dimecres, 9 de novembre de 2011

Finestra a Jafre


Assajo  camins  arreu,
com l'heura,  amunt,
ressegueix  murs  i parets
i cerco  finestres
per  mirar  més endins.


Més  endins de la mirada  atenta
més  endins de la bellesa d'una  imatge
més  endins del xiuxiueig  de les  fulles...
Més  endins,
la casa  com una  ànima
de riqueses  infinites  i amagades
de tendreses  i silencis
de misteris  i d'innocències.
S'obri, o no, la finestra
mai no deixaré  de buscar-la.

19 comentaris:

  1. Tafanera!!!

    però va t'ho perdono si ens ho expliques.

    ResponElimina
  2. Amb finestres com aquesta, jo també miraria com és per dins la casa.
    Bon dia, Carme.

    ResponElimina
  3. Per segons quines coses, gens i per segons quines coses molt, Carmeta! Si sé com explicar-ho, et concediré el desig i ho afegiré al post... :)

    Pep, quan una finestra s'ensenya bonica, oi que segur que per dins també ho és?

    ResponElimina
  4. Si la finestra és tan bonica com l'aquarel·la, per a què necessitem mirar més enllà? La resta només pot anar a pitjor.

    ResponElimina
  5. :D :D :D :D :D :D :D :D :D

    Aix, Jp, no sempre els coses van a pitjor! O, ara que ho dius, potser sí!

    ResponElimina
  6. Si els ulls són la imatge de l'ánima, aquests, envoltats d'heura la mostren encisadora.

    ResponElimina
  7. Trobo que les teves aquarel·les m'enamoren cada dia més! Són genials.

    ResponElimina
  8. Aix, Pilar, no sé com dir-t'ho ara mateix, però precisament això de l'ànima, m'arriba a l'ànima. :)

    Gràcies porquet! Jo no els hi trobo gens , però m'animeu molt.

    ResponElimina
  9. Quins balcons més bucòlics! Ens explicaran què s'amaga darrere les seves finestres? Bé, com a mínim el que es pugui explicar!

    ResponElimina
  10. Tot el que busquem és allà dins.....entrem? o millor esperem que ens convidin quan s'obrin els batents.

    ResponElimina
  11. M'has fet pensar que m'encantaria viure en una casa d'aquelles antigues amb una paret tota coberta per l'heura...

    Però jo també penso que no és suficient quedar-se a la superfície. Almenys, no amb les coses que estimem... cal anar més endins!

    ResponElimina
  12. La compro, doncs. Amb la poesia finestrenca inclosa.

    ResponElimina
  13. Nena, cada dia et superes! Sembla impossible, però cada cop ens tens més encisats amb el teu art de veure el bonic de les coses quotidianes.

    ResponElimina
  14. Les finestres són una necessitat interior, fins i tot si ens agrada el silenci.

    ResponElimina
  15. I, de retruc, nosaltres gaudirem de la teva cerca de la finestra!!!

    ResponElimina
  16. Quin neguit! endevinar què s'hi amaga a dins...
    jajajaj xafardera!

    ResponElimina
  17. L'heura protegeix la finestra de mirades indiscretes, però també guarneix la casa on si deu viure
    vides plaents voltada de tanta bellesa...
    Carme ja fa dies que em fas pensar amb els estudis que feia en Van Gogh
    sobre un mateix tema...Dels gira-sols
    en té un munt de versions, vas per bon camí...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  18. Bucòlics, Ferran si que els hi trobo! :) Gràcies! Pel que fa a explciar-ho, dons ja ho he intentat i no sabria explicar-ho millor.

    Jo sempre espero que em convidin, eh, Garbí?

    I tant que sí, Yáiza, jo també ho penso.

    Gràcies, Jordi! una moixona

    Glòria, és que n'hi ha de coses boniques! Moltes! :)

    Totalment d'acord, Noves Flors!

    Gràcies, Núria!

    Joana, alguna cosa de xafardera dec tenir, sí! ;) Al menys per algunes coses!

    Mª Roser, gràcies per les teves paraules boniques! :) Una abraçada.

    ResponElimina
  19. Hola Carme! Bon homenatge! Aquí tens l'enllaç del meu bloc i la meva participació a l'homenatge:

    http://rcanovalls.blogspot.com/2011/11/20-anys-sense-montserrat-roig-isabel.html

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari