Us podria explicar que el títol ja diu molt del llibre, perquè és cert. És un recull de contes que parla precisament d'això, de fronteres. Tots els contes són ben independents, però manté una unitat a través d'explorar moltes fronteres i molts vidres. Aquesta unitat, per a mi, el fa molt agradable de llegir. Em semblava que ja sabia on anava, que anava a un indret suggeridor on m'esperaven noves experiències, totes a ran de màgia.
Fronteres certes o incertes, reals o imaginades, i vidres de totes menes: de finestra, miralls d'ampolles, de pantalles, de gots, vidres inexistents o l'aigua com un mirall... que separen dos mons que just si coincideixen un instant, just per enllaminir-nos.
En Francesc em diu a la seva dedicatòria que tinc la virtut d'estar a les dues parts de la frontera. Ho considero un gran elogi. I si el fet de connectar amb els seus contes confirma les seves paraules, doncs me n'alegro molt. He gaudit llegint aquests contes. M'agrada molt aquella màgia que s'incorpora com si res dins de la quotidianitat real. M'han sorprès moltes vegades i quan no hi havia sorpresa, hi havia una gran complicitat amb qui llegeix, al menys amb el lector que sap caminar per la frontera.
Està il·lustrat molt encertadament per l'Àgueda Climent, aquí podeu veure la il·lustració de la portada.
Siii!!! Absoluta i totalment d'acord en la dedicatòria... crec que, quan coneixem un o una blogaire i ens fa gràcia adonar-nos que és com pensàvem, és aquesta la sensació que tenim, que és al les dues parts de la frontera, que aquesta persona i el seu reflex són exactament iguals :-))
ResponEliminaHas fet molta via, amb els llibres que et van regalar!
ResponEliminaM'agrada quan desapareixen les línies frontereres o qualsevol taula que es posi al mig.
No he llegit el llibre (sembla interessant) però la il·lustració de la portada és molt bonica.
ResponEliminaAquest llibre el buscaré. M'has convençut. I la dedicatòria també n'és un al·licient.
ResponEliminaSalut i màgia!
Segur que deu ser un llibre molt agradable de llegir, però en tinc una dotzena que esperen el seu torn.
ResponEliminaBona nit, Carme,
M. Roser
M'agradaria llegir-lo. Es pot trobar a totes les llibreries?
ResponEliminaEn prenem nota! Però abans... en caurà un de la Montserrat Roig, que me n'heu fet venir moltes ganes!
ResponEliminano m'agraden les fronteres ni els límits imposats, ja ho saps...
ResponEliminaperò si es tracta de fronteres certes o incertes... o de poder situar-se a les dues bandes... potser fins i tot m'agradarà...
me l'apunto, per quan pugui caminar per la frontera i treure el nas a un costat i l'altre per decidir per on seguir caminant...
petons carme!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMoltes gràcies, Carme, per les teves paraules tan amables.
ResponEliminaUna abraçada
Salut i Terra
Assumpta, aquesta és una gran sensació i un plaer de descobriment.
ResponEliminaPilar, encara me'n queda un, però 1Q84, li ha passat al davant.
Noves Flors, sí que és interessant. Molt!
salut i màgia, Jordi, si el llegeixes crec que t'agradarà.
M Roser, doncs de moment s'haurà d'esperar, no? :)
Jo crec que sí, Glòria! Si no el tenen, te'l demanen.
porquet, a veure si t'agrada doncs la Montserrat Roig!
mar, justament les del llibre són fronteres que es traspassen quan menys t'ho penses. No tenen molt a veure amb les imposades. És un llibre amb un punt de màgia.
Ja continuarem cercant maneres de passar altres fronteres, mar. I si podem compartir-les, molt millor. Petons, bonica!
Gràcies a tu Francesc! Salut i terra!