturo.

    ResponElimina
  4. Aquestes flors que llueixen a la tardor són com algunes dones que de joves no les mires mai ... però quan es fan grans cada dia les trobes més maques.
    La bellesa quan no la esperes és la més sorprenent.

    Bona tarda Carme.
    (De moment al 75% dels "comentaristes" els agrada Camilo Sesto)

    ResponElimina
  5. I tant que sí, porquet, a la tardor ha de ploure! Només faltaria que no ho fes!

    Bé, Carme, també plovisquejava aquell dia, potser per això les flors estaven tan maques!

    Jordi, m'ha agradat això de la proesia... :) Gràcies!

    Pere, com que ja em faig gran, mira, tu, m'ho prendre com un compliment, he, he, he... que s'han d'aprofitar tots!
    Bona tarda, ja veig que no et podrem acabar de posar l'etiqueta de friqui, ;) al menys, a causa del Camilo Sesto, si hi ha quorum és que els friquis són els altes.

    ResponElimina
  6. Sempre va bé veure color en dies tant grisos.......
    Si puc triar hem quedo amb l'aquarela, sense desmereixer gens ni mica el paint.
    Baix empordà........:-)

    ResponElimina
  7. Sí, el color sempre és una mena d'esquer que es fa mirar i ens atrapa els ulls i les mans. :)

    ResponElimina
  8. Sempre hi ha primaveres fora de calendari, i la que compta més és la primavera interior...

    Des del far una abraçada amb bon onatge

    ResponElimina
  9. Sort que fins i tot en la grisor de cop i volta esclata la primavera...d'hivern ( m'agrada més que tardor tot sigui dit) una casa dibuixada imponent Carme!

    ResponElimina
  10. Si els dibuixos ja són així de bonics, no vull ni imaginar la casa al natural! És magnífic que hi pugui haver una racó per a la primavera enmig de l'hivern!
    Aquest estiu vaig trobar una casa amb la teulada coberta de verd i de flors; es veu que aquella teulada tenia enveja del prat que l'envoltava i volia ser bonica com ell. Te l'envio en un correu perquè te'n facis una idea.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Quina meravella!! :-))

    T'imagines, CARME, que els amos de la casa veiessin el teu blog? i que et diguessin que et compren els teus dibuixos per una bona picossada? :-DD

    ResponElimina
  12. Cada dia ens alegres el ídem, Carme!
    Tinc debilitat per les aquarel·les, i aquesta d'avui és una preciositat. M'agradaria tant saber-ne pintar...

    ResponElimina
  13. onatge, la primavera interior no podem deixar-la mai per temps que passi! Bona nit, onatge, des del bosc remullat.

    Moltes gràcies, Elfree, una bona abraçada.

    Correu rebut, Galionar, una caseta que tindrà dibuix i si me'n surto un conte també! Gràcies guapa!

    Assumpta, he, he, he... m'has fet riure, amb això de la picossada... no hi ha pas perill! :D

    Glòria, t'ho dic que tot es posar-s'hi. Jo tampoc havia agafat mai un pinzell fins a un anyet... Primer va ser el Paint ja fa 3 anys i després els pinzells. Tu prova-ho! No hi ha res a perdre.

    ResponElimina
  14. Em quedo amb tots dos dibuixos, sincerament. I amb el solet que tenim aquests dies aquí, hehe... ;)

    Bona setmana tingueu tots!

    ResponElimina
  15. Bona setmana, Ferran!
    Aprofita bé el solet, mentre en tinguis! Una abraçada.

    ResponElimina
  16. M'agrada la manera com ho has expressat "una casa que vessava primavera". M'agraden molt les cases que vessen primavera, sigui l'època de l'any que sigui, cases que tan sols de veure-les per fora, són tot alegria, verdor, colors i vida.

    Els dies grisos, en canvi, si pot ser amb compta gotes, tot és menys maco, més trist i més poc brillant.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  17. m'agraden molts aquesta manera de mirar-te els indrets...
    que tinguis molt bona nit, carme!

    ResponElimina
  18. I a mi m'agrada que t'agradin!
    Molt bona nit, Fanal Blau!

    ResponElimina
  19. La foto guanya amb colors amb els teus dibuixos.
    Potser seré pesat, però si haig de viure en algun lloc que sigui a la casa del dibuix.
    Bon dia, Carme.

    ResponElimina
  20. La tardor és un esclat de colors, jo diria que fins i tot hi ha més que a la primavera. Aquestes enfiladisses invasores són espectaculars M'agrada molt l'aquarel-la, que sembla que plori, com la pluja.

    ResponElimina
  21. He, he, he, Pep, avui al menys hi tens una casa! Bon dia!

    Pilar, sí, era un dia que feia el ploricó, si això surt a l'aquarel·la doncs ja m'agrada! Gràcies Pilar.

    ResponElimina
  22. En les teves pintures has fet sortir els colors i els detalls de la imatge que la falta de sol no ens ensenya!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  23. Enguany, la primavera d'hivern ha estat ben bé una primavera (la foto n'és una mostra evident) perquè l'oratge de tardor ha tardat a arribar.

    ResponElimina
  24. Una abraçada, Montse!

    Tot i que el dia era de plena tardor, encara es notava aquesta autèntica primavera que dius, Noves FLors.

    ResponElimina
  25. Si mirem aquesta casa sense fixar-nos en el calendari, realment qualsevol pensarà que som a la primavera...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari