Per petit que sigui el pòrtic
encara que les portes siguin tancades,
m'agrada el recer i l'ombra.
Gruar el moment i
fer plaent l'espera.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Un porxo a l'estiu, qualsevol vespre, a la fresqueta, amb bona companyia, una bona conversa o un bon llibre, un bon gintònic...
ResponEliminaEls dos porxos m'agraden i el porxo dels teus mots em serveix per aixoplugar-me dels desànims i les grisors de la tardor!
ResponEliminaM'has fet pensar en el porxo de casa mon germà, a L'Ametlla. Em vindria de gust ser-hi i catalanejar una micona. Ves que no hi faci una escapada aviat!
ResponEliminaBon diumenge, Carme i tots.
Esperant el plaent moment.
ResponEliminaEsbatanar les portes.
Un pòrtic sempre espera que vinga algú i ens visite i alehshores s'obrin les seues portes de bat a bat.!!!
ResponEliminaEls porxos i les porxades engalanen els pobles, les cases, tot allò on allà es troben.
ResponEliminaA mi m'encanten i em meravellen les places porxades, per exemple.
La fusta i la paraula són un càlid recer.
ResponEliminaUna abraçada
Salut i Terra
A recer del porxo, qui espera sospira.
ResponEliminaEls porxos, a part de ser un indret plaent, tenen concentrat en ells la seguretat i el darrer misteri del tot és encara possible; una vegada travessats, quan s'obrin les portes, ens toparem amb la realitat, plaent o no tant, però segurament diferent de com la imaginàvem. Potser per això hi ha persones que s'hi queden tota la vida, al porxo, incapaces d'anar més enllà...
ResponEliminaUna abraçada de tarda plujosa!
Per primera vegada crec que, potser pels colors triats, m'agrada més el primer dibuix que el segon.
ResponEliminaJp, a l'estiu els porxos són una meravella!
ResponEliminaElfree, és un porxo petit, però segur que hi cabem! petonets!
Bon diumenge, Ferran! Entenc que s'ha de trobar a faltar això de catalanejar una mica! :)
Jordi, doncs exactament això! :)
Els porxos tenen molta paciència, Joana, sempre esperen!
porquet, tens raó, les places porxades, enamoren sempre...
Una abraçada, Francesc!
Pilar, podria ser, oi?
Galionar, tens raó i tampoc es tracta de quedar-s'hi per sempre, oi? A un moment o altre ens hem de decidir a obrir les portes i entrar!
Saps, Noves Flors? S'assemblen molt més a com eren en realitat, en el primer dibuix de Paint.
és veritat Carme un porxo sempre és un lloc acollidor per reposar, per aixoplugar-se i un bon lloc per esperar-se...i si la persona que esperem és d'aquelles que esperaríem encara que fos al ras...
ResponEliminaPetons de pluja,
M. Roser
El bo es fa esperar, diuen. I al recer d'un porxo l'espera és més plaent.
ResponEliminaA mi la aquarel·la m'agrada molt, tot i els colors no tan alegres.
Els porxos, Carme... quantes hores m'hi he passat asseguda. TAncats o oberts.
ResponEliminaAra, fa dies, pensava: no sé quina manía tindrà la Carme en no voler agafar més sovint els pinzells?
No ho entenc, nena... no t'adones de l'evolució?
Saps que no dic les coses per dir.
TRobo que t'hi hauries de posar més!
Rep una forta bronca de la Senyu.
És que si no et llences! No t'animes ni a tiros!
Petons de pinzells de coloraines!
Sempre m'han agradat molt els porxos. Et resguarden del vent, del sol, de la pluja... però no t'impideix deixar de contemplar aquests fenòmens. Preciosos dibuixos... Com sempre! ;)
ResponEliminaels porxos...amos i senyors de mil històries, algunes que ni es poden explicar. Ells en mantenen el secret
ResponEliminaJo, ara, m'hi estaria una bona estona...xerrant amb tu, justament avui li deia a la Montse/Arare!
ResponEliminaUn porxo és sempre un bon lloc, M Roser!
ResponEliminaGràcies, Glòria!
Anna, senyu, no em fumis aquestes bronques, que ja vaig fent, dona... si que els vaig agafant, no cada dia, però mica en mica... :)
Moltes gràcies, Joan, aquest era agradable i acolorit, però massa estret pel meu gust... m'agraden més grans.
Garbí, saben mantenir secrets... són tot uns senyors, els porxos!
Zel, doncs una conversa a tres no estaria gens malament, eh? Clar que a dues tampoc!
Exposició Carme Rosanas:
ResponEliminaDues mirades a la realitat
Dibuixos amb l'ordinador i pintures.
... Magnífics tots dos! :-))