La primera tardor s'havia perfumat i disfressat de primavera.
El verd intens, el groc i el blanc escrivien suaus moviments davant dels meus ulls.
Com interrogants menuts que no volien cap resposta.
Llavors escampaven colors sobre les fulles.
Caigudes, explicaven l'esperança de nous camins de vida.
Vermell a les branques.
Gronxador flexible.
Moviments suaus.
L'infinit és possible.
Perdura el roig.
Gronxador flexible.
Moviments suaus.
L'infinit és possible.
Perdura el roig.
D'unes fotos de Fanal blau
Sura la fulla seca damunt la soca, fràgil i trencadissa.
Preservem el nostre gest tendre i efímer, com si fos bellesa acolorida reposant damunt la fusta.
Sura la fulla seca damunt la soca, fràgil i trencadissa.
Preservem el nostre gest tendre i efímer, com si fos bellesa acolorida reposant damunt la fusta.
Mira que bé! l'atzar de poder ser la primera, avui, i per afegit trobar-me aquesta meravella de companyia!
ResponEliminaT'han quedat precioses les aquarel·les i preciades les paraules.
Què dir-te?
Em tens el cor robat!
Un petó de bon dia i gràcies pels somriures!
Sou genials les dues!!!
ResponEliminaHa quedat fantàstic
B7s, ara des del Bosc :)
ooh! estic amb en JN!!!
ResponEliminagenials!!!
No em sap greu repetir-me ni imitar els comentaris anteriors un bon tàndem les dues! genialitat poètica fotogràfica pictòrica...art i cultura i sensibilitat!
ResponEliminaDe vegades no cal afegir-hi res.....:-)
ResponEliminaQuatre petites calides tardors...
ResponEliminaQuan unes pintures valen més que mil paraules... o uns versos valen més que mil imatges...
ResponEliminaÉs bonic el que pintes i el que escrius!
Bon capvespre!
Preciosíssimes aquarel·les i preciosíssimes frases que són petites proses poètiques.
ResponEliminaM'imposo 4 breus silencis de lenta i pausada admiració.
ResponEliminaQuines delicades aquarel·les!
ResponEliminaQuan dius "Com interrogants menuts que no volien cap resposta" ho trobo tan poètic! PRECIÓS, Carme, preciós.
Cada dia et superes més! Jo vull un quadre teu!!!
ResponEliminaMolt boniques aquestes aquarel·les de les quatre petites tardors...De vegades la natura es despista per culpa del temps atmosfèric. Gairebé els dibuixos semblen el cicle de la vida...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Perdoneu que no us contesti un per un, avui però és que només puc dir-vos un GRÀCIES ben gran a tots.
ResponEliminaQuins colors més bonics! Cada vegada millor!
ResponEliminaLa tardor teixida amb dues mirades amigues que la vesteixen de festa.
ResponEliminaSomriures i petons a repartir.
Ep, ep! Els verds també en són protagonistes aquesta tardor. Avui hem fet un bon manat d'esparrecs per una truita deliciosa!
ResponEliminaPetonets de tardor...
Ooooh! però què és tot això tan maco?? :-))
ResponEliminaEstic absent!!... Jo vull tornar al món de la xarxa, que el món "de fora" cansa molt i et perds meravelles com aquestes!! Aplaudiments!! :-DD
Jp, moltes gràcies!
ResponEliminaPilar, les mirades amigues poden fer meravelles si s'ajunten! ;) petonassos!
Que bona, la truita, Judit!
Assumpta, dona, ja se't troba a faltar, ja! El món de fora cansa molt! he, he, he... :) un petó de bona nit!
és que pinto les postaletes :-)
ResponEliminaPer cert: uns retoladors que mai, mai mai es corre la tinta, i pots pintar gairebé immediatament: els calibrats de STAEDLER. Un estoig que n'hi van tres, en negre, de 0.2, 0.4 i 0.8... i no són pas més cars que un Pilot... Són Staedler Pigment Liner... tots tres valen uns 4,5 eurus a l'Abacus :-)
Ho sé, ho sé, tranquil·la... Moltes gràcies per la informació! Els buscaré a l'Abacus!
ResponEliminaCarme, et visito de tant en tant i d'amagatotis, últimament no estic molt actiu...
ResponEliminaPerò ara he vist les teves aquarel·les (també el rellotge de Sta. Caterina) i no puc estar-me de dir-te que m'han encantat :o)
Petons