La palla dormia a sota els coberts,
les màquines quietes,
silenci i plugim.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Em repeteixo, però m'és igual... jo vull saber dibupintar com tu!!! :-))
ResponEliminaTrobo genial la doble presentació dels temes que ens estas oferint. Tècniques diferents per gaudir doblement del mateix escenari.
ResponEliminaEnhorabona.
La palla i la paia
ResponEliminaen silenci dormien
el quiet plugim.
En línia amb el que diu l'Assumpta... ostres, no podries empescar-te un curset de dibupintura blocaire?? Clar que, per més que ho provés, pots estar segura que mai, MAI aprendria a fer el que tu fas, Carme.
ResponElimina"Dormia", "quietes", "silenci"... quina pau!
Assumpta, jo també em repeteixo, però tampoc m'importa... tot és posar-s'hi!
ResponEliminaMoltes gràcies, Ramon!
Gràcies, Jordi!
Ferran, mare meva, si jo prou feina tinc per a mi, aprenent dia a dia... Però estic segur a que t'equivoques, si tinguessis la dèria i la dedicació adequades, em supereu en un parell d'anys!
la palla sempre dorm.. tranquil·la i apacible.. una imatge molt bonica igual que els dibuixos, artista!!
ResponEliminaM'agraden molt els dos dibuixos!
ResponEliminaPalla adormida....somiant cereals
La palla dorm el teu somni i mostra una evolució emocionant de la pintura.
ResponEliminauna imatge perfecta del silenci: el plugim a pagès :)
ResponEliminaGràcies, lolita!
ResponEliminaPilar, aquesta aquarel·la la vaig potinejar massa... segons el meu gust, és clar!
Clídice, no passava ningú.. silenci a pagès.
I segurament aquests dies també palla mullada a no ser que estigues molt ben aixoplugada pel sostre del cobert...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Ja tens raó ja, ben mullada deu estar! Al menys la que sobresurt del plàstic negre!
ResponEliminaUna abraçada